Es compleixen 25 anys de la publicació de la col·lecció de contes Obabakoak de Bernardo Atxaga. El llibre va ser publicat per Erein en 1988 i traduït posteriorment a diverses llengües del món. També va rebre el Premi Nacional d'Espanya, en una època en la qual la veu dels bascos no se sentia a Madrid. El propi Atxaga reconeix que en conèixer el Premi d'Espanya li va semblar increïble, i que va riure a mig fer, que l'actitud d'Espanya cap al nostre món era tan tancada, que se li feia inimaginable i llunyana conquistar aquest guardó.

Amb motiu d'aquest aniversari, l'euskaltegi Bilbo Zaharra de la capital biscaïna ha organitzat diversos actes al llarg de tot l'any. Entre altres, una exposició amb portades d'Obabakoak (s'exposen exemplars editats a Noruega, el Japó, Corea, el Regne Unit, els EUA, Alemanya, Israel, Suècia, França, Espanya i Portugal); la presentació de les edicions especials d'EREIN en basca i Alfaguara en castellà; i la lectura pública del llibre Obabakoak en el teatre Arriaga, on van romandre durant 12 hores.

Escriptor i ciutat

En moltes ocasions, Atxaga ha comentat que es va fer escriptor a Bilbao. Durant els seus estudis econòmics, recorda les tertúlies que va tenir en la cafeteria de l'Arriaga amb els interlocutors de la banda Pott –en la literatura de l'asteasuarra encara es poden trobar ponts, gavines i algunes ressenyes dels carrers d'aquesta ciutat–. Es reunien Joseba Sarrionandia, Joxemari Iturralde, Manu Ertzilla, Jon Juaristi, Ruper Ordorika i el mateix Bernardo Atxaga.

Encara que sembli mentida, lluny d'Euskal Herria, a Escòcia, Atxaga va escriure Obabakoak, Asun Garikano, a la casa de la seva actual dona, i sobre la màquina d'escriure. Aquesta col·lecció de contes va tenir diverses formes abans de ser un llibre. Per exemple, per a un guió de pel·lícula o una història curta per a la ràdio. No van veure la llum, la història era massa complexa, segons els recursos de l'època.

El món màgic, la realitat i el somni descrits en ells van ser els trets principals d'aquesta col·lecció de contes. L'autor relaciona aquest món màgic amb la seva infància, sobretot els animals gairebé mitològics que apareixen en la primera part del llibre, per la seva irrealitat. Les reflexions de la infància, les històries fosques escoltades als caçadors del poble, van ser el punt de partida d'aquests animals imaginaris que apareixen en el llibre.

L'asteasuarra va fer una descripció de l'ambient rural. Podia ser euskaldun, però també podia ser rural en qualsevol part del món. Aquest ambient fosc, tancat i desconegut es va convertir en l'eix central del llibre, un ambient que menyspreaven tant escriptors i intel·lectuals com a locals i forans de l'època. Els que vivien en aquest ambient eren grollers, ignorants, oposats a la moderna ciutadania de l'època. Tal com va fer Oteiza amb la txalaparta o Aresti amb les pastorals, Atxaga va utilitzar la teoria poètica per a descriure el món rural basc.

Antonia i Obabakoak

Antonia S. L'escriptora anglesa Byatt ha estat seleccionada per a participar en el concurs Obabakoak d'Atxaga, que es va celebrar a nivell europeu. Els lobbies portuguesos i holandesos defensaven amb duresa als seus escriptors, i quan Obabakoak va començar a prendre les regnes, van argumentar que el llibre escrit en una llengua minoritzada no podia ser el guanyador del concurs. Va jugar amb duresa contra l'obra d'Atxaga. Al final, els uns i els altres es van quedar fora, i un altre es va emportar la victòria. No obstant això, quan es van repartir els premis, Antonia S. va dir que el guanyador el necessitava Obabakoak. Byatte. Aquestes paraules van ser suficients en els pròxims dies perquè tres editorials britàniques truquessin a la porta d'Atxaga.

“Que diferents són el món, els pobles, les editorials i els traductors” ha dit Atxaga, a la vista de la difusió d'Obabakoak. “Els francesos o els traductors d'anglès sovint es converteixen en els seus propis agents. D'altra banda, els portuguesos no realitzen ni una sola consulta. Però moltes vegades no saps on anirà el llibre. L'acolliment també varia molt d'un lloc a un altre. No obstant això, com a escriptor s'aprèn molt. El tema de la traducció no té volta, és difícil saber el nucli de la llengua traduïda. En algunes traduccions no entenc ni una sola paraula, per la qual cosa has de ser de bona fe per a saber si t'ha tocat un bon traductor. Com la nostra mare posava una vela”.