Marinaleda és com qualsevol poble d'Andalusia. El camí fins a arribar a ella són llargs quilòmetres de terres de cultiu. A l'entrada del poble, un gran restaurant, carrers petits i tranquils, dones a les portes de les cases blanques amb sabatilles i davantals, un parc ombrívol i de color en el cor del poble… Marinaleda sembla ser com qualsevol poble andalús.

De fet, el visitant es llançarà pel poble i Contra el capital, guerra social! (Contra el capital, guerra social) llegirà en un mur, continuarà i Fins a la victòria sempre! veurà un gran. Les parets de Marinaleda estan decorades amb dibuixos fets amb el suport de tot el món. El que s'acosti al lloc observarà el nomenclátor dels carrers i li semblarà un diccionari per a la revolució: Fermin Salvochea, Plaza 1 de maig, Ernesto Che Guevara, Ghandi, Salvador Allende, Solidaritat, Fraternitat, Igualtat, Av. de la Llibertat, Blas Infante, per la qual cosa van sofrir els atacs de l'extrema dreta; no trobarà el símbol de la corona en l'escut de l'Ajuntament, que pertany als països de la Tercera República, ni cap representant municipal en la processó de Setmana Santa. Marinaleda és com qualsevol poble d'Andalusia, però també és un poble rebel de jornalers.

Poble assembleari

Situada a la província de Sevilla, a penes compta amb 3.000 habitants. Des de 1979 l'alcalde és Juan Manuel Sánchez Gordillo. Juan José Sancho González, el membre més jove del Col·lectiu d'Unitat dels Treballadors (CUT), afirma que Gordillo és el jornaler andalús i líder de la gent humil: “Sempre ha lluitat pels drets del poble i la ciutadania li admira”. En l'actualitat, el Consistori està compost per nou regidors del CUT i dos del PSOE, partit que pertany a Esquerra Unida.

Esperança del Rosari Saavedra Martín, regidora de l'Ajuntament i treballadora de l'Escola Infantil de la localitat, defineix el sistema socioeconòmic de Marinaleda com un sistema que permet a tota la ciutadania satisfer les seves obligacions en igualtat de condicions: “Potser no és el més adequat, però és el sistema més digne que es pot aconseguir dins del sistema capitalista actual”.

Ni l'alcalde ni els regidors cobren sou pel treball de l'Ajuntament. Saavedra ha deixat clar que no van entrar en el consistori per a enriquir-se, sinó per a treballar a favor del poble i del poble. Diu que si l'alcalde i els regidors el cobressin no podrien fer les actuacions actuals: “Crida l'atenció que en aquests temps en els quals regidors, alcaldes i ministres roben a tot arreu i a tot arreu, nosaltres, no sols no robem, no cobrem res pel treball municipal. Crec que és un exemple a seguir”. Esquerra Unida ja té un conveni en els seus estatuts; tot diputat que arribi al Parlament andalús continua cobrant el mateix sou que abans i els diners que sobra es reparteix a la força en el partit.

En Marinaleda es troba “tota la democràcia”. Tot es decideix per assemblea. Són habituals una vegada a la setmana i s'avisen als ciutadans per megafonia en la furgoneta. Es reuneixen unes 200 persones per a prendre decisions ordinàries, però quan es parla de mobilitzacions a favor dels drets o de repartiment de nous llocs de treball participen unes 600 persones. Sancho considera que es tracta d'un “percentatge significatiu ” en funció del nombre d'habitants del municipi.

Subvencions: Als bancs i a la ciutadania no?

La principal crítica a aquest model d'organització popular és que viuen gràcies a les ajudes de la Junta d'Andalusia i del Govern d'Espanya. Saavedra, per contra, diu que cal llevar els diners a qui el té i no als pobres. Per això, no s'han pujat alguns impostos des de la seva arribada a l'Ajuntament. Per exemple, les herriko tavernes només tenen un impost de 12 euros al mes.

En realitat, els ciutadans només paguen el 1,7% del pressupost de Marinaleda. "Hem de treure diners a les administracions i cal obligar el Govern a donar subvencions als ciutadans, com els dona als bancs. Nosaltres hem lluitat durant molts anys per a aconseguir aquestes subvencions”, ha reivindicat Saavedra. El regidor diu que és necessària una llei de finançament municipal, però això no li interessa al Govern d'Espanya: sense diners els ajuntaments no són per a dur a terme la política que volen ser independents.

El funcionament més conegut i cridaner de Marinaleda és el dels habitatges socials. Per quinze euros al mes, qualsevol ciutadà o ciutadana pot disposar d'un habitatge. L'Ajuntament posa terra, material i paletes i ofereix a la persona propietària de la casa o al seu entorn la possibilitat de treballar en la construcció de la casa. Cobra la meitat del seu salari i paga l'habitatge amb l'altra meitat. L'únic requisit és abonar una quota de quinze euros al mes durant 125 anys, la qual cosa suposa un total de 22.500 euros.

Aquestes cases són propietat de l'Ajuntament, per la qual cosa les persones que viuen en elles no poden vendre-les ni llogar-les. “Això no és un problema si veus que l'habitatge és un dret de tot ésser humà i no un bé especulatiu. En aquest país les hipoteques de mil euros són fantasmes que ningú coneix”, diu Sancho.

