La ikastola d'Hendaia, Gure ikastola, ha demanat a la Casa del Poble un nou edifici per a adaptar als seus 400 alumnes de manera digna. La primera seu de subvenció de l'Ajuntament és de 1994, situada al carrer Hapetenia. L'actual alcalde, Battitte Salaberri, va anar llavors el president de la ikastola. L'alcalde era Raphaël Lassallette (PS). En aquell grup municipal socialista també era present el diputat electe Kotte Ezenarro, responsable de finançament. EZENARRO va assumir el càrrec d'alcalde en 2001, una successió de Lassallette. En les eleccions de 2008, Salaberri (Batik Aintzina) va derrotar per sorpresa a Ezenarro (Ezker Anitza-IU) en el Congrés dels Diputats. La construcció d'habitatges va ser el motor principal del canvi d'autoritat en el municipi.

Necessitat de nou edifici

En 1994, l'edifici de l'actual ikastola va quedar petit quan es va obrir. En 2001, EZENARRO, ja alcalde, es va comprometre a solucionar el problema. Salaberri també va donar la seva paraula en 2008. La seva intenció era adaptar als alumnes de les dues seus, l'actual i la nova, 200 per cadascun d'ells. El projecte estava previst en el barri de Dongoxenia. Però el projecte es va ancorar en el temps. De fet, la ikastola té “enemics” a l'Ajuntament –tant en el Govern com en l'oposició–, tant en el grup d'Ezenarro com en el de Salaberri. És a dir, en les llistes per a les eleccions locals –en les llistes d'Ezenarro i Salaberri– estan l'esquerra, la dreta, els centres, els verds o els nacionalistes. En la corporació municipal, a més d'aquests dos grups principals, està Biharko Hendaia; la representació de l'esquerra abertzale, en ser Iker Elizalde l'únic electe. Per a entendre el tema de la ikastola hem de tenir en compte les votacions municipals de 2014, així com les desmarchas que ha dut a terme Gure Ikastola des de l'inici del curs passat. Així mateix, és convenient que en aquest nou passat es faci especial esment a tres electes. Claude Vieira (Le Parti de Gauche). Professora de l'escola pública francesa. Va ser triat membre del grup municipal de Lassallette i Ezenarro, i en aquesta legislatura va formar part del grup de Salaberri –abans important– fins l'any passat. De fet, en el moment en què Sallaberri va posar sobre la taula el seu projecte de construir un nou edifici per a la ikastola, Petxina de pelegrí va dimitir del seu càrrec. En una paraula: Petxina de pelegrí és una apassionada de Jules Ferry, a més de jacobinista. Salaberri ha explicat que quan es va incorporar al seu grup "va donar el vistiplau" per a la construcció d'una nova ikastola. Després es va interrompre. Un altre dels triats és Richard Beitia. Dreta. El que vol ser alcalde, igual que Petxina de pelegrí, és contrari al basc i a les ikastoles. No són les úniques. Sorprenentment, vuit electes del grup de Salaberri van votar en contra del projecte, votat el 25 d'abril. El pla va rebre 14 vots en contra, mentre que la resta de grups es van abstenir. Els d'Ezenarro són els altres sis. La nova ikastola va tenir 17 vots a favor, 15 del grup de Salaberri, i els altres dos de Jean Baptiste Etxeberri, del grup d'Ezenarro, i Elizalde, dels abertzales. Va haver-hi dues abstencions, les del grup de l'alcalde, que van ser les dels veïns.El
nou edifici, en l'avinguda de Behobide, va ser aprovat per majoria. La corporació municipal va traslladar el projecte al sotsprefecte Patrick Dallennes, primer sotsprefecte de la nova era d'Hollande. Aquest projecte va ser qualificat d'il·legal, en el “pretext” de la Llei Falloux. Ens han sortit dues preguntes, almenys dues. Baga: Si en 1994 es va construir la ikastola, per què no? Segona: Si l'Estat aprova diversos departaments de SEASKA i col·labora econòmicament, per què impedeix a un Ajuntament construir una ikastola local?Les respostes a aquestes
preguntes formen part de la política educativa i lingüística de l'Estat francès. L'objectiu d'aquest reportatge és mostrar l'actitud contrària que tenen els electes d'aquest municipi respecte al basc, entre ells la ikastola. Per exemple, EZENARRO ha retret a Salaberri “la falta d'entesa del govern municipal ”. Aquesta és una de les raons per les quals ell s'oposa al projecte.

