Com va arribar a la macrobiòtica?

Als 25 anys vaig tenir un gran punt d'inflexió en la meva vida. Era un professor funcionari. Tenia un lloc fix i m'agradava molt el treball que feia amb els nens, però en tres anys vaig tenir tres crisis profundes: remava i vaig sofrir una lesió important, a més d'una crisi sentimental i existencial. Estava molt mal i la meva germana em va recomanar que fes un curs de macrobiòtica. Després d'això, vaig veure que estava molt a gust i vaig decidir aprendre més. Vaig començar a llegir i a aprofundir pel meu compte i després vaig ser a Madrid, Lisboa, Bretanya, Barcelona, Amsterdam… Vaig anar a estudiar a molts llocs. Així he anat fent diverses carreres en aquests anys: Medicina oriental, macrobiòtica i nutrició. Tot això és el que soc ara. Vaig sentir que era el meu camí i volia ajudar a la gent. En el camí han succeït moltes coses. Vaig perdre al meu pare, per exemple. Això per a mi ha estat un altre gran punt d'inflexió. D'altra banda, fa deu mesos he estat pare i, francament, estic molt content i orgullós de la meva trajectòria en la vida. Ara estic bé, però estar bé no significa que tot estigui perfecte i que no tinguis res a canviar. Cal acceptar el que hi ha, però intenti canviar el que no li agrada.

Què és la macrobiòtica?

És una eina per a interpretar la vida. A mi m'ajuda a entendre el que succeeix al meu al voltant i a donar pas als meus desitjos i somnis. És com aprendre un altre idioma. La macrobiòtica no és una filosofia, no és una cosa intel·lectual, és una cosa experiencial. I no és un estil de vida. La seva essència es pot resumir en cinc punts: 1) En macrobiòtica no hi ha classes ni corrents. La macrobiòtica té uns fonaments teoricopràctics que cadascun ha d'aplicar i adaptar a la seva realitat. 2) La macrobiòtica és un instrument de llibertat i desenvolupament personal. 3) L'alimentació macrobiòtica és només una part de la macrobiòtica. 4) La macrobiòtica no fa a ningú lliure ni pres, la gent fa la macrobiòtica lliure o presa. 5) La macrobiòtica és un instrument d'unió i no de separació.

Molt més que una manera de menjar.

Així és. No és obligatori seguir una dieta macrobiòtica per a ser macrobiòtica. L'alimentació és un mitjà per a comprendre-ho i aconseguir-lo, però no és l'únic ni és absolut. Jo recomano a la gent que faci el canvi de la llibertat, no per obligació. Cal fer les coses de manera conscient.

No obstant això, en la macrobiòtica es dona molta importància a l'alimentació.

L'alimentació sana és molt important per a fer això, perquè quan estàs bé tens més energia per a aconseguir els teus somnis. I també és important consumir aliments ecològics i consumir de manera ecològica. Què significa això? Comprar aliments de temporada, locals, en petits comerços, no consumir el fast food. La teva manera d'alimentar-te, la teva opció personal, pot condicionar l'economia i les relacions que es creen en el teu entorn més pròxim. Si volem canviar el sistema, el món, tot… haurem de fer-lo fora de dins.

Què és el més important que has après?

Que és un canvi constant en l'univers. Hi ha tres lleis universals en macrobiòtica, filosofia, món de les idees o biologia: tots els éssers vius canvien, tots els éssers vius s'adapten als canvis i, el tercer, qui no s'adapta als canvis mor o desapareix. El canvi és l'única constant. El primer principi de la macrobiòtica és la fe en l'univers. La vida té un ritme, natural, que nosaltres mai trencarem. El que podem fer és interpretar-ho, llegir-ho i viure-ho, com feien les medicines xineses tradicionals, els aiur-vedes, els alquimistes, els grecs o els nostres avantpassats. Per a mi ha estat molt important comprendre-ho. Nosaltres no podem canviar les coses que ens passen. L'única cosa que podem canviar és la manera de viure-ho tot. Viure amb més o menys estrès. El mateix que estem vivint en el present: si ens agrada, viure al cent per cent, sabent que això també canviarà, i si és el contrari, viure humilment, creient que això també canviarà. Algunes persones queden completament bloquejades quan els succeeix una cosa dolorosa. Com un tancat. El seu cos avança, però el seu esperit es queda aquí enrere i això porta problemes. Això ho veig molt en les consultes.

I moltes vegades ocultem el dolor perquè mostrar-lo no és bonic.

