Aquest estiu a Letònia m'ha estat més fàcil explicar que mai que soc basc, no perquè siguem més coneguts, sinó perquè ara coneixen als catalans. Diena, el primer periòdic de Letònia, ha portat dues vegades en l'últim any a la portada al moviment sobiranista català, i no serà l'últim. De fet, el pròxim 11 de setembre els catalans realitzaran una cadena humana d'uns 400 quilòmetres en la qual reivindicaran la independència de Catalunya. El referent s'ha buscat al Bàltic. El 23 d'agost de 1989, gairebé dos milions de persones van creuar Tallinn (Estònia), Riga (Letònia) i Vilnius (Lituània) en una cadena humana de més de 600 quilòmetres de recorregut. Així, es va proclamar la unitat d'acció dels tres països i l'alliberament nacional dels tres. Tenen motius per a sentir-se orgullosos d'aquella mobilització en el Bàltic, i per descomptat la Via Catalana té assegurat el seu ressò perquè servirà per a enaltir aquest orgull.
Un professor català que treballa en la universitat de Lituània m'ha explicat que té intenció d'anar a Via Catalana. Després de romandre set anys sense visitar el seu país, ha visitat Catalunya el mes de juliol. Abans d'anar-se coneixia bé el moviment independentista i en les seves paraules “eren quatre gats”. Ara les coses són diferents, el país ha canviat i com a prova d'això m'ha dit el Cinturó Vermell de Barcelona: “Els balcons han estat ocupats per banderes independentistes, excepte en els forts de la versió més espanyolista del PSC”.
El projecte secessionista català és un dels més convincents que existeix en l'actualitat a Europa. Dues dimensions estructurals expliquen el succeït. La primera és la nacional, la majoria de Catalunya volia més sobirania en una Espanya federal i plurinacional. La segona dimensió és econòmica. Catalunya porta dècades sofrint el dèficit fiscal, la qual cosa suposa que la quantitat total acumulada està en continu creixement. Aquesta realitat ha aprofundit en la percepció de la “injustícia contra Catalunya”, sigui nacionalista català o no, entre la ciutadania.
No obstant això, les tensions no han esclatat fins que s'han trobat dos factors conjunturals. La crisi econòmica ha augmentat la grandària de la injúria que suposa el dèficit fiscal i ha cohesionat a una àmplia majoria del poble per sobre dels diferents sentiments nacionals. De fet, igual que als països del Bàltic, els eslaus que van votar per la independència es van multiplicar a l'espera d'una vida millor. I un segon insult, el succeït amb l'Estatut de 2006. El Parlament català va aprovar amb el 88,8% dels vots el projecte de llei, un ampli acord per a aprofundir en l'autonomia dels catalans i aconseguir una adequació dins d'Espanya. El Tribunal Constitucional espanyol va anul·lar parcialment la decisió de dos parlaments democràtics (Catalunya i Espanya) i els ciutadans en referèndum, després que les Corts espanyoles retallessin l'Estatut. D'un problema nacional i econòmic, el de Catalunya va passar a ser un problema democràtic. Els catalans volen decidir el seu futur, però les institucions espanyoles els neguen aquest dret democràtic amb arguments nacionalistes espanyols. Aquesta negació ha donat lloc al creixement de l'independentisme, ja que quan el particular (voler més autonomia) es converteix en un valor universal (dret democràtic a decidir) s'aconsegueix l'hegemonia política.
Egun Europan dagoen proiektu sezesionista sinesgarriena da Kataluniakoa. Bi egiturazko dimentsiok azaltzen dute gertatutakoa. Lehenengoa nazionala da, Kataluniako gehiengoak burujabetasun gehiago nahi zuen Espainia federal eta nazionalki anitzean. Bigarren dimentsioa ekonomikoa da.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
En els últims anys, el concepte de política industrial ha reaparegut amb força a diferents nivells. L'organització que fos el martell del neoliberalisme, el Fons Monetari Internacional, subratlla en l'actualitat que els mercats han rebut la pressió que els governs prenguin... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]
He tingut molts dubtes, independentment que obrís o no el meló. M'atreviré, maleïda sigui! Vull posar sobre la taula una reflexió que tinc al cap fa temps: no és just que la dona que ha donat a llum tingui la mateixa durada que l'altre progenitor. Més ben dit, el mateix... [+]
Estem en una ofensiva imperialista mundial, liderada per la burgesia occidental. La forma que ha adoptat l'ofensiva imperialista és la de la guerra, amb totes les seves variants: la guerra econòmica, la guerra cognitiva i cultural, el lawfare; i, per descomptat, la guerra... [+]
Beste detektibe triste baten telesail bat ikusi berri dut. Eskoziako irla urrun batean gertatzen dira trama guztiak. Badakizue nola funtzionatzen duten fikzio horiek: hildako asko, jende arrunta baina ez hainbeste, eta paisaia berde iluna. Oraingo honetan duela urte pila bat... [+]
La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]
El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica... [+]
Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.
Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]
I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.
Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]
Bizitzak dena inguratzen du, mugatua eta hauskorra da. Bizitza onak bizitzeko, gorputzak zer egin badakiela iruditzen zait, buruak ordea, nahiz eta jakin (ondo informatuta dagoenean), askotan gorputza nahita isiltzen duela ikusten dut. Isiltze horretan burua beste buru... [+]
Eroso gaude ingurunea gure egoera fisiko/emozionalera egokitzen denean. Besteak ni kontuan hartu nauenean, izan gizaki bat, objektu bat, espazio bat. Erosotasunaren klabea produktu eta espazio diseinuan beharrizan handi gisa sartu da, erosotzat jotzen dena erosgarria delako... [+]