El 9 de maig, el Congrés dels Diputats de Madrid va aprovar una nova Llei de Costas que substituirà a la vigent en l'Estat espanyol des de 1988. Des que es va conèixer l'avantprojecte de llei s'ha parlat molt d'ell, i especialment contra ell, per a acusar-lo d'afeblir la protecció del litoral enfront de l'especulació immobiliària. Tant el PNB com els grups d'Amaiur s'han oposat, no sempre per les mateixes raons, a la nova norma en els debats en el Congrés i el Senat. Ni tan sols a les associacions ecologistes basques, ni què dir té, els ha agradat el canvi de legislació dut a terme per l'impuls del pàg. No obstant això, encara no és clar com afectarà aquest canvi a Euskal Herria.

Segons el senador d'Amaiur Alberto Unamunzaga, “el nou text és una reforma ideològica que atempta contra la tradició de domini públic del litoral”. Aquesta publicitat ja l'havia recollit l'anterior llei, aprovada pel PSOE en 1988, segons la majoria dels detractors que s'han manifestat del nou text del pàg. Una altra qüestió és si es va aplicar bé o no. “Aquesta nova llei és un retrocés que ha convertit en un mite el que ja existia”, afirma Alfonso Caño, membre del Taller d'Ecologia de Guernica, “però cal tenir en compte que aquella llei no es va complir com havia de ser”.

Pendent la delimitació de la Propietat Pública

La Llei de 1988 definia la mar i la part de terra afectada com a Propietat Pública Intermareal i Terrestre. La possessió pública d'aquest àmbit és una cosa establerta per la Constitució espanyola i no per la pròpia llei. El salt de la teoria a la pràctica no ha estat fàcil, però sí senzill. En primer lloc, perquè la regla per a establir l'abast de l'acció de la mar era polèmica: amb la major borrasca coneguda fins a on van arribar les ones, aquí estava la frontera. La llei establia un termini de cinc anys per a la determinació definitiva dels límits de la Propietat Pública, si bé, en l'actualitat, aquesta partió encara no ha finalitzat.

En el cas del País Basc, a Guipúscoa a 31 de desembre de 2011 el 100% estava executat, en Bizkaia a penes el 80%. La nova Llei preveu, per cert, la represa de la partió de la Propietat Pública en molts llocs, la qual cosa, en opinió dels seus opositors, equival al desaprofitament dels ingents recursos públics utilitzats fins ara en la demarcació.

Tant la Llei anterior com l'actual estableixen un nou àmbit de protecció de la Propietat Pública Marítim-Terrestre: Servitud de Protecció. Fins ara, normalment, ha estat d'uns 100 metres, però a partir d'ara es podrà baixar a vint metres en molts casos, i aquest descens serà automàtic en les ries.

Com ja s'ha dit, la llei anterior no ha aconseguit evitar algunes destrosses. No obstant això, servia almenys per a intentar fer front als grans projectes de construcció, “en la mesura en què era una eina que ens permetia acudir als tribunals”, assenyala Ekologistak Martxan. Així es va aconseguir, per exemple, impedir la construcció d'un port esportiu i 750 habitatges en el mareny del Txipio de Plentzia. “Però en els 25 anys de vigència de la llei s'ha construït més en la dècada dels 60 –quan no hi havia legislatura– i s'ha construït més il·legalment, les institucions no han fet res per a parar-ho”. Quina és la diferència, segons Ekologistak Martxan? La nova llei del PP deixa encara menys eines als quals volen defensar el medi ambient, i més rarament es poden convertir en poquíssimes victòries com la del Chipio.

No és el Mediterrani, però...

Cal deixar clar una cosa: Quan diem que la llei de 1988 no ha impedit molt construir, parlem sobretot de determinades regions de l'Estat espanyol. Les costes gallegues i mediterrànies estan en boca de tots, però això no vol dir que no hi hagi exemples. Per exemple, les cinc chaletas realitzades a l'entorn d'Askada en Bakio, en el mateix barranc sobre la platja, o molt més espectacular, la immensa urbanització de Munto en Orio, que s'ha anat desenvolupant a pesar que les resolucions provisionals dels jutjats ho consideren il·legal. En altres ocasions, la Llei de Costas de 1988 ha disminuït l'impacte dels projectes de construcció, encara que no s'ha evitat per complet. Per exemple, la primera versió del projecte de la molla exterior de Mutriku es va suavitzar una mica i es va poder mantenir una part de la platja, encara que al que queda se li adapta millor el nom de “hondartoki” que la “platja”. Així ho creu almenys el regidor dels Verds i membre d'Equo, Iñigo Agirre.

Què passarà amb Praileaitz?

Agirre ens ha parlat d'una amenaça concreta que pot suposar la nova Llei de Costas: Pèrdua de la protecció obtinguda en Praileaitz. “Fins ara la Llei de Costas ha estat la millor arma per a protegir la cova amb l'amenaça de la pedrera, però ara, reduint l'espai de protecció de cent a vint metres, es podria dur a terme el projecte de la pedrera”.

Una altra possible conclusió és que en Urdaibai, segons ens explica Alfonso Caño, el canvi de llei –amb la volta a les mans dels jeltzales– pot revitalitzar el projecte de construcció d'un museu Guggenheim en Sukarrieta, després que algunes de les mesures adoptades per Lakua durant l'època de Patxi López hagin disminuït les pretensions de la Diputació de Bizkaia. De moment, no obstant això, no hi ha res segur que dir. La nova llei és massa nova, i cal no oblidar, entre altres coses, que continua vigent la normativa derivada de l'anterior.

El Govern Basc, a través del Departament de Medi Ambient i Política Territorial, ens ha respost amb total cautela quan li hem preguntat per la nova llei. De moment estan a l'espera, i ens han dit que hauran d'estudiar els casos concrets un a un, sobretot a mesura que es vagin desenvolupant les normatives.

Cal tenir en compte que la CAPV compta amb un instrument de gestió costanera, el Pla Territorial Sectorial d'Ordenació i Protecció del Litoral, molt més rigorós que les lleis de Madrid, encara que no sempre ben aplicat. Malgrat això, molts creuen que la nova legislació estatal pretén entrar de ple en l'àmbit que no li correspon, és a dir, que pot sorgir un conflicte de competències entre totes dues normes. Pilar Marcos, de Greenpeace, no té dubtes sobre el tema: El Govern Basc hauria de recórrer la nova Llei de Costas. Altres comunitats autònomes ja han mostrat la seva intenció de fer-ho, però Lakua, de moment, s'ha quedat mut.

Rebutjar el canvi climàtic

La crítica més contundent dels opositors a la nova llei, sobretot dels grups ecologistes, ha estat que la nova llei no té en compte els efectes del canvi climàtic. “La costa basca, precisament, és una de les quals més pot suportar l'ascens del nivell de la mar per les seves característiques”, ens comenta Pilar Marcos, de Greenpeace. Per al membre de l'associació ecologista, és sorprenent el menyspreu amb el qual el PP ha abordat aquest tema: “A través d'una esmena aprovada en l'últim moment en el debat del Senat, han dit que si finalment es produeix el canvi climàtic, es prendran les mesures necessàries. I parlen de la construcció de muralles per a sostenir la mar. Com si la pujada del nivell de la mar fos una mera hipòtesi!”. De fet, el pp ha elaborat la llei eludint les paraules dels científics i rebutjant la proposta dels periodistes.