RAMON LABAIEN Eusko Jaurlaritzako Kultura sailburua 80ko hamarkadaren hasieraz: “Denok genekiena zen ez genuela benetan Euskal Herrian euskararik. Ez kalean, ez administrazio publikoan, ez komunikabideetan, ez hezkuntzan. Erabateko hutsune bat, ghettoan sartuak zeuden denak ikastolak ezik, kaleratzen ari ziren belaunaldien pisua ez zen oraindik nabaritzen”(Euskal Kulturaren Urtekaria 1996).
Zenbat gehiago nabaritzen da egun? Zalantzarik gabe, askoz gehiago, baina ez naiz kalexka horietan sartuko. Iritzia, oraingoan, Eusko Jaurlaritzako korridoreetatik dator: “Euskarak aurrera egingo badu, derrigorrezkoa da ezker abertzalea erakundeetan egotea, baita Eusko Jaurlaritzan ere. EAJk ez du izan, ez du eta aurrerantzean ere ez diot ikusten indarrik behar-beharrezko aurrerapausoa emateko”.
Eusebio Gorospe ‘Biturie’ itzulpengintzan aritzen den Eusko Jaurlaritzako langileak jaurti du esaldia Munean blogean. Jaurlaritzaren HPSri kritika zorrotza ere egiten dio. Edukion garrantzia? Datozen lekutik datozelako, izan daitezke goi kargu baten adinakoak edo garrantzitsuagoak. Biturie Arabatik blog jeltzalean aritu zen urte luzez eta egun ere EAJko militantea da. Jadanik desagertua dagoen Tiraka blogean ere aktibo jardun zuen. Finean, abertzaletasunaren bi kultura eta korronte handien elkarlana aldarrikatzen du Bituriek, beste euskaldun eta abertzale askok moduan. EAJ eta Sorturen hilaren 3ko bilera publiko entzutetsuan hitz egin zen krisiaz eta bakegintzaz.. Hitz egin ote zuten baita ere euskara eta euskal kulturaren egoeraz?
PRISAREN EGOERAZ, hau da, El País egunkariaren argitaratzailearen balizko hondamendiaren albistea, Biturienaren ondoren irakurri nuen. Kontua da azken urteetan Prisak lortu duela 5.000 milioi euroko zorra 3.100era jaistea, besteak beste bere jabetza banku eta enpresa handiei salduz, baina hori beste kontu bat da. Albistearen arabera, Prisaren likidezia jota dago eta abuztuan porrota iragar dezake AEBetan. El País desagertzeko arriskuan legoke orduan, baina ez da desagertuko, lagun batek dioen moduan, hori Estatu egunkaria delako, eta ez dutelako erortzen utziko. Bankia legez: arrain eta zor handiegia hiltzen uzteko. Eta hausnarketa berehala burura: gure politikari eta instituzioek, euskal hedabideetako zenbat utziko lituzkete erortzen? Baliatu daiteke krisia garbiketa egiteko? Edo, krisia aukera bihurtuz eta sinergiak bilduz, beste urrats kualitatibo baterako baliatuko da?
EITBren sorrerara narama hausnarketak, eta bistan da Jaurlaritzaren dirua giltzarri izan zela berau eraikitzeko, baina orduko protagonistek, besteak beste Labaienek eta Txillardegi zenak, aipatu izan dute instituzio eta gizarte mugimenduen elkarlanak izan zuela garrantzirik 1982ko EITBren sorreran. Ordukoan baino askoz giro bareagoan, hizkuntz normalizazioan instituzio eta gizarteko indarren elkarlana biderkatzeko gai ez bagina, seinale txarra. Zientzia politikoak aspaldi dauka demostratua instituzioen eta gizarte indarren uztartzetik datozela garapenik emankorrenak, edozein arlotan, hemen eta Kontxintxinan.
HERRI EKIMENEKO euskal hedabideak hutsalak ziren EITB sortu zeneko hartan: Anaitasuna, Argia, Jakin, Herria eta irrati txikiren batzuk. Bi hedabide adarren helburua berdintsua zen: informazioa bertako ikusmoldetik landu eta hizkuntza normalizazioa bultzatu. Adar publikoak Jaurlaritzaren milioi pezeta asko izan zuen, normala den gisan; herri ekimenekoek ehunka mila pezeta batzuk, kasurik onenean.
Lerro biak garatu dira harrez gero ikaragarri, bereziki herri ekimenekoa, eta gaur egun antzera dabiltza langile kopurutan edota audientzia datuetan, beti ere EITBko euskarazkoak kontuan hartuta; edo, akaso, herri ekimenekoak aurretik ibiliko dira.
