Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Massa aviat per a conèixer les conclusions exactes

  • La nova Llei de Costas d'Espanya, aprovada el mes passat a Madrid, ha causat una gran reacció en contra. Els partits de l'oposició, els grups ecologistes... tots tenen clar que el canvi de llei no portarà res bo, però encara no es pot dir exactament en què serà el mal, almenys pel que fa a Euskal Herria. És evident, no obstant això, que el caràcter públic del litoral s'afeblirà.
Bakioko hondartza, Bizkaian. Euskal kostaldean higiezinen presioa gehien jasaten duen herrietako bat da Bakio.
Bakioko hondartza, Bizkaian. Euskal kostaldean higiezinen presioa gehien jasaten duen herrietako bat da Bakio.Pedro Tapias / Baskimagen
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

El 9 de maig, el Congrés dels Diputats de Madrid va aprovar una nova Llei de Costas que substituirà a la vigent en l'Estat espanyol des de 1988. Des que es va conèixer l'avantprojecte de llei s'ha parlat molt d'ell, i especialment contra ell, per a acusar-lo d'afeblir la protecció del litoral enfront de l'especulació immobiliària. Tant el PNB com els grups d'Amaiur s'han oposat, no sempre per les mateixes raons, a la nova norma en els debats en el Congrés i el Senat. Ni tan sols a les associacions ecologistes basques, ni què dir té, els ha agradat el canvi de legislació dut a terme per l'impuls del pàg. No obstant això, encara no és clar com afectarà aquest canvi a Euskal Herria.

Segons el senador d'Amaiur Alberto Unamunzaga, “el nou text és una reforma ideològica que atempta contra la tradició de domini públic del litoral”. Aquesta publicitat ja l'havia recollit l'anterior llei, aprovada pel PSOE en 1988, segons la majoria dels detractors que s'han manifestat del nou text del pàg. Una altra qüestió és si es va aplicar bé o no. “Aquesta nova llei és un retrocés que ha convertit en un mite el que ja existia”, afirma Alfonso Caño, membre del Taller d'Ecologia de Guernica, “però cal tenir en compte que aquella llei no es va complir com havia de ser”.

Pendent la delimitació de la Propietat Pública

La Llei de 1988 definia la mar i la part de terra afectada com a Propietat Pública Intermareal i Terrestre. La possessió pública d'aquest àmbit és una cosa establerta per la Constitució espanyola i no per la pròpia llei. El salt de la teoria a la pràctica no ha estat fàcil, però sí senzill. En primer lloc, perquè la regla per a establir l'abast de l'acció de la mar era polèmica: amb la major borrasca coneguda fins a on van arribar les ones, aquí estava la frontera. La llei establia un termini de cinc anys per a la determinació definitiva dels límits de la Propietat Pública, si bé, en l'actualitat, aquesta partió encara no ha finalitzat.

En el cas del País Basc, a Guipúscoa a 31 de desembre de 2011 el 100% estava executat, en Bizkaia a penes el 80%. La nova Llei preveu, per cert, la represa de la partió de la Propietat Pública en molts llocs, la qual cosa, en opinió dels seus opositors, equival al desaprofitament dels ingents recursos públics utilitzats fins ara en la demarcació.

Tant la Llei anterior com l'actual estableixen un nou àmbit de protecció de la Propietat Pública Marítim-Terrestre: Servitud de Protecció. Fins ara, normalment, ha estat d'uns 100 metres, però a partir d'ara es podrà baixar a vint metres en molts casos, i aquest descens serà automàtic en les ries.

Com ja s'ha dit, la llei anterior no ha aconseguit evitar algunes destrosses. No obstant això, servia almenys per a intentar fer front als grans projectes de construcció, “en la mesura en què era una eina que ens permetia acudir als tribunals”, assenyala Ekologistak Martxan. Així es va aconseguir, per exemple, impedir la construcció d'un port esportiu i 750 habitatges en el mareny del Txipio de Plentzia. “Però en els 25 anys de vigència de la llei s'ha construït més en la dècada dels 60 –quan no hi havia legislatura– i s'ha construït més il·legalment, les institucions no han fet res per a parar-ho”. Quina és la diferència, segons Ekologistak Martxan? La nova llei del PP deixa encara menys eines als quals volen defensar el medi ambient, i més rarament es poden convertir en poquíssimes victòries com la del Chipio.

No és el Mediterrani, però...

