Al setembre també estaran en marxa els cursos d'estiu en el barnetegi Maizpide de Lazkao (Guipúscoa). I encara que a l'estiu i durant el curs escolar la intenció dels assistents és aprendre bé el basc, fins a octubre l'euskaltegi no recuperarà el ritme habitual. Al setembre, per tant, els cursos tindran una durada de 12 dies i es realitzaran un parell d'hores diàries més que en els cursos habituals, combinant les classes amb tallers i sortides.

Enguany els cursos d'estiu de Maizpide celebren la seva 39 edició i la gent es diverteix a Lazkao. En Secretaria hem vist un exemple: dos homes s'han acostat a inscriure's. Una vegada lliurats els papers, el secretari els aconsella que portin roba còmoda i un d'ells respon que sí, que sap, que l'any passat també va estar un mes en el barnetegi. Enguany ha tornat amb un amic.

Oferta de tot l'any

El basc no és cosa d'uns pocs mesos i ho saben bé en Maizpide. Per això, és un dels pocs barnetegis que hi ha a Euskal Herria durant tot l'any.

Encara que els Pares Benedictins van començar abans els seus treballs d'euskaldunización i alfabetització, a Lazkao, en 1982 van començar a impartir cursos de tot l'any. Llavors s'adormien en el monestir dels frares, feien classes en un local del poble i menjaven en un altre extrem de Lazkao. L'edifici actual va ser inaugurat en 1988, amb el primer director, el benedictí Dionís Amundarain com a impulsor principal.

Des de llavors han passat 25 anys i en aquest temps ha passat molta gent, des de l'internat que es va dir del caseriu Maizpi que tenia a l'origen enfront d'ell. Molts d'ells es van reunir al juny per a recordar els vells temps.

Alguns han estat de temporades llargues en Maizpide, altres pocs mesos. De fet, en el barnetegi de Lazkao els cursos són d'un mes i els alumnes poden començar quan més els convingui, tant a l'octubre com al març, al gener o al juny. A més, també es poden adormir en el mateix lloc o acudir només a les classes. L'actual director de Maizpide, Jon Urdangarin, ha explicat que en els últims anys hi ha menys gent dormint i són més els que només van a classe: “L'internat perd, perquè l'internat és el centre d'inspiració del basc, perquè les relacions entre els alumnes són en basc, i fora de les classes es perd aquest plus d'aprendre basc de manera natural”.

Ambient euskaldun

Els alumnes van a Maizpide a la recerca d'aquest espai euskaldun. Gaizka Garcia és gasteiztarra i va estar vuit mesos a Lazkao el curs passat. “A Vitòria-Gasteiz, quan acabes la classe en l'euskaltegi, parles en castellà i a penes tens opció de parlar en basca”. El seu company Javi Ruiz durant tres mesos ha subratllat la importància de l'ús del basc: “En els euskaltegis és difícil avançar en l'oralitat i aquest avanç es nota molt en el barnetegi”. Tanmateix, per a això és imprescindible l'esforç de l'alumnat. Patxi Barrena és un poble d'Ayala (Àlaba), on gairebé ningú parla basca. Es va apuntar en l'euskaltegi, no va trobar cap grup que li corresponia i es va apuntar en Maizpid. Com ell mateix reconeix, els membres del barnetegi parlen sempre en basc, “encara que sigui mal”.

Maizpid ha donat importància des del principi al fet que l'entorn sigui euskaldun: una de les primeres discussions va ser la de col·locar la cafeteria dins de l'internat i, per iniciativa de Dionís Amundarain, no es va posar una cafeteria, ja que així els alumnes es posarien en contacte amb els lazkaotarras. En basc, per descomptat.

Les cadenes de la sala de TV també van començar a dubtar. Avui dia, només es posen en basc i s'han pogut veure els programes d'alguna altra cadena, com els partits de futbol, sense so. “Jo només recordo els atemptats del 11-S que s'han vist aquí en castellà”, diu el director Urdangarin. Al cinema, només es projecten pel·lícules en basca.

A més d'ensenyar basc, Maizpide té com a objectiu submergir-se en la cultura basca, realitzant cada mes sopes de bertsos, tertúlies, cursos de pintura, txalaparta, música i dansa, i excursions a la granja escola de Goimen en el Goierri.

Alumnat Urgent

Orotariko són els alumnes que passen per Maizpide i Urdangarin ha tingut en compte als “alumnes d'urgència”: “Alguns fan aquí tot el curs, venen a aprendre basc perquè normalment ho necessiten per a una oposició”. Fer més hores diàries que en l'euskaltegi els ajuda a aconseguir l'objectiu.

García i Ruiz, per exemple, van ser els impulsors dels treballs per a aprendre basc. El primer es va quedar en l'atur i ha aprofitat el temps per a aprendre basc. Ruiz, per part seva, necessita un segon perfil i reconeix que, si no fos per això, potser no hagués començat a aprendre basc. Barrena creu que l'any que ve l'ajudarà a aconseguir punts en les oposicions, però també té altres raons per a aprendre basca: els seus pares són euskaldunzaharras, però a causa de la repressió de l'època de Franco i pensant que no anava a ser profitós no li van transmetre el basc al seu fill. Barrina, ara en atur, ha decidit recuperar l'idioma.

En altres ocasions, el treball és una raó secundària. Ana Mejino ha passat diversos mesos en Maizpide en diferents cursos i el seu objectiu és parlar bé en basc, “i potser aconseguir un treball”. Eva Calvo també necessita un perfil lingüístic 2 però té clar que aquí no s'acabarà el seu procés d'aprenentatge: “Amb el segon requisit saps moltes coses, però no pots usar-les perquè no saps utilitzar-les correctament. Vull seguir per a després utilitzar-ho al carrer amb els altres”.

Per raons, en Maizpide el basc reuneix a tota mena d'alumnes: el frare caputxí italià Lutxo, que en tot just tres mesos ha passat de no saber gairebé res a entendre-ho gairebé tot, el professor de Labastida, un jove que té el lloc de professor a Galícia però que és imprescindible per a fer classes, un membre de la diàspora que ha rebut classes de basca per internet durant l'any o un pastor evangelista argentí.

Lazkao acompanyant

En aquests anys, Maiizpid ha tingut companys de viatge dels lazkaotarras i els alumnes també ho noten. Des dels primers dies d'estada en l'internat, les activitats habituals en el municipi es realitzen en basc. “Aquí parlàvem basc sense vergonya, jo al principi tenia un vocabulari molt escàs i sempre parlava en basc”, diu Barrena. “Ens ajuden molt, ens faciliten molt i a vegades ens corregeixen, tenen molta paciència”, ha afegit Ruiz. L'internat és al poble des de fa temps i el fet de tenir aquesta tradició ha fet que el poble s'acostumi, ha opinat el professor i ha afirmat que “el poble està al nostre costat”.

Una mostra d'això és l'oferta de Maizpide: dormir a les cases de les famílies euskaldunes del poble. Els alumnes passen el dia en el barnetegi però sopen, dormen i desdejunaran a casa de la família. “Al principi no hi havia moltes famílies i fa dos cursos vam tenir una gran demanda i les famílies no vam poder trobar-la. En l'últim curs hem tingut famílies de sobres”, ha declarat Urdangarin.