Tots aquests estereotips i valors ens venen de casa, de la societat i de l'escola. En algunes escoles diuen que treballaran la intel·ligència emocional i sí, moltes fitxes, metodologia i no sé què, però després no ho fan bé, perquè és més important acabar el llibre de matemàtiques o fer el treball per a casa. L'escola no té tota la culpa, no obstant això. Hauríem d'estar disposats a canviar les coses i moltes vegades no ho fem. Els canvis costen i sempre porten estrès, més o menys, però sempre alguna cosa. Sempre he somiat amb un altre model de societat i a través de la macrobiòtica vaig conèixer l'oportunitat de fer-ho. M'encanta l'esport, la naturalesa, les persones, les cultures, conèixer noves idees… També la família i parlar amb les persones, però sobre coses profundes. Dins, temes que tenen a veure amb les sensacions, no sols qüestions intel·lectuals. M'agraden moltes coses, potser massa. També m'interessa conèixer la història. En les persones existeix un inconscient individual i inconscient col·lectiu que té el seu reflex en la nostra vida. Els bascos tenim molt d'això. Som un poble petit i moltes vegades hem estat bons i altres vegades no tant. Les nostres arrels estan fetes pels nostres avantpassats. Nosaltres venim d'aquesta essència, tot això és important i moltes vegades no ho coneixem. Jo recordo, per exemple, que quan érem joves els que teníem ideologia de l'esquerra abertzale sempre pensàvem que els bascos som els millors, els forts… Hi ha molts estereotips. Els bascos som com els altres, diferents, i cadascun té els seus alts i baixos al llarg de la seva vida. Jo he desenvolupat la meva macrobiòtica i això és el que transmeto a la gent. Això és el que tinc ara i no m'importa massa el que passi en el futur.

D'on ve la macrobiòtica?

Tot ve d'Egipte. Les arts kémicas eren la guerra, l'astrologia, les matemàtiques, la medicina, etc. Xinesos, grecs i tots van beure d'allí. L'alquímia, per exemple, ve d'aquí. Existeixen dos paradigmes o maneres d'entendre la realitat en la vida: l'holística i l'occidental. En la primera vostè és el responsable de la seva vida i l'interior té una gran importància. En el segon es preval l'exterior. És un paradigma imperialista. En funció d'això pots sofrir per a aconseguir coses, però en la resta no tens per què sofrir. Tenim aquests dos camins generals al nostre abast i cadascun decideix per on anar. Desgraciadament el sistema, l'educació, l'escola i tot està guiat pel paradigma imperialista en la nostra societat. Sempre tendim a apropiar-nos de les coses i moltes vegades recorrem als estímuls externs per a no veure l'intern, no acceptar-ho, no treballar-ho. Mengem per a escapar del que ens fa mal, encenem la televisió, ens gastarem diners o consumim alcohol i drogues. Per això en aquesta escola [Escola Macrobiòtica Basca] volem demostrar que hi ha un altre paradigma.

Què trobarem en aquesta escola?

Som un espai per al desenvolupament personal i els estudis de macrobiòtica. Impartim cursos de cuina, tai chi, txikung, herbes medicinals, però volem que sigui un espai dinàmic i obert. Obert a totes les persones amb una altra filosofia de consum i de vida. Al llarg de l'any impartim cursos de formació en macrobiòtica i ara, del 15 al 28 de juliol, realitzarem per primera vegada a Euskal Herria un curs intensiu de Macrobiòtica i Medicina Oriental de primer nivell.

I en el Cafè Baratza?

Es poden degustar productes respectuosos amb la naturalesa i la salut. Àmplia oferta de menjar amb plats combinats, pintxos, postres i begudes, tant per a menjar com per a portar-los a casa, sempre amb el nostre signe, sense sucre, sense lactis i sense carn.

Quina cerca la gent a l'escola?

Ve gent de tota mena: gent amb malalties greus, que vol aprimar, que vol un canvi en la seva vida... És indiferent. Es tracta d'ajudar la persona a buscar el que és, la qual cosa vol, la qual cosa vol, a apartar-se de les coses o llocs que li danyen, i la nostra tasca és ajudar-la a acceptar-ho. Guiar a les persones en aquest procés de canvi amb el nivell d'estrès més baix possible, com a assessors macrobiòtics. En els processos de canvi o curació sempre hi ha alts i baixos i es necessita un treball de guia. En aquest camí l'alimentació sana, les herbes medicinals… venen genial. Això facilita el camí, accelera el procés i a nivell energètic també és molt recomanable, però no està prohibit res. L'única frontera que hi ha en macrobiòtica és la que poses tu.

Els bascos ens acostem més fàcilment?

Hi ha de tot. Jo intento dissuadir aquestes creences que els bascos som millors. El que tenim els bascos és la tendència ideològica que tenim en el nostre inconscient col·lectiu. Tenim facilitat per a interioritzar i dur a terme les nostres idees. Som bons obeint. No som tan independents. Aquest moviment de la macrobiòtica està molt relacionat amb la naturalesa i els bascos sí, com a poble continuem mantenint aquesta relació amb la naturalesa i potser per això tenen més fàcil acostar-se. Conèixer i utilitzar herbes medicinals, per exemple, és un bon camí per a tornar a contactar amb les arrels. Aquí hi ha molta informació. Són els nostres autèntics costums. Una cosa és la tradició basca i una altra molt diferent la cultura basca. Avui dia, per exemple, les sidrerías són una cosa cultural, però no tradicional.