Regne Unit i els Estats Units: Diverteix-te per a guanyar

Als Estats Units, la classe mitjana ha interromput el creixement que es creu que no ha pogut frenar en l'últim segle i ha emprès el camí contrari. Segons l'economista alan Krueger, de l'equip assessor d'Obama, en la dècada de 1970 el 51% de la població era de classe mitjana i actualment el 42%. La caiguda del valor de l'habitatge i la degradació dels serveis públics, com el de l'ensenyament, exerceixen una forta pressió sobre aquest col·lectiu. I el mateix al Regne Unit.

El periodista britànic Owen Jones ha analitzat en el seu llibre The Demonization of the Working Class (Demonització de la classe treballadora) com el Govern britànic i els mitjans de comunicació promouen l'odi entre els pobres per a mantenir intacte el seu poder. Podem retornar a Chavs com una xusma o una perdedora en aquest cas. Aquest grup està format per persones que van perdre la seva ocupació a causa de l'ofensiva neoliberal liderada per Thatcher en la dècada de 1980.

“La gent que està en la part superior pensa que ha arribat allí perquè és més ràpid i ha treballat més dur que els ‘ganduls’ que estan en la part baixa”, explica Jones a la periodista de la publicació Maruxa Ruiz de l'Arbre Eldiario.es. “No resulta tan còmode pensar que els pares disposaven de recursos per a pagar i protegir econòmicament els teus estudis”. Cadascun és l'únic responsable i responsable de la seva situació, si ets pobra és per la teva culpa, deia el lema, tant de la política com dels mitjans de comunicació.

El periodista britànic creu que és necessari reforçar la consciència de classe per a avançar cap a la igualtat: "El Partit Conservador va dir en 1976 que el problema no és que hi hagi classes, sinó que és el sentiment de classe. És convenient repetir constantment que tots som de classe mitjana, encara que la separació de poders sembli ser de l'Anglaterra victoriana. Segons l'ONU, les majors diferències entre els països desenvolupats es donen en la societat britànica. Per això els rics periodistes i polítics acomodats no volen parlar de les classes. Ens volen dividir amb estratègies molt cíniques. Hem d'odiar a l'immigrant que rep ajudes socials i demonitzar l'estat de benestar que protegeix els sectors més vulnerables, en lloc de mirar cap amunt”.

Preguntat pels mitjans per a poder canviar la situació, Jones s'ha mostrat convençut que les vagues i la desobediència civil són instruments eficaços. "No crec en la violència, però si es vol canviar la societat, els que estan en la part baixa no han de ser generosos amb els de dalt. La gent que té esperances de canvi ha de fer un pas al capdavant. És imprescindible tenir esperança, no plegar-se a la desesperació. La transformació requereix tres elements: esperança, frustració i empipament”.

Estat espanyol: El fracàs de la ideologia neoliberal

La classe mitjana està sofrint una forta pressió fiscal i una baixada salarial sostinguda. Tem perdre el treball, a penes té capacitat d'estalvi i no sembla que la jubilació satisfaci les seves necessitats. Moltes persones de classe mitjana-alta han caigut a la classe mitjana, molts d'ells a la classe mitjana-baixa, i d'aquí a les portes de la pobresa uns altres. L'estructura social ja no té forma de rombe, sinó d'un rellotge de sorra, amb un petit nombre de rics i pobres i una classe mitjana àmplia. Els ingressos de cada vegada més persones i l'estatus social han anat caient, deixant un gran forat en el centre de la ciutat.

Andre Missé, periodista català que ha treballat 35 anys en El País , parla de la derrota del sistema neoliberal: “Vam creure que els anys de prosperitat durarien per sempre, contagiats per l'eufòria d'un sector de la societat. Però es va acabar. I el que és pitjor per a [nosaltres], ha acabat en el moment en el qual milions de persones volen viure com nosaltres. Aquestes persones faran qualsevol cosa per a satisfer els seus desitjos i això ens portarà a la situació d'igualtat. Si ells han de viure millor, nosaltres haurem de viure una mica pitjor. Si li sumem la ideologia neoliberal que regeix un sistema financer desmesurat, tindrem la recepta de la catàstrofe. La realitat que condicionen els bancs i el finançament ens demostra que la ideologia neoliberal ha fallat”.

