Els membres del Consell han desenvolupat una taula de quatre potes per a fer passos ferms en l'euskaldunización de l'àmbit socioeconòmic: empreses, treballadors/sindicats, consumidors/clients i administracions. Cadascun en la seva mesura, però els quatre imprescindibles. La conferència del 13 de juny va comptar amb la participació de tots els protagonistes de la pel·lícula.

Va parlar, entre altres, el responsable de premsa de l'Organització de Consumidors d'Euskadi, José Luis Segura. El membre de l'organització que agrupa diverses associacions de consumidors va analitzar l'actitud dels clients bascos cap als drets del basc en les oficines municipals.

Abans de comptar l'exercici simple realitzat en diversos municipis va fer una precisió. L'ONU compta amb una llarga llista de drets que tenen els consumidors o els clients, i els drets lingüístics no són presents en absolut. A continuació, va col·locar sobre la taula la informació recaptada pels treballadors de les quatre oficines municipals dels consumidors. Sent Bermeo (Bizkaia) un municipi pràcticament euskaldun, el comerç té la capacitat de parlar en basca gairebé de la mateixa manera. El ciutadà que acudeix a l'oficina municipal de consumidors per a presentar qualsevol tipus de queixa, normalment ho fa en basca. En cap cas s'han presentat queixes per vulneració de drets lingüístics. Tolosa (Guipúscoa) és el segon exemple. Que són basars xinesos, loutorios... hi ha comerciants que parlen castellà. Els ciutadans no han formulat reclamacions. En Portugalete (Bizkaia) el comerç s'ha fet en part en castellà. Els que es queixaran a l'oficina també parlen en castellà. En cap cas s'han rebut reclamacions per negació de l'opció de parlar en basca en aquesta oficina. En l'oficina de la Plaça Nova de Bilbao no hi ha queixes, i les possibilitats són moltes.

Per què no van els ciutadans a les oficines municipals de les persones consumidores quan se'ls vulnera el dret a l'ús del basc? José Luis Segura va citar diverses raons. En primer lloc, en els últims 15-20 anys, el basc ha perdut valor i coratge en la lluita, s'ha refredat. En segon lloc, molts consumidors bascos consideren que el comerç dels països castellanoparlants no està preparat per a parlar en basc i que no està obligat a fer-ho en basc. Observi's que, per llei, els comerciants no estan obligats a atendre en basc. En tercer lloc, el que s'atreveix a presentar una queixa és un basc bastant conscienciat, però no li agrada queixar-se. A més, se sent ofès com un basc més que com un consumidor, i és més fàcil accedir a l'Observatori, per exemple.

Tenint en compte que el consum està en el centre d'aquest sistema social, el consumidor (el client) té un gran poder i una gran capacitat d'influència en l'àmbit dels drets lingüístics, ja que el mercat està per a donar què demanar. La responsable de premsa d'EKA, Segura, ha posat en el punt de mira als consumidors bascos i ha llançat les següents preguntes per a subratllar el seu pes: “Què pensarien els comerciants de Bilbao-Abando si els clients comencessin totalment en basc? I els dels bancs de Vitòria?”.

Clients: d'acció baixa, d'actitud ferma

Segura ha dibuixat feblement un dels quatre pilars en els quals es pot euskaldunizar el món laboral. Diguem que veu l'ampolla mig buida. El Consell, per part seva, ha donat les raons per a considerar-lo parcialment complert. El 81% de la població de la CAB considera que els consumidors tenen dret a ser atesos en basc i castellà per comerços, empreses i administracions. Una cosa és que existeixi una creença en aquests o en altres aspectes d'un tema general mig vague, i una altra que és la que requereix el compliment d'aquesta creença en el dia a dia. En qualsevol cas, aquest 81% no és un mal punt de partida, potser falta que la convicció vaga es converteixi en una demanda compacta.

Ens quedem una bona estona amb una de les quatre potes de la taula. El treball en basc recollit en el Consell ha identificat als quatre actors (empresaris, treballadors, clients i administracions) anteriorment citats i ha fixat els eixos de treball que hauria de desenvolupar per a incidir en l'euskaldunización del món laboral. Ha dibuixat les següents quatre línies: en primer lloc, la necessitat d'estructurar el sector laboral entorn del procés d'euskaldunización; en segon lloc, la necessitat d'activar a les empreses pioneres i d'assumir el lideratge amb les altres; en tercer lloc, la necessitat d'incorporar entre els treballadors les ganes de treballar en basca i de consumir en basca entre els consumidors; en quart lloc, la necessitat de millorar el corpus jurídic per a l'euskaldunización de l'àmbit socioeconòmic.