Cal deixar clar una cosa: Quan diem que la llei de 1988 no ha impedit molt construir, parlem sobretot de determinades regions de l'Estat espanyol. Les costes gallegues i mediterrànies estan en boca de tots, però això no vol dir que no hi hagi exemples. Per exemple, les cinc chaletas realitzades a l'entorn d'Askada en Bakio, en el mateix barranc sobre la platja, o molt més espectacular, la immensa urbanització de Munto en Orio, que s'ha anat desenvolupant a pesar que les resolucions provisionals dels jutjats ho consideren il·legal. En altres ocasions, la Llei de Costas de 1988 ha disminuït l'impacte dels projectes de construcció, encara que no s'ha evitat per complet. Per exemple, la primera versió del projecte de la molla exterior de Mutriku es va suavitzar una mica i es va poder mantenir una part de la platja, encara que al que queda se li adapta millor el nom de “hondartoki” que la “platja”. Així ho creu almenys el regidor dels Verds i membre d'Equo, Iñigo Agirre.

Què passarà amb Praileaitz?

Agirre ens ha parlat d'una amenaça concreta que pot suposar la nova Llei de Costas: Pèrdua de la protecció obtinguda en Praileaitz. “Fins ara la Llei de Costas ha estat la millor arma per a protegir la cova amb l'amenaça de la pedrera, però ara, reduint l'espai de protecció de cent a vint metres, es podria dur a terme el projecte de la pedrera”.

Una altra possible conclusió és que en Urdaibai, segons ens explica Alfonso Caño, el canvi de llei –amb la volta a les mans dels jeltzales– pot revitalitzar el projecte de construcció d'un museu Guggenheim en Sukarrieta, després que algunes de les mesures adoptades per Lakua durant l'època de Patxi López hagin disminuït les pretensions de la Diputació de Bizkaia. De moment, no obstant això, no hi ha res segur que dir. La nova llei és massa nova, i cal no oblidar, entre altres coses, que continua vigent la normativa derivada de l'anterior.

El Govern Basc, a través del Departament de Medi Ambient i Política Territorial, ens ha respost amb total cautela quan li hem preguntat per la nova llei. De moment estan a l'espera, i ens han dit que hauran d'estudiar els casos concrets un a un, sobretot a mesura que es vagin desenvolupant les normatives.

Cal tenir en compte que la CAPV compta amb un instrument de gestió costanera, el Pla Territorial Sectorial d'Ordenació i Protecció del Litoral, molt més rigorós que les lleis de Madrid, encara que no sempre ben aplicat. Malgrat això, molts creuen que la nova legislació estatal pretén entrar de ple en l'àmbit que no li correspon, és a dir, que pot sorgir un conflicte de competències entre totes dues normes. Pilar Marcos, de Greenpeace, no té dubtes sobre el tema: El Govern Basc hauria de recórrer la nova Llei de Costas. Altres comunitats autònomes ja han mostrat la seva intenció de fer-ho, però Lakua, de moment, s'ha quedat mut.

Rebutjar el canvi climàtic

La crítica més contundent dels opositors a la nova llei, sobretot dels grups ecologistes, ha estat que la nova llei no té en compte els efectes del canvi climàtic. “La costa basca, precisament, és una de les quals més pot suportar l'ascens del nivell de la mar per les seves característiques”, ens comenta Pilar Marcos, de Greenpeace. Per al membre de l'associació ecologista, és sorprenent el menyspreu amb el qual el PP ha abordat aquest tema: “A través d'una esmena aprovada en l'últim moment en el debat del Senat, han dit que si finalment es produeix el canvi climàtic, es prendran les mesures necessàries. I parlen de la construcció de muralles per a sostenir la mar. Com si la pujada del nivell de la mar fos una mera hipòtesi!”. De fet, el pp ha elaborat la llei eludint les paraules dels científics i rebutjant la proposta dels periodistes.


ASTEKARIA
2013ko uztailaren 07a
Més llegits
Utilitzant Matomo
#1
#2
Arkaitz Zarraga Azumendi
#3
Ane Ablanedo Larrion
#4
Haizea Isasa
Azoka
T'interessa pel canal: Ingurumena
Kontzertuak, hitzaldiak, antzerkiak, dantzak, bertso-saioak... M8ko ekitaldi kulturalen bilduma

Festa egiteko musika eta kontzertu eskaintza ez ezik, erakusketak, hitzaldiak, zine eta antzerki ikuskizunak eta zientoka ekintza kultural antolatu dituzte eragile ugarik Martxoaren 8aren bueltarako. Artikulu honetan, bilduma moduan, zokorrak gisa miatuko ditugu Euskal Herriko... [+]


2025-03-07 | Aiaraldea
Ferosca I zentral eolikoaren kontrako alegazioak zabaldu ditu Aiaraldeko Mendiak Bizirik plataformak

Laudion, Aiaran eta Okondon izango du eragina energia azpiegiturak eta plataformaren aburuz, proiektuak eta ingurumen-inpaktuaren azterketak gabezia garrantzitsuak dituzte.