Bada desberdintasun handi bat, ordea, inongo mesederik egiten ez diona jarritako helburuei, bi datuk ematen dute arazoaren tamaina: Jaurlaritzak 2012an 130 milioi euro eskaini zion EITBri; herri ekimenekoei 5 milioi euro. Balorazio asko egin daitezke, baina bada ordua langile, audientzia eta bestelako parametroen adar bietan eman denaz hausnarketa egiteko, inbertsio publikoan ere nabaritu dadin. El País Espainiarentzat garrantzisua den moduan, euskal hedabideak ere euskal hiztunentzat eta Euskal Herriarentzat giltzarri direlako.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Aquestes van ser les meves últimes paraules quan et vam anar, agafats de la mà en el teu profund somni respiratori. El teu cor es va quedar per sempre sense un dolor especial, senzill, digne. Com vostè vulgui i exigeixi. Com vulguem i respectem.
Ja un mes abans de l'arribada... [+]
Avui dia, les veus de les dones i dels nens i nenes romanen en el si d'una cultura que deslegitima les seves veus, silenciant les seves experiències, dins d'un sistema tendent a minimitzar o ignorar els seus drets i necessitats bàsiques. Un exemple mediàtic d'aquest problema és... [+]
El dimarts es va donar a conèixer la sentència contra cinc joves de Lapurdi, condemnats per pertinença a Segi. Quinze mesos de presó per reversió a dos joves, amb una multa de 500 euros cadascun; 140 hores de treball forçat i 500 euros de multa a altres dos joves; i,... [+]
L'altre dia, mentre repassava la famosa sèrie de televisió The Wire, va arribar una escena que em va recordar la desesperació. Allí, la direcció del diari The Baltimore Sun va reunir els treballadors i els va avisar dels canvis que s'aveïnen, és a dir, dels acomiadaments i... [+]
La cultura consumista que vivim, mana a tot usuari a un gaudi desmesurat. Com diu Slavoj Zize, Gaudeix del teu fetitxe, s'ha convertit en el rude mandat de la hiper-modernitat. El gaudi actual es duu a terme a través dels dispositius tecnològics existents per a ocupar el lloc... [+]
Un fantasma travessa les cuines: Els fantasmes de Carlos.
Karlos no s'ha presentat al Màster Xef Celebrity. Després d'analitzar el seu patrimoni culinari, té molt clar que no superarà la selecció dels seus contrincants. De fet, l'Acadèmia de la Gastronomia i els mitjans de... [+]
En 2018 vaig apagar les xarxes socials i la majoria de les comunicacions dels dispositius per a intentar controlar on centrar-me en la vida. Cada dia segueixo en aquesta tasca, a la llum de l'arna, perquè la meva curiositat busca constantment informació fresca que m'ajudi a... [+]
Beyoncé al descans d'un partit de futbol americà a Houston, Texas. La cantant estatunidenca ha sortit al centre de l'estadi amb un vestit de cowboy al qual ha tingut accés. El barret el cobreix el bonic, les cames les botes llargues fins als genolls. L'escàs vestit blanc li... [+]
El nou mandatari sirià ha retirat la mà al pit del ministre d'Exteriors alemany, la ministra, i li ha negat l'encaixada. Amablement, Annalena Baerbock sofreix un menyspreu. Abans, el sirià Al-Golani ha tendit la mà al ministre d'Exteriors francès, Jean-Noel Barrot, i li ha... [+]
El matí d'any nou és el títol d'una rodonesa creada per Joxe Ansorena, germà del nostre avi Isidro, perquè els txistularis toquessin pels carrers durant el matí de l'any nou. En l'aire d'aquesta melodia, anàvem recollint les restes de la nit, com els camions de les... [+]
Cridàvem “Any nou, què ens porta?”, a la volta de la primera nit de l'any, als prematurs que creuàvem pel camí. Esperant als poltres, borratxos, nosaltres. I com encara no hi havia runner ni selfie, trobaríem a la major part dels russos que havien sortit per a tirar a... [+]
Donald Trump prendrà de nou possessió del seu càrrec el pròxim 20 de gener i tornarà a exercir el càrrec de president d'EE. Si en l'anterior mandat, 2017-2021, es va mostrar poc vergonyós en la presa de decisions, en aquest mandat eliminarà aquests escassos complexos i... [+]
La consecució de la Selecció d'Euskadi ha estat, sens dubte, un assoliment històric. Però si es queda en això, per a molts bascos –jo també, perquè soc navarrès– serà el dia més fosc i trist. Després de gaudir de l'alegria i la calor dels primers dies, tornem a la... [+]
Els professors d'audició i llenguatge (PDI) i logopedes són professors especialistes que treballen tant a l'escola pública com en la concertada. Entre les seves funcions està l'atenció directa a l'alumnat amb dificultats de llenguatge i comunicació, però també l'establiment... [+]