Després de 15 anys heu ressuscitat l'Associació de Músics d'Euskadi. Com va ser l'experiència passada de l'associació?

L'associació es va mantenir entre els anys 1995 i 2002, ens reunim al voltant de 120 professionals i complim els objectius que ens havíem marcat al principi: ser interlocutors davant les institucions, treballar en la difusió del treball artístic dels socis i oferir a aquests diversos serveis:assessorament jurídic en matèria de contractació, mediació en assumptes greus…

Els músics teniu més necessitats que abans?

Ara, igual que abans, és necessari tenir una associació, però la crisi econòmica ha aguditzat la mala situació dels músics. De fet, els reptes d'abans i d'ara són similars. Hem d'unir el nostre sector i crear una veu que ens representi. Els músics treballem en solitari la majoria dels casos i en solitud intentem fer front als nostres problemes. Però molts d'aquests problemes són estructurals i només podem resoldre'ls unint-nos en grup.

Quan se us va ocórrer la refundació de l'associació i quina ha estat el més difícil?

En 2012 ens vam posar en contacte els membres de l'anterior junta directiva. Va ser llavors quan decidim ajuntar a la gent i posar la base per a la constitució de l'associació. Molta gent ens va animar a fer aquest pas. En aquests temps, els músics tenim molta por i incertesa, i és habitual escoltar “alguna cosa haurem de fer”. Alguna cosa que ha suposat la reactivació de l'associació. Estem tenint molt bon acolliment i abans de començar la campanya ja teníem més de 80 socis.

La majoria dels socis que tenim fins ara són intèrprets de música, però molts d'ells, a més d'actuar en els escenaris, també són professors d'escola i de conservatori. També tenim músics compositors, i quant a estils, hi ha de tot: cantants lírics, músics de jazz, compositors d'avantguarda, guitarristes de pop i rock… Tant principiants com amb molt de nom i reconeixement.

Què els demaneu als socis? I què els doneu a canvi?

Els socis paguen 60 euros a l'any i a canvi reben dos serveis principals. D'una banda, tenen la possibilitat de rebre el servei de facturació dels concerts. Molts músics no fan concerts tot l'any i per tant no poden pagar tots els mesos la cotització dels autònoms. Per a solucionar-ho, l'associació ha signat un conveni de col·laboració amb la cooperativa catalana de música Musicat. D'altra banda, tindran coneixement de tot el treball que realitza l'associació davant les institucions i se'ls consultarà en tot moment sobre les decisions a prendre.

Quines són les prioritats de l'associació? En quin heu començat?

En 2013, l'objectiu és donar a conèixer l'associació, volem créixer. Estem gestionant i oferint un servei de facturació i volem que estigui representat en fòrums públics i privats on es prenen decisions importants sobre la indústria musical. Ja estem treballant juntament amb el Departament de Cultura del Govern Basc en un gran projecte: estem treballant en la creació d'una taula que reunirà discogràfiques, sales de concerts, agents privats i altres agents de l'àmbit musical o cultural. Cal dissenyar polítiques que protegeixin un sector molt castigat i en la majoria dels casos mal organitzat, en aquest sentit cal posar en marxa projectes i dinàmiques. D'altra banda, hem començat a reunir-nos amb entitats de gestió com a SGAE i AE, Musikagileak i altres, per a aconseguir suport i suport, o bé per a col·laborar en projectes. Enguany, per exemple, l'associació organitzarà quatre masterclass –creació de música de jazz, pop-rock i bandes sonores–. Un altre dels objectius de l'associació és la formació contínua dels professionals.

Aprofundim una mica en el dia a dia dels músics. Les noves tecnologies et beneficien o et perjudiquen?

Aquí hi ha dues cares de la moneda: gràcies a les noves tecnologies, els músics som suficients sense intermediaris, però al mateix temps, com gravar i editar és molt més fàcil, hi ha una producció excessiva en el mercat, saturació. Però hi ha alguna cosa més: La crisi del format CD és molt important. Ara la música es distribueix i es consumeix d'altres maneres. Tota la terra que trepitgem s'està movent i no sabem fins a on arribaran els canvis.

Però no tot és negatiu, no és cert?

No. És veritat que els músics vivim dies durs, però no podem oblidar que són bons moments creatius. Hi ha molta gent de primera, els joves venen molt preparats, en Musikene també comencem a veure els resultats. Hi ha una gran saviesa en la música clàssica i en el jazz, que conec especialment.