Ura erein daiteke, eta inkek bazekiten nola

Andeetako Altiplanoan, qocha deituriko aintzirak sortzen hasi dira inken antzinako teknikak erabilita, aldaketa klimatikoari eta sikateei aurre egiteko. Ura “erein eta uztatzea” esaten diote: ura lurrean infiltratzen da eta horrek bizia ekartzen dio inguruari. Peruko... [+]


2025-03-04 | Irutxuloko Hitza
Donostiako metroaren lanetako gainkostua argitzeko eskatuko du EH Bilduk

Satorralaia plataformak Donostiako Metroaren Mirakontxa-Easo zatiko lanek “%164ko gainkostua” izan dutela salatu zuen joan den astean, eta, horren harira, EH Bilduk gainkostu hori argitzeko eskatu du, Eusko Legebiltzarrean erregistratutako galdera sorta baten bidez.


2025-03-03 | Leire Artola Arin
ANALISIA
Karbonoa ez da neutroa

Agintari gutxik aitortzen dute publikoki, disimulurik eta konplexurik gabe, multinazional kutsatzaileen alde daudela. Nahiago izaten dute enpresa horien aurpegi berdea babestu, “planetaren alde” lan egiten ari direla harro azpimarratu, eta kutsadura eta marroiz... [+]


Larhunen dabilen otsoaren presentziaren “ondorio larriak” salatu ditu ELB sindikatuak

Mendizale batek asteburuan ikusi du animalia Lapurdiko Azkaine herrian, eta otsoa dela baieztatu du Pirinio Atlantikoetako Prefeturak. ELB lurraldean "harraparien presentziaren kontra" agertu da.


Pagolarren gainean eolikoak jartzearen aurkako aldarria, plazara

Elkarretaratzea egin zuen Aiaraldeko Mendiak Bizirik plataformak atzo Laudioko Lamuza plazan, Mugagabe Trail Lasterketaren testuinguruan. 


Txikori-belarra udaberrian

Udaberri aurreratua ate joka dabilkigu batean eta bestean, tximeletak eta loreak indarrean dabiltza. Ez dakit onerako edo txarrerako, gure etxean otsailean tximeleta artaldean ikustea baino otsoa ikustea hobea zela esaten baitzen.


2025-03-03 | Jakoba Errekondo
Zakilixuten potroximela

Nori ez zaio gustatzen ahuakatea? Ia denok atsegin dugu fruitu berri hori, di-da amaren batean etxekotu zitzaigun. Zenbat urte da ba dendaero ikusten hasi garela? Gure mahaietara iritsi aurretik, historia luzea du.


2025-03-03 | Garazi Zabaleta
Amillubi
Lanerako, proiektua zabaltzeko eta komunitatea egiteko auzo(p)lanak

Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]


Engainuaren eredu

Leihatila honetan behin baino gehiagotan azaldu ditugu Ama Naturaren engainuak bere izakiak babestearren. Batzuetan, erle edo liztor itxura zuten euliak ekarri ditugu, beste batzuetan inongo arriskurik ez duten arrisku-kolorazioko intsektuak ere bai (kolorazio aposematikoa... [+]


2027an ixten hasi behar diren zentral nuklearrak mantentzeko eskatu diote Iberdrolak eta Endesak Espainiako Gobernuari

Espainiako Estatuko zentral nuklearrak itxi ez daitezen aktoreen presioak gora jarraitzen du. Otsailaren 12an Espainiako Kongresuak itxi beharreko zentral nuklearrak ez ixteko eskatu zion Espainiako Gobernuari, eta orain berdin egin dute Endesak eta Iberdrolak.


Okzitaniako A69 autobidea
Justiziak ezeztatu du obren gauzapena zekarren prefetaren ordenantza

"Historikotzat" jo du otsailaren 27an plazaraturiko epaia Lurraren Altxamenduak sare ekologista antikapitalistak. Bere aldetik, epaiaren "krudelkeria" salatu eta helegitea jarriko duela jakitera eman du Frantziako Estatuak. Duela hogei urte baino gehiago jarri... [+]


Eguneraketa berriak daude