Quant a les possibles solucions, diu que cal fer canvis en la fiscalitat. “Tota l'activitat política hauria d'estar orientada a la promoció d'ocupació, més enllà dels 50.000 debats que podem tenir sobre l'austeritat. Estem escoltant estupideses dels polítics. Ara ens diuen que es destrueixen menys llocs de treball. Si us plau, a mesura que hi hagi més atur, es destruiran menys llocs de treball. No som nens”.

el Brasil: La mentida de la classe mitjana

Segons les dades facilitades pel Banc Mundial (BM), en deu anys la població de classe mitjana a Amèrica Llatina i el Carib ha crescut un 50%: De 100 a 152 milions. Per contra, la població que viu en situació de pobresa ha descendit del 44% al 30% i en l'actualitat el nombre de persones de classe mitjana i pobra és similar. La MB ha aprofitat, entre altres coses, la possibilitat d'accedir als ingressos, a l'habitatge adequat i als serveis bàsics, però ha classificat a la població segons un nou concepte: “Seguretat econòmica”. És a dir, el nivell de risc de tornar a caure en la pobresa. “Aquesta definició de classe mitjana té a veure més amb l'estabilitat econòmica del futur que amb el nivell real que té la gent en l'actualitat”, escriu en la revista Rebel·lió Juan Luis Berterretche, periodista uruguaià establert al Brasil.

El Banc Mundial té quatre classes diferenciades:

Classe mitjana: els que guanyen entre 10 i 50 dòlars al dia (30% de la població de Llatinoamèrica).
Classes vulnerables (en risc de pobresa): 4-10 dòlars al dia (38%).
Persones en situació de pobresa: 0-4 dòlars al dia (30%).
Elit: Més de 50 dòlars al dia (2%).

“Aquesta classificació és una desídia sociològica, ens volen mentir sobre la ‘nova classe mitjana’”, diu Berterretch: “Guanyar menys de 10 dòlars al dia és tractar de sobreviure en la misèria; recomanaria als tecnòcrates de MB que intentin sobreviure durant un any amb entrades de ‘vulnerables’”.

Parlant de la situació del Brasil, el periodista uruguaià creu que el concepte de ‘classe mitjana nova’ té dos objectius: apartar-se del proletariat i ocultar les diferències que el capitalisme brasiler manté encara vigents. L'economista d'Unicamp, Eduardo Fagnani, ha realitzat una anàlisi similar al dels últims anys: “La idea de la nova classe mitjana del Brasil és una il·lusió. La classe mitjana no es defineix pels ingressos, sinó per la seva posició en l'estructura social”. Els qui han superat la pobresa i han passat a formar part de la classe mitjana continuen depenent de les ajudes de l'Estat i no es veuen altres trets que corresponen a la classe mitjana: viatges a l'estranger, fons de pensions i escoles privades…

Xina: No hi ha revolució ara com ara

En parlar de la classe mitjana xinesa, els sociòlegs, economistes i polítics es preocupen especialment de com afectarà el seu creixement a la política interna i externa.

Les protestes de diversos centenars de ciutadans van parar l'any passat un projecte per a construir una refineria de petroli en Ningbo. “Ens preocupa la salut de cadascun, les qualitats de vida, però les seves reivindicacions no van més lluny”, ha escrit el periodista Sven Hansen en la publicació Deutsche Welle: "No demanen una transformació del sistema polític i una major participació de la societat civil, com ha ocorregut a Corea del Sud o a Taiwan. Una dels senyals d'identitat de la classe mitjana és defensar el propi sense revolucionar; té una gran tolerància al poder”. Moltes persones de classe mitjana són, a més, membres del Partit Comunista i de l'aparell estatal.

Precisament, el Partit Comunista (PCE) ha anunciat la seva intenció de reforçar la classe mitjana per a mantenir l'estabilitat de la qual gaudeix al país. Segons dades de l'Acadèmia Xinesa de Ciències Socials, es tracta de famílies amb ingressos entre 60.000 i 500.000 iuans (6.400-53.000 euros). En 2009 aquest grup comptava amb 310 milions de persones, aproximadament el 23% de la població, enfront del 15% de 2001. La intenció del Govern és arribar al 40% per a l'any 2020.

De totes maneres, l'amor per l'estabilitat soci-política i la connexió de la democràcia amb el caos polític no significa que la classe mitjana no vagi a tenir voluntat de canviar la situació en el futur. Existeixen elements que poden donar lloc a espurnes, com els casos de corrupció o la falta de rumb de molts estudiants universitaris que no poden trobar treball.

Mentrestant, no hi ha dubte que els canvis socials dels últims 20 anys tindran conseqüències en l'economia, el consum d'energia i el medi ambient. El centre de gravetat del món s'està movent de lloc. Les classes mitjanes de la Xina, l'Índia o el Brasil, que cada vegada tenen més pes en l'economia global, impulsen de manera activa, amb grans consums potencials i nou orgull nacional. Els governs d'Europa occidental i els Estats Units miren amb preocupació aquest fenomen, ja que la globalització pot repartir beneficis sinèrgics, però fonamentalment perquè la suma dels efectes és zero: Els llocs de treball que es creen a la Xina desapareixen dels Estats Units; el gasoil que consumeixen els vehicles de París puja de preu quan augmenta el nombre de conductors que circulen amb cotxe per la ciutat de Mumbai, i un llarg etcètera. Està per veure quin lloc ocuparan les classes mitjanes de cada lloc en el nou equilibri social.