Amatxi era natural de Makea (Lapurdi), i els seus pares són de les Landes i de Bearn. Colette Capdevielle ens parla com una dona lliure i compromesa. El dilluns següent a la manifestació a favor de la Col·lectivitat Territorial (1 de juny en Baiona). El tema principal ha estat l'esmena presentada al Senat pel senador Frédérique Espacnac, membre del Partit Socialista. A conseqüència d'això, el Senat francès ha aprovat la desmobilització del “Pol d'organització i cooperació” per a Iparralde. El diputat socialista s'expressa amb una mesura de paraules. Al final de la conversa, després de la presa de confiança, Espagnac mostra la seva amargor: “He viscut un moment dur i amarg”.

Després de l'esmena presentada per Frédérique Espagnac, el Senat ha donat el vistiplau a la creació del “Pol d'Organització i Cooperació”. Quina és la teva posició davant el succeït? Què és el Pol?

Vaig tenir coneixement d'aquesta esmena el dilluns al matí, en la reunió de la Coordinadora Pro-Territorial. No conec el text. Haig d'analitzar pel que fa a la llei: quins són els avantatges i inconvenients d'aquest recurs. Què més pot aportar el Pol, si Pays és millor que l'estructura. És clar que no és un Col·legi que nosaltres li demanem. Es tracta, pel que sembla, d'un sindicat mixt. Per a què serveix exactament aquesta estructura? Heus aquí la pregunta! Jo haig de treballar bé el text, perquè és un tema del meu àmbit. Aviat vindrà a l'Assemblea Nacional. Sigui com sigui el text, en la mesura en què pugui ser edificable, m'involucro en la seva elaboració. En principi, m'agradaria veure com podem millorar-la perquè sigui una eina molt interessant en el fons.

T'ha sorprès?

Pel que sembla, el dia en què anunciem la manifestació, ell [Espagnac] va presentar l'esmena al Senat. Estàvem junts en la manifestació. Cada elector té la seva pròpia manera d'actuar. Jo no treballo així. Per exemple, l'esmena sobre la llengua regional presentada en l'Assemblea Nacional també portava el nom de la diputada Sylviane Alaux de la sisena circumscripció electoral.

Espagnac ha donat a conèixer, al costat d'Alaux i l'ex diputada Nicole Péry, el motiu de l'esmena.

Jo he tingut en compte aquesta manera d'actuar i els modals que ha rebut l'esmena del Senat. No obstant això, també haig de dir que m'ha convidat a la roda de premsa que ha ofert Spagnac per a explicar el seu comportament. No he pogut anar perquè tenia una cita amb els agricultors.

No obstant això, no està d'acord amb el succeït.

No entenc posar esmena i estar en manifestació al mateix temps. La meva honra i el meu compromís polític estan en dubte, no vaig creure que pogués succeir en aquests dies. Em va molestar el succeït. Suposem que jo m'hagués vist obligat a presentar aquesta esmena, donaria la roda de premsa el divendres, abans de la manifestació. En certa manera ho entendria així.

L'esmena va passar ràpidament pel Senat.

Sí, sí, molt aviat. Ara ve a la nostra casa. Jo haig de posar-me a treballar.

Es pot considerar la conducta d'Espagnac com una traïció?

No, no, no... No podem parlar de traïció. Ella va mentir per omissió. No ens va dir que anava a presentar esmena. No és el mateix.

Tornem al dia de la manifestació. 6.000 persones s'han donat a conèixer en els locutoris polítics.

No estic d'acord. No podem valorar la manifestació per aritmètica. No és correcte, només atendre les manifestacions numèriques. Avui dia la gent es manifesta sobretot contra alguna cosa, no tant per alguna cosa. Maleruski ho és. Per exemple, la gent es manifesta en contra de la llei del Matrimoni per a tots. Nosaltres hem cridat a manifestar-nos a favor de la Mancomunitat Territorial d'Estatuts Especials. El tema és molt difícil, particular, no és diari. No es parla del ciutadà corrent. És el tema dels electes, dels ciutadans que es dediquen a les associacions, dels quals interessen per la política i l'economia. Per tant, l'afluència de gent al dissabte a la nit està molt bé. Ha estat un èxit. En quin territori de França es troben capables per a mobilitzar a la població en relació amb aquest tema? No ho conec.

No coneixen el tema a París o no volen conèixer-lo? Manuel Valls, per exemple.

El desacord que es ve desenvolupant a Euskal Herria des de fa molts anys [Mancomunitat Provincial] no ha estat conegut a París. Tampoc els càrrecs electes del partit socialista d'àmbit nacional, Nicole Péry, van portar mai a París tal desenfrenament, ni l'alcalde de Baiona, Jean Grenet, i menys la diputada de dretes Michèle Alliot-Marie. Els càrrecs electes a nivell nacional no han defensat fins ara la petició de la Mancomunitat Única d'Iparralde.

Ara sou dos diputats i un senador socialista. Mai ha ocorregut en