Cristóbal Balenciaga va treballar durant més de 20 dècades en el disseny de vestits femenins. Ara, el Museu Balenciaga i el fotògraf Pedro Usabiaga han volgut recopilar aquesta relació que el modista va mantenir amb el cinema. Piéges (1939), Nuits d’alerti (1946), Anastasia (1956) i North by Northwest (1959) són algunes d'aquestes pel·lícules. La llista dels actors que es va vestir Balenciaga és encara més cridanera: Elizabeth Taylor, Ingrid Bergman, Marlene Dietrich, Ava Gardner, Grace Kelly...
En una de les fotografies, Marlene Dietrich apareix en Paris When It Sizzles (1964), un vestit de color ivori amb faldilla recta i jaqueta de butxaca, acabat de sortir d'un cotxe. En la fotografia d'Anastasia (1956), Ingrid Bergman porta un vestit de seda del mateix color adornat amb dues cintes brodades. Una de les peces més belles de l'exposició és el vestit de nit que Ava Gadner va lluir amb The Angel Wore Xarxa (1960). Encara que el títol de la pel·lícula diu que l'àngel es vestia de vermell, el vestit que porta “l'animal més bell del món” (així es deia Ava Gardner) és de seda negra, un llarg escot que acaba en el vèrtex. En la corretja dreta porta un sobretot, del qual pes un echarpe del mateix teixit.
Però tot això només es pot veure en les fotos, perquè és una exposició de fotos. Es troba a faltar que es puguin veure les peces. Per això, l'exposició es troba en un lloc privilegiat, ja que en el museu es poden veure (i gairebé tocar) tots els vestits que es desitgi del getariarra. I perquè als carrers de Getaria podem imaginar al petit Balenciaga, fascinat pels vestits del Marquès de Casator, que algun dia dissenyaria semblants vestits sense sospitar que les estrelles més grans del cinema serien llenços per a les seves obres.
El cinema, un somni de Balenciaga
Exposició On: Cristóbal Balenciaga Museoa, Palacio Aldamar, Getaria. Data: fins al 13 d'octubre.
Vivíem en espanyol, en espanyol unificat. No és una qüestió pejorativa, ni tan sols el llibre de Jakue Pascual, que va ser escrit en castellà. Al contrari. El llarg títol mostra molt bé la seva existència. Encara més en el títol: Ràdios lliures, fanzines i... [+]
Desobedientzia zibil ez-biolentoa aipatuz gero, Mahatma Gandhi aurkeztuko digute ikur nagusitzat, Indiako kolonialismo gerrazale ingelesaren parte eta sustatzaile, Mussoliniren aldeko edo orduko Etiopia eta Abisiniako sarraskien justifikatzaile aritu bazen ere.
Goza daiteke gehiago. Euskaldun baten hizkuntza bidaia: Karmelo Ayesta.
Utriusque Vasconiae, 2013