És el canvi de costums del públic el que més dolor fa?

Tot el mediàtic i globalitzador té molt a dir, perquè aixafa al petit. Avui dia és molt habitual que Bruce Springsteen ompli Anoeta fins dalt i, per exemple, que jo faci un concert en un bar i per a 15 persones. Vivim situacions extremes. En les dècades dels 80 i 90 molts músics locals ens movíem a nivell mitjà; entre 100, 200 o 500 espectadors. Ningú recollia a milers de persones, ni tan sols a 10. Així mateix, l'important circuit cultural per als grups s'ha reduït dràsticament, pel fet que els ajuntaments manquen de diners.

Reivindico professionalment seguir en el nivell mitjà, en lloc d'en l'inferior. Un altre punt ocorre en la societat, que la central s'anirà a desaparèixer. De totes maneres, la nostra demanda no és subvencionar-nos o viure sense treballar. Els que som artistes més desconeguts també volem continuar dedicant-nos professionalment a la música.

Estan tots els músics en la mateixa direcció?

No. Alguns reivindiquen la necessitat de distingir entre músics professionals i no professionals. De fet, hi ha molts músics que treballen com a mitjà de vida en el banc, a la fàbrica o a tot arreu, i alguns d'ells són reeixits, tenen grans caixets. I hi ha uns altres, entre els quals jo, que treballem en música les 24 hores del dia. Hi ha els qui opinen que només hauríem de rebre ajudes els que tenim la música com a mitjà de vida. Hi ha una gran controvèrsia sobre aquest tema. Crec que hem de reivindicar la nostra professionalitat per sobre de l'èxit. No obstant això, les portes de l'associació estan obertes a tots els músics, també als quals toquen la guitarra exclusivament a casa, si volen estar informats.

Cal debatre sobre els drets d'autor.

Per descomptat! És un tema molt complicat i hi ha moltes opinions: alguns aposten pel copyleft, uns altres defensen la propietat pròpia i volen una remuneració dinerària… Però en la societat hi ha molta desinformació i volem obrir un debat per a recollir el major nombre d'opinions possible.

En qualsevol cas, la SGAE s'ha bolcat en aquest tema, ja que durant molt de temps ha monopolitzat tota la gestió dels drets d'autor. Encara que la majoria dels músics som socis d'aquesta institució, tenim clar que no ens representa vostè. Jo, per exemple, soc partidari de protegir els drets d'autor, però crec que l'actitud de la SGAE ha estat excessiva, i a més s'ha constatat que hi ha hagut un robatori. Han aconseguit posar-nos tots en contra d'ells. M'han dit de broma que no escoltaran cap de les meves cançons a la dutxa, per por de que hagin de pagar. Haig de dir alt i clar que els que som defensors de la gestió dels drets d'autor no acceptem en absolut l'Estat policial que la SGAE ha impulsat per a dur a terme el control de la música.

Veurem alguna institució del País Basc que gestioni els drets d'autor?

No ho dubto. D'una banda, perquè el tema dels drets d'autor és molt ampli i Internet li dona una major difusió; i per una altra, perquè les institucions més àmplies poden fer més força. Però també és important la proximitat entre la institució i l'artista. Per tant, crec que si la institució d'Euskal Herria, en comptes d'estar aïllada, es federés amb unes altres, seria factible.

Els concerts han perdut el valor que tenien abans?

El públic ha perdut un punt d'interès, no hi ha dubte, i part de la seva responsabilitat és també la del músic. L'oferta és molt major que la demanda, el públic no té molts diners. Hi ha molts factors perjudicials: s'ha afegit a la televisió la idea que els spotify, streaming o youtube ens satisfan culturalment… La gent ja no surt al carrer, no va al cinema, a les conferències, ni als concerts. Internet és meravellós, però no pot suplir a tota la resta.

I els músics, fent autocrítica, hem de reconèixer que no ens preocupa prou la posada en escena, el so, el lloc i la puntualitat. El nostre objectiu ha de ser oferir actuacions de la major qualitat possible en la música, convertir aquest moment en màgic.

Quin ha de ser el paper de les institucions públiques?

Les institucions haurien de protegir els grups musicals, discogràfiques i altres col·lectius que no poden sobreviure per si mateixos, i donar suport als agents més vulnerables de la xarxa cultural i artística.