País Basc, Salvador Espriu
Traductor: Juan San Martín
Egan, 1967
Salvador Espriu els compliria el dia deu si hagués viscut fins a cent anys. Narrador, dramaturg, però sobretot poeta, fins i tot poeta nacional català. La nostra petita pàtria està en celebracions: L'any 2013 és l'any Espriu, en el qual predominen les garlandes de coets, els elogis a l'obra de l'escriptor. Avantatges de jugar sense estat però sent nació.
Entre nosaltres, el poeta ha estat portat en exclusiva. Un poema de José Antonio Loidi, 1965. Koldo Izagirre i Gerardo Markuleta seran més contemporanis. Però Juan San Martín ha estat el que més ha traduït al basc. Dos de les seves obres més importants són el llibre de Sinera (66) i Zezen larrua (83-86). No obstant això, un altre treball de Sant Martí posa en marxa tota la maquinària.
Revista Egan, número 1967. En ell, tres poemes: “Illargia”, “La illobia de Carlos el Canviat de nom”, “Aizea”, escrits per Espriu –els títols de la primera en basca en l'original– traduïts per Sant Martí. Tot quedaria molt bé, tres poesitos, els que Espriu deia que li agradava tant si no es prenguessin les obres completes del 68, si no es triés el Tom de Poesia, si no obrís el Tom de Poesia, en l'apartat Fraccions, versos, intencions, matises. Miri, quatre poemes sota l'epígraf País Basc: “Ilargi”, “La tomba de Carles el Noble”, “Aizea”, més “Biar” amb data 06-08-67. Aquesta secció és un cistell de cistelles, la majoria són poemaris escrits per encàrrec, però hi ha recopilacions. Com aquest germen de la col·lecció que, aparentment, va voler escriure a Euskal Herria. No està en cap lloc determinat que volgués escriure la col·lecció, però sí que se sap que va escriure els poemes sense que ningú li ho demanés. Per lògica: L'any 58 va expressar la seva intenció d'iniciar el “cicle de la col·lectivitat”, una poesia més cívica, la discursividad dels versos, la vocació de denúncia, la presència identificable de la realitat política del poble. La pell de brau dels 60 ens mostra les seves característiques: és un llibre de transició, des del mite de Sinera –la pàtria petita i el món perdut– fins al de Sepharade –com deien els jueus de la diàspora a la península ibèrica–. Els experts diuen: comença a combinar una reflexió lírica sobre la mort i la condició humana amb una crítica ferma sobre l'Espanya franquista. I després està l'admiració d'Espriu pel País Basc. Va escriure al lehendakari en el 83: a les seves mans àgils i en els seus coneixements estava la causa suprema d'Euskadi, que sentia.
En les edicions posteriors d'obres completes, són sis els poemes que s'han dedicat a Euskal Herria: als anteriors cal afegir “Gau” (69) i “Soc una cançó biocida” (70). I el millor: pel que sembla, encara queda algun inèdit.
UN SENZILL DETALL
Adania Shibli
Traducció: Aitor Blanco Leoz
Igela, 2024
----------------------------------------------
Durant aquests dies, un soldat israelià bombardeja amb drons a hospitals, escoles, camps de refugiats palestins com si es tractés d'un videojoc,... [+]
L'hivern sempre m'ha succeït melancòlic. Era temps de mirar per la finestra i de recordar. Una burocràcia ineluctable entre la tardor i la primavera, pintar de nou en blanc sobre un parament vertical per a reflectir el que es vulgui. No és només assumpte meu, als quals... [+]
Surf de vela ràpid Home. Una tràgica història
familiar Alison Bechdel
Txalaparta, 2024
---------------------------------------------
Surf de vela ràpid Home. Alison Bechdel és conegut per la primera publicació de la novel·la gràfica Una tràgica història... [+]
Joan Tartas (Sohüta, 1610 - data de mort desconeguda) no és un dels escriptors més famosos de la història de les nostres lletres i, no obstant això, descobrim coses bones en aquesta “peça mendre” el títol de la qual, admetem-ho des del principi, no és probablement el... [+]
Quan ens despertem, culturalment i administrativament, el paisatge mostrava un desastre de tres velocitats.
Quant a la cultura, vaig tenir l'oportunitat –una vegada més– de confirmar-ho el passat 14 de novembre en la llibreria Menta d'Ortzaize. Allí ens reunim perquè... [+]
La columna comença amb una discussió que sembla absurda a simple vista: 2024 si fos un dels nostres números literaris, com l'anomenaríeu?
En cas de no trobar respostes, dedicar mitja hora a les vivències d'enguany; accedir primer als arxius d'Instagram i passar a Twitter quan... [+]
No vull a gent que no sàpiga compartir el paraigua. No estimo a la gent que camina massa de pressa quan no soc jo, ni a la qual camina massa a poc a poc (bo, això sí una mica, però només una mica). No m'agrada la gent que se senti en el seient del passadís en l'autobús. No... [+]
PLEIBAK
Mirin Amuriza Plaza
Susa, 2024
--------------------------------------------------
Susa ha publicat la segona novel·la de Miren Amuriza en l'atri de la Fira de Durango: Pléyulas. És fer plebiscits perquè estàs cantant sobre una gravació anterior. En Berria es... [+]
Llibre Senar sense
Edward Lear
Traductor: Juan Kruz Igerabide
Denonartean, 2024
----------------------------------------------
L'escriptor i il·lustrador Edward Lear va publicar aquesta obra en 1846. Com diu Igerabide en el pròleg del llibre, “l'humor nonsense, l'humor... [+]