Joaquín Saavedra és un ciutadà que viu des del seu naixement en una d'aquests habitatges socials i que considera un sistema immillorable: “Qualsevol habitatge té tot el que té i no té la responsabilitat de la hipoteca”. Saavedra ha explicat que si en la resta de localitats no es posa en marxa aquest sistema d'habitatge perquè no els reporta beneficis i, per tant, no els interessa.

No obstant això, la crisi també ha afectat a Marinaleda, on els ciutadans es mouen de manera molt intensa en contra de la situació actual. Prova d'això són les marxes organitzades l'estiu passat o els “robatoris” en els supermercats Mercadona que es van fer tan coneguts.

Avui dia, no hi ha “ocupació total” com en anys anteriors a la crisi, sinó un 16% d'atur; però a Andalusia, el 36% de la població està sense treball. “És un gran nombre d'aturats, però malgrat això no hi ha cap ciutadà que porti dos anys en atur, ni que corri el risc de ser desnonat de casa, ni que manqui de diners per a menjar. Compartim el treball entre tots, ajudant-nos mútuament”, diu Sancho.

Humoso, la base del poble

Els pagesos de Marinaleda sempre han lluitat contra la propietat privada i a favor dels seus drets. En 1977 amb la creació del Sindicat d'Obrers del Camp (SOC) es van multiplicar les activitats sindicals i en la dècada de 1980 es van multiplicar els esforços de recuperació de les terres del duc i terratinent de l'Infantado. En aquells temps, tots els habitants de Marinaleda es reunien i anaven a ocupar les seves terres, fins que van ser llançats pels seus guardians. L'endemà, no obstant això, tornaven, i així durant diversos anys, fins que els propietaris van aconseguir arribar a un acord.

Malgrat els dies durs, Rosario Saavedra, actual regidora de l'Ajuntament, els recorda amb satisfacció. I és que gràcies als terrenys obtinguts en aquella llarga lluita, avui dia tenen en marxa la cooperativa Humoso, “indispensable per a la supervivència” de la ciutadania. No obstant això, Juan José Sancho ens dona una dada reveladora: encara avui dia la major part de les terres andaluses segueixen en mans del Duc d'Infantado i la Duquessa d'Alba.

En Marinaleda són els jornalers els que més depenen de la cooperativa Humoso. La cooperativa s'ocupa del sector primari i secundari i ara s'està treballant en l'ampliació del sector terciari. Segons Manolo Martín, membre de la cooperativa, es tracta de desenvolupar la venda per la pròpia cooperativa, ja que els qui la comercialitzen habitualment s'emporten la major part dels diners. La terra es divideix en cultius de diferents èpoques, perquè sigui un treball al llarg de tot l'any en el taller. Les faves, les carxofes, els pebrots, les mongetes i l'all es fiquen en conserves i amb les olives es torna a fer oli. “Mercadona és un dels nostres majors compradors, li venem grans quantitats de manera bona i no obstant això ens ha denunciat pel cas dels carros que suposadament els robem”, explica Martín. Es queixa que hi ha persones que miren la cooperativa amb “lupa”: “Si no ho han tancat és perquè no ho han pogut”.

En les èpoques de ple rendiment treballen en la cooperativa uns 500 treballadors i tots tenen el mateix sou, 1.200 euros al mes, treballant sis hores i mitja al dia de dilluns a dissabte. Les decisions es prenen entre tots els treballadors i treballadores a través de comissions setmanals. “L'objectiu de la cooperativa no és acumular capital, sinó crear nous llocs de treball i invertir en l'empresa amb els beneficis que s'obtinguin”, afirma Martín. D'altra banda, si un membre decideix abandonar la cooperativa, no té cap dret a les accions de l'empresa i entra directament un altre ciutadà. Martín destaca que almenys un membre de cada família treballa en la cooperativa: “La indústria agrària és l'única solució dels jornalers andalusos. Abans de la creació de la cooperativa, la majoria de la població havia d'emigrar, només hi havia treball en els camps durant dos mesos”.

No obstant això, tot no és perfecte en l'ecosistema de Marinaleda. Juan José Sancho cursa estudis d'enginyeria en la Universitat de Sevilla, però són pocs els que han acudit a la universitat com ell al poble. “Com saben que tindran treball en la cooperativa, no veuen la necessitat d'anar a la universitat”, explica el membre de la CUT. D'altra banda, considera que entre els joves no hi ha el mateix esperit de lluita que abans.

L'antropòleg Félix Talego Vázquez va residir en Marinaleda i va treballar al costat de la resta de jornalers durant un any. 1996 Cultura jornalera. Va publicar el llibre Poder popular i lideratge messiànic, una tesi en profunditat sobre el sistema de Marinaleda. Ho defineix com un sistema basat en la igualtat i la solidaritat, amb components del marxisme, el cristianisme i l'anarquisme. En l'informe destaca els assoliments del sistema, però també les febleses, ja que, segons les seves paraules, no tots els ciutadans participen de la mateixa manera en les decisions. Segons Taleca, el que dirigeix tot el sistema és el líder carismàtic, Juan Manuel Sánchez Gordillo.