Ezenarro versus Salaberri

Barkatxo Arrizabalaga (Batik Aintzina) és el responsable de basc. Aquest electe no nega les contradiccions dels grups municipals: "Les llistes electorals es confeccionen per conveniència. Beitia, per exemple, no és partidari del basc. En el nostre grup també hi ha contradiccions, per descomptat. Sabíem que en aquest tema anava a ser difícil avançar. Hem menjat còdols. El tema del basc és testimoni”.
“El basc té vots a favor i en contra, reflex d'això és la votació sobre el projecte de la ikastola”, ens ha dit. És a dir, el basc no és neutre, a pesar que hi hagi gent que pugui considerar-se neutral, poques vegades. Arrizabalaga no ha “entès” l'actitud d'Ezenarro, per descomptat, no l'ha acceptat. En principi, Ezenarro és partidari del basc. Ens explica un fet que explica l'actitud de l'ex alcalde: “El membre d'EZENARRO Suertegaray va votar en 1994 en contra de l'edifici de la ikastola. L'evolució en la societat a favor del basc ha estat notable en aquests vint anys, i ara ens va dir que en l'anterior reunió preparatòria del ple va votar a favor”. Però Suertegaray –també el professor de l'escola pública–, no va ser present el dia del consell en el qual es va realitzar la votació, va donar “poder” a Ezenarro i el seu vot es va convertir en el contrari: “Ezenarro no ha impulsat el consens del seu grup, sinó que ha silenciat al que estava d'acord”, ha dit aquest electe.
Al poble bull aquesta idea: “Beitia està preparant la seva candidatura per a les eleccions de l'any que ve, així com Ezenarro. Es tracta de reunir els vots en contra del basc. Un a la dreta i l'altre a l'esquerra. Sempre les més anti-basca”.
Però EZENARRO ens ha donat més arguments per a oposar-nos al projecte: “Jo no estic en contra. En 1994 treballem d'una altra manera el projecte de la ikastola. Nosaltres estem a favor, estem en contra de la manera d'elaborar l'informe. Salaberri es comporta amb malaptesa, ja que l'informe no és conforme a les normes”. Més encara: "Petxina de pelegrí abans, Beitia ara li han escrit al sotsprefecte dient que el projecte no és legal, que té irregularitats, que és il·legal. Per tant, Salaberri ha posat en perill a totes les ikastoles, i a més fa de víctima. Té problemes en el seu equip”.

Arrizabalaga, Etxeberri o Elizalde, defensors del projecte, representants dels tres grups de la corporació municipal, poden considerar que el projecte presenta deficiències tècniques. En primer lloc, diuen que els electes que han de conformar bé el projecte, posen traves al projecte. Tanmateix, això no és raó suficient perquè Ezenarro s'oposi tan fermament al projecte. Elizalde ens parla així: "El que ha de veure és que les eleccions se celebrin l'any que ve. Totes dues parts tendeixen a manipular la ikastola per a dir ‘nosaltres hem fet la ikastola més bonica, la més adequada’. El projecte per a nosaltres està per sobre de la lògica electoral”. L'electe d'Hendaia de demà diu que es pot criticar la part tècnica i el finançament, però l'equip d'EZENARRO, que és el finançament, que és una pòlissa, que és el lloc,... ho ha fet tot per a oposar-se.
Li hem preguntat si, en cas que EZENARRO guanyés els següents vots, no presentaria un projecte similar, ja que l'aplicació de la llei és subjectiva: “La llei Falloux pot ser interpretada segons els desitjos. D'acord. Però com podem eludir la llei amb aquest mal projecte? El sotsprefecte el va veure i va caure de la cadira. L'informe assenyala que el finançament es realitzarà de l'una o l'altra manera. Els riscos no se superen pel seu valor. Jo estic disposat a fer costat a la ikastola, però no al perillós lluitador Salaberri. A més, juga el paper de víctima valenta. Petxina de pelegrí li va donar el primer cop d'espasa i Beitia l'estocada, no nosaltres, sinó la seva axuanta”.

És evident: EZENARRO no sembla haver oblidat els fuets que va rebre quan era alcalde. Les cicatrius estan obertes, no semblen curades: “En temps de Mitterrand nosaltres aixequem la ikastola, sent Lassallette alcalde. Com a alcalde de Neró, ajudem a ampliar la ikastola”. EZENARRO no s'ha oblidat d'haver “tirat” de la cadira central de l'Ajuntament. Segons ell, va defensar l'habitatge social. Quan l'ona gegant de la construcció es va estendre per Hendaia, va rebre una gran llenya de l'oposició que encapçalava Salaberri. Ara, ell, per la qual cosa sembla, vol aplicar la llei de “botifarres a canvi”: “Senti, nosaltres vam fer diversos projectes (Pla Local d'Urbanisme) i vam ser interpel·lats durant dues hores per la denúncia de l'oposició. Sofrim detencions preventives, jo he vist al tècnic d'urbanisme lligat en un radiador”. Havien carregat durament contra ell. Quan era alcalde –en l'anterior legislatura–, li van frustrar diversos projectes i li van fer baixar el cap: “Volen ara posar-se del costat del seu projecte? Per què ho han presentat al final del seu mandat? Petxina de pelegrí va voler matar-me a mi, però no ho va aconseguir. Ho tirem fora del PG. En 2008 es va incorporar al grup de Salaberri. Salaberri va aprofitar el suport de Petxina de pelegrí per a convertir-se en alcalde, però li va donar l'esquena a l'hora de construir la ikastola. Com es pot arribar a un acord amb això?”

Transparència i consens

Els polítics assumeixen els lemes de transparència i consens. Tothom sembla ser fidel a ells quan manen: “Kotte EZENARRO no ha tingut una mirada política d'alt nivell. Per contra, s'ha comportat a curt termini. Que el basc és un tema polític? D'acord. No obstant això, cadascun ha de saber abandonar els seus interessos polítics. EZENARRO no ha sabut connectar, en aquest moment decisiu, amb tots aquells que som a favor del basc. Ha portat a la taula qüestionis del passat, fonamentalment perquè té al cap les eleccions de l'any que ve. Vol ser alcalde per sobre de tot”. Aquestes són les paraules de Battitte Salaberri, actual alcalde de Pamplona. Nombre de caps diversos. Vostè farà el seu, lector.