Il Circ Italià, per part seva, va omplir de cartells el Guernica (Bizkaia). Eren en basc, perquè així ens van saludar abans que en castellà. També ens van anunciar el que veuríem en l'espectacle en basc a través dels altaveus, a mesura que entràvem en el circ. Els responsables del circ, un d'ells català i un altre basc, han estat els responsables del projecte. Aquí està la raó de parlar en basca. Però que no, que per a ells és “normal”, que en el circ treballen gent de moltes nacions, i que, mancant respecte, no es pot governar. Així ens ho va explicar la baracaldesa Sonia Miranda. Fa 20 anys va decidir anar amb el circ.

En el circ hi ha membres amb coneixements de rus, italià, romanès, català i portuguès. Allà on van, practiquen la llengua local en la mesura que sigui possible. Així, encara que no hi ha ningú amb capacitat per a parlar en basca, des dels altaveus es donen les explicacions gravades en basca. Miranda ens diu: “Si aquí es parla en basc, nosaltres també ho fem en basc, i si la ciutadania ens ho demana en castellà, llavors ho fem a les dues. Però tenim clar que estem a Euskal Herria, i, per tant, el basc té el seu lloc, igual que el català a Catalunya. L'excepció són els llocs molt turístics. Es recol·lecta molta gent que no sap català i ho fem en bilingüe –català i castellà-; algunes de les presentacions també es fan en anglès [sempre són gravacions]. Al cap i a la fi, volem que arribi el missatge i és important que es respectin els hàbits, inclòs l'idioma”.

Són molts els municipis de la CAPV que compten amb ordenances reguladores del paisatge lingüístic, que afecten el municipi, així com a les associacions, grups, empreses o el que sigui que es desplacin al municipi. Els cartells anunciadors de la funció han d'estar en bilingüe almenys. Així es recull també en el contracte a subscriure amb l'Ajuntament corresponent. És més, la Diputació Foral de Bizkaia, Eudel i l'Associació de Firaires Autònoms de la CAPV (AFADE) van signar en 2011 un conveni perquè, a més de que el paisatge de carrer estigui en basc, “la música que s'escolta en cavallets i similars sigui preferiblement la música basca”. El portaveu de l'associació AFADE ha reconegut que: “En els cavallets per a nens és més fàcil complir el conveni, perquè hi ha molt en basc per als nens. En els de majors, es posa música de moda, en castellà, anglès o en altres idiomes”.

Assistència tècnica de basca

El conveni de 2011 estableix que a més d'establir criteris de paisatge lingüístic, els Serveis de Basc dels ajuntaments han de fer costat a les persones que organitzin espectacles festius. És a dir, els ajudaran a traduir els suports lligats al paisatge lingüístic –notes sobre els espectacles, rètols informatius de preus…–. AFADE diu que facilita molt el seu treball.

Però, a més, hi ha municipis que eleven el nivell d'exigència més enllà del conveni. En algunes localitats es demanen elements com afixas només en basc, en unes altres el 75% en basc i en l'altra en castellà. En el contracte que subscriuen els ferialistas amb l'ajuntament corresponent s'especifica l'ús del basc. L'Ajuntament de Guernica-Lumo (Bizkaia), per exemple, recull en els seus contractes: “Quant a la publicitat, també haureu d'incloure la de basca. Per a això comptareu amb l'ajuda del Servei de Basc de l'Ajuntament”. Per tant, no tot és demanar, sinó donar. D'això s'encarreguen els tècnics municipals de basc. El de Guernica-Lumo, Bittor Zarrabeitia diu: “Si el que ve no té capacitat per a posar el cartell en basc, nosaltres l'ajudem, però cada vegada són més els que ho porten traduït. El circuit [Il Circ Italià], per exemple, no ha necessitat ajuda; la web també està en basca!”.

L'Ajuntament d'Hernani també subscriu un conveni amb el Col·legi de Firaires Autònoms d'Euskadi. Així, “els cartells de les barraques posades a la disposició de la ciutadania estaran en bilingüe: basc i castellà, destacant especialment la part en basca. El Servei de Basc de l'Ajuntament prestarà l'ajuda necessària per a garantir la correcció i adequació del text en basc. Així mateix, les barraques amb música posaran en basca el 75% de la programació. Estan obligats a mostrar els discos a requeriment de l'Ajuntament”. Hem preguntat a AFADE si els ofereixen llistes de cançons per a posar música. No hi ha res d'això, els firaires han de trobar la música.

En basc, no obstant això

Malgrat les peticions de diversos ajuntaments, el representant d'AFADE ha assenyalat que no sembla que hi hagi moltes ocasions d'escoltar música basca en les festes patronals: “La majoria de les vegades triem cançons de moda per a adults, entre les quals hi ha algunes cançons en basca, però sabem que els nens -i el que senten és sobretot la producció de fora”. Els firaires col·loquen a Gaztea en diverses localitats.

Per als d'Il Circ Italià és normal que en el lloc on es van utilitzin l'idioma local, en menor o major mesura. No obstant això, no es pot dir que el basc estigui normalitzat, encara que en alguns exemples (cartells, entrades...) es noti l'evolució. Més enllà del circ, i sobretot pel que fa a la música, la situació per al basc és encara més dramàtica. En els Cavallets, sembla que la moda, és a dir, la música en castellà i anglès, continuaran manant.