Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Quan el basc va ficar el nas en l'educació

  • L'educació, a més d'oferir competències per al dia a dia, pot dur a terme altres funcions, com per exemple ser una eina per a recuperar una llengua en vies d'extinció. Així ho afirma el nou fullet publicat per Garabide Elkartea en la col·lecció Euskararen Errekaketa.
Argazkian, Amurrioko Aresketa Ikastolako haurrak 1996ko Araba Euskaraz iragartzen.
Argazkian, Amurrioko Aresketa Ikastolako haurrak 1996ko Araba Euskaraz iragartzen.Myriam Gartzia.

L'Associació Garabide, que treballa per la revitalització de les llengües, va començar fa quatre o cinc anys a publicar la col·lecció Euskararen Iraultza. L'objectiu és recollir el treball que s'ha realitzat en els últims 50 anys per a impulsar el basc, ja que pot ajudar a altres comunitats amb llengües minoritàries. En paraules del coordinador de la col·lecció, Alberto Barandiaran, “volem donar a conèixer la nostra experiència, no es tracta de dir com cal fer les coses en altres llocs”.

En els anteriors treballs s'han analitzat les claus per a la recuperació del basc, l'estandardització del basc i els mitjans de comunicació. En aquest quart, la Recuperació del Basc IV: En el llibre i en el DVD d'educació, elaborat per Argia, el tema és l'ensenyament, juntament amb l'administració i els mitjans de comunicació, que consideren que és un dels tres pilars per a la revitalització de la llengua.

En moltes ocasions, les escoles s'han utilitzat com a eines per al rebuig de les llengües. A Europa o en les civilitzacions occidentals, l'educació de les minories s'ha considerat un obstacle per a la unitat dels estats, els estats han ensenyat la llengua principal en els centres i han impulsat a les comunitats bilingües o minoritàries a la monolingüisme.

Entre nosaltres, les ikastoles com a eix

A Euskal Herria l'educació ha estat el punt de partida de moltes coses. La creació de les ikastoles va començar en la dècada de 1960 i després d'elles es va reflexionar sobre la necessitat de posar fre a la pèrdua del basc i començar a treballar en la seva recuperació. Segons Barandiaran, “l'educació està molt relacionada amb la transmissió, amb la consolidació de la llengua, amb l'estandardització, amb el prestigi, amb la culturización. En conseqüència, es considerava imprescindible la incorporació del basc a l'ensenyament”.

Creades en la clandestinitat, les ikastoles es van constituir com un mitjà per a assegurar la transmissió. Els alumnes es reunien en locals buits, amb professors sense material ni formació. Els pares pretenien promoure una educació que no tingués res a veure amb el rígid ensenyament imposat per la dictadura de Franco o amb els ordes religiosos. En conseqüència, les ikastoles van atreure a persones de diferents sensibilitats. Tenien com a base l'auzolan i, unint grups de pares de fills que volien aprendre basc en el mateix poble o barri, llogaven el local. Després buscaven un professor. Pagaven les despeses amb la seva quota mensual o l'obtinguda en els esdeveniments organitzats. Els pares van tenir molt a veure amb l'educació, per exemple, a l'hora de triar material i professorat.Les
ikastoles es van estendre per les ciutats i els nens de moltes famílies castellanoparlants que estaven a favor del basc van començar a assistir. Això va provocar un ensenyament de dues velocitats, ja que els nens que parlaven en castellà a casa no podien aprendre basc com els nens euskaldunes.

El desenvolupament de les ikastoles va obligar les institucions públiques a fer passos endavant. La Llei del Parlament de 1983 va reconèixer la necessitat de garantir el dret dels nens i nenes de la CAPV a estudiar en basca i castellà, i va establir models lingüístics: A, B i D.
A Navarra, la Llei del Basc de 1986 va donar un impuls a la implantació de l'ensenyament en basc a les escoles públiques, però el territori està dividit en tres zones i encara, cadascuna té la seva política educativa. En Iparralde, per part seva, les ikastoles són pràcticament l'única opció d'aprendre basca.
Barandiaran ha reconegut que en l'educació l'administració ha caminat un pas més enrere: “Aquí la iniciativa popular ha iniciat i fet els seus primers passos i sense aquest moviment, és a dir, sense la consciència i l'embranzida popular, difícilment es pot recuperar la llengua. L'ajuda de l'Administració és fonamental perquè això tingui èxit, però només amb el seu impuls, no tindria èxit. Per tant, es necessita la suma de tots dos”.

El sistema d'immersió, eina per a euskaldunizar

En els últims anys, el sistema d'immersió s'ha imposat tant en les ikastoles d'Euskal Herria com en els centres públics. Amb aquest model, els nens i nenes, en lloc d'escolaritzar-se en la llengua domèstica, es matriculen en la segona llengua i tenen la llengua domèstica com a assignatura. “A Euskal Herria el basc domina en molt pocs àmbits i molts nens i nenes que arriben a l'ensenyament tenen el castellà com a primera llengua. En el nostre cas, està demostrat que el model d'immersió és l'únic que l'euskalduniza. El sistema d'immersió prestigia la llengua, no la considera una llengua secundària i gràcies a això, els alumnes adquireixen la competència suficient per a utilitzar la llengua i no sols a l'escola”, ha explicat Barandiaran.

No obstant això, hi ha joves que, una vegada acabada l'educació obligatòria, no tenen suficient capacitat per a parlar en basca. “Aquest és un dels nostres problemes. Això demostra que l'escola ajuda a assimilar el basc, però que només ell no pot fer-ho tot”, assegura l'autor del llibre. En opinió de molts agents, en aquests moments estem en un moment de canvi, en el qual es garanteix que la majoria dels alumnes i alumnes puguin aprendre basc, és el moment de mirar a l'ús i de crear oportunitats per a viure en basca.El sistema d'immersió, a més de permetre l'aprenentatge de
dos idiomes, facilita l'aprenentatge del tercer. Avui dia, l'anglès és una assignatura obligatòria en tota la xarxa pública i el nombre d'hores varia segons els models i els centres. Les ikastoles, per part seva, desenvolupen el projecte Eleanitz. Amb el basc com a prioritat, els nens i nenes comencen a aprendre anglès als 4 anys, edat en la qual tenen més facilitat per a assimilar les llengües.

Currículum: què mostrar?

Per a recuperar la llengua i la identitat no n'hi ha prou amb tenir l'educació en basca, la qual cosa s'ensenya i el punt de vista també és important. El currículum consisteix a decidir quines competències, coneixements i valors i actituds han d'aconseguir els joves als 16 anys. Un dels primers passos sol ser decidir això en crear una escola, però en el nostre cas el procés va ser invers, ja que la prioritat era atallar la pèrdua del basc.Han
passat anys des que els agents de la ikastola van començar a treballar pel Curículum Basc, i Barandiaran ho defineix com un dels pilars de l'educació basca: “Cal crear una escola per a transmetre el currículum realitzat per al País Basc, el País Basc i el País Basc”. No obstant això, el País Basc compta amb currículums en funció de la seva distribució administrativa: A Navarra i en la CAB, el 55% del currículum el decideix el Govern espanyol i el 45% ho determina l'administració de cada comunitat, mentre que en Iparralde ho determina l'Estat francès.

Recentment s'ha produït un avanç en aquest àmbit, ja que s'ha desenvolupat el projecte Eki. Per al desenvolupament del Currículum Basc han elaborat un material didàctic per al curs 2013-2014, adaptat ara com ara per a 1r de l'ESO. Es preveu que continuï el treball i que en els pròxims anys es publiqui material per a la resta de categories.


ASTEKARIA
2013ko uztailaren 21
Més llegits
Utilitzant Matomo
Azoka
T'interessa pel canal: Euskara
2025-04-08 | ELA sindikatua
Medikuen artean euskararen eskakizuna gaztelaniarena baino 47 puntu txikiagoa da Osakidetzan

Osakidetzan egun, ez dago bermatuta euskarazko zerbitzua. Zerbitzu gehienetan ez dago hizkuntza irizpiderik eta herritar euskaldunek bere burua nabarmendu beharra daukate, egoera oso zaurgarrian, euskarazko zerbitzua jaso ahal izateko.


2025-04-08 | Euskal Irratiak
Manex Fuchs
“Aberri Egunak euskaldun guztiak biltzeko ospakizuna izan beharko luke”

Aberri Eguna elkarrekin ospatzeko xedez sortu zen Euskal Herria Batera plataforma. Aurten, ikusgarri bat eskainiko dute apirilaren 11n, Manex Fuchs antzerkilariaren, Lorea Agirre idazlearen eta Martxel Rodriguez dantzariaren eskutik.


2025-04-07 | ARGIA
Centenars d'euskaltzales reclamen justícia per al basc en Baiona
Una manifestació ha recorregut Baiona el 6 d'abril, convocada per EHE, per a denunciar la situació. Han reclamat justícia per al basc i per als euskaldunes, i han proclamat la República del Basc. El dia 11 dos membres d'EHE seran jutjats en el jutjat de Baiona (Iparralde) per... [+]

Dia del Basc de Lokizaldea
“El basc s'escolta cada vegada més a la comarca, especialment entre els joves”
Enguany el Dia del Basc de Lokizaldea s'ha celebrat en la localitat de Murieta, des del dissabte al matí fins a les hores més petites. La cita és important i entretinguda per als euskaltzales de la zona pròxima a Estella de Navarra.

2025-04-04 | ARGIA
S'han inscrit 83 pobles per a Euskaraldia Hika
És la novetat d'enguany. A més de triar entre els rols Ahobizi i Belarriprest, els ciutadans podran participar en l'Euskaraldia Hikan, que se celebrarà en el Palau Euskalduna. Als pobles en els quals no s'utilitzi l'hitano, toka i noka, es fomentarà l'ús de tots dos i es... [+]

2025-04-04 | Sustatu
Kneecap, ara subtitulada en basc
Coneixeu la pel·lícula Kneecap? Va ser nominada als Oscar. És la història d'un trio de Belfast. Kneecap Hip hop és una coneguda banda de música i drogues, un humor irlandès i tradició, un film viu que ressalta les contradiccions entorn del gaèlic i a l'ambient de West... [+]

2025-04-03 | ARGIA
L'Observatori adverteix del risc de perpetuar les vulneracions dels drets lingüístics en el seu informe de 2024
L'Observatori ha presentat l'informe Estat dels Drets Lingüístics 2024. Després d'analitzar la recopilació dels fets transmesos per la ciutadania, es conclou que en 2024 la situació no ha millorat i, a més, s'observa una actitud tendent a perpetuar les vulneracions de la mà... [+]

"El que es presenta com a neutre, en realitat, és còmplice de la ideologia dominant"
Suposa un delit tan extraordinari com difícil de descriure, després de llegir o d'escoltar les paraules d'un home, pensar: “Això és el que vaig intentar explicar en aquella ocasió!”. María Reimóndez és escriptora i traductora i parla gallec en un idioma no hegemònic... [+]

Un treball de recerca conclou que la majoria de la població de Navarra, el 63%, és favorable o molt favorable a la promoció del basc
La majoria de la població de Navarra (63%) és "més o menys favorable a la promoció del basc" que el 17%, segons un estudi realitzat per Xabier Erice i Carlos Vilches en el marc del conveni entre Eusko Ikaskuntza i el Departament de Memòria i Convivència, Acció Exterior i... [+]

Euskara: El botí de tots els pals

Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]


2025-04-02 | Hala Bedi
Haizea i Mikelsa (Euskal Udalekuak):
"En una certa edat sembla que no es poden fer coses en basca"
Ja és aquí "un estiu d'aventura per a viure." Ja està obert el termini d'inscripció per a les Euskal Udalekuak d'enguany. En Bernedo, Abaigar i Goñi s'han organitzat onze tandes per a nens i joves d'entre 6 i 17 anys.

6 d'abril, justícia per al basc

No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]


2025-04-01 | Euskal Irratiak
Arrate Isasi: “Iparraldeko haur elebidunek euskara nola ikasten duten ikertu nahi dugu”

Euskal hizkuntzalaritza esperimentaleko katedra berria estreinatu dute Baionako fakultatean.


Abenduaren 27an Bilbao Arenan milaka euskaltzale batzeko dei egin du Kontseiluak

Bilbon eginiko aurkezpenean iragarri dute ekitaldia, euskarari "arnas berri bat emateko eta behar duen indarraldia gorpuzten hasteko" lehen urratsa izango dela nabarmenduta. Euskaltzale guztiei, baina, oro har, "justizia sozialean eta gizarte kohesioan aurre... [+]


Eguneraketa berriak daude