Irun, juliol de 1938. Una curiosa ruta turística va començar a recórrer els principals punts de la guerra que s'havia deslligat dos anys abans. Els nacionals avançaven a poc a poc i al maig, a través d'un nou decret, el Servei Nacional de Turisme franquista va començar a organitzar un circuit turístic per a visitar l'anomenada Ruta de la Guerra del Nord: camps de batalla, zones afectades, refugis...
L'objectiu de l'agència especial de viatges era doble. D'una banda, l'acumulació de divises, ja que la majoria dels passatgers eren estrangers. D'altra banda, els franquistes volien fer propaganda amb els visitants, i també en aquest sentit la diversitat d'origen dels turistes era una ajuda.
El punt de partida del viatge no va ser triat pel descuit. A principis de setembre de 1936, la batalla d'Irun i el triomf franquista van ser fonamentals en la Campanya de Guipúscoa, abans de l'inici de l'Ofensiva del Nord. La presa de la ciutat va tallar la frontera i, per tant, la connexió terrestre amb l'Estat francès, impedint així el subministrament d'armes per part dels republicans del nord de la península.
El recorregut arribava fins a Oviedo i, entre altres parades, les de Donostia-Sant Sebastià, Bilbao, Santander i Gijón. Poc després es va organitzar una nova ruta per a atreure a turistes portuguesos: Partia de la localitat gallega de Tui, passava per Santiago de Compostel·la i arribava fins a Gijón. I mesos després, a mesura que els nacionals controlaven el sud de la península, també van organitzar la Ruta de la Guerra del Sud.
Els viatges es realitzaven en els autobusos del Servei Nacional de Turisme, acompanyats de demostradors de ruta formats en els idiomes dels visitants. Les visites i les explicacions no es referien només a la guerra, sinó que els responsables es van adonar que la propaganda era més eficaç si es tractaven de qüestions crues de guerra amb continguts culturals. La freqüència dels viatges va ser irregular, però van continuar després de la guerra, fins a 1945.
Valorar el resultat dels esforços propagandístics no és fàcil: Prop de 20.000 turistes van realitzar rutes, en comparació amb els republicans, per exemple, els brigadistes internacionals van ser uns 40.000, i a més no es pot dir en quina mesura van ser adoctrinats. El segon objectiu, l'econòmic, no va tenir un resultat desastrós: el projecte va obtenir uns beneficis de vuit milions de pessetes de l'època.
Iazko uztailean, ARGIAren 2.880. zenbakiko orrialdeotan genuen Bego Ariznabarreta Orbea. Bere aitaren gudaritzaz ari zen, eta 1936ko Gerra Zibilean lagun egindako Aking Chan, Xangai brigadista txinatarraz ere mintzatu zitzaigun. Oraindik orain, berriz, Gasteizen hartu ditu... [+]
Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]
1936ko Gerran milaka haurrek Euskal Herria utzi behar izan zuten faxisten bonbetatik ihes egiteko. Frantzia, Katalunia, Belgika, Erresuma Batua, Sobietar Batasuna eta Amerikako herrialdeetara joandako horien historia jasotzeko zeregin erraldoiari ekin dio Intxorta 1937... [+]
Ezpatak, labanak, kaskoak, fusilak, pistolak, kanoiak, munizioak, lehergailuak, uniformeak, armadurak, ezkutuak, babesak, zaldunak, hegazkinak eta tankeak. Han eta hemen, bada jende klase bat historia militarrarekin liluratuta dagoena. Gehien-gehienak, historia-zaleak izaten... [+]
Pamplona, 1939. A l'inici de l'any, la plaça de toros de la ciutat va ser utilitzada com a camp de concentració pels franquistes. Va tenir oficialment capacitat per a 3.000 presoners de guerra, en un moment en el qual no hi havia front a Navarra, per la qual cosa els tancats... [+]
Segundo Hernandez preso anarkistaren senide Lander Garciak hunkituta hitz egin du, Ezkabatik ihes egindako gasteiztarraren gorpuzkinak jasotzerako orduan. Nafarroako Gobernuak egindako urratsa eskertuta, hamarkada luzetan pairatutako isiltasuna salatu du ekitaldian.
