Desgraciadament, el macroprojecte del Tren d'Alta Velocitat que ens han imposat, a més del mal ecològic, econòmic i polític, està causant un gran nombre de víctimes humanes. Aquests dies dos fets han tornat a posar sobre la taula el contrasentit del projecte faraònic i antisocial: La mort d'una persona que estava treballant en les obres de Bergara i les mobilitzacions que s'han dut a terme contra aquest projecte. Ja són set els treballadors que han mort en aquestes obres en accident laboral des de l'any 2008. Les persones immigrants i subcontractades són víctimes humanes, víctimes de la precarietat i de les precàries condicions laborals que les institucions públiques responsables del projecte (Govern Basc, Govern de Navarra, Govern d'Espanya i França) no haurien d'acceptar.

El TAV compta amb altres víctimes. Famílies que han vist com s'ha perdut el seu entorn i el seu lloc de residència, incloses les seves cases i les seves terres, i que han sofert una pèrdua irreparable a canvi de contraprestacions barates i vergonyoses. Els pobles que han destruït el seu entorn natural també són víctimes. Treballadors i ciutadans que han vist minvats els seus drets socials i laborals per falta de diners i que han perdut el seu benestar. De fet, no hi ha diners, però es gasten milions d'euros en una obra que està condemnada a ser una nova Lemoiz. El Govern de Lakua té pressa per construir el ferrocarril, però per a això ha contret un deute de 1.400 milions d'euros amb el Banc Europeu d'Inversions. En definitiva, els bascos són víctimes, perquè mai se'ls ha preguntat si volen que aquesta obra faraònica tiri endavant.

Ara és difícil reparar el mal causat a aquestes víctimes. En primer lloc, que anunciïn la moratòria de les obres, i el següent pas pot ser la paralització definitiva del tren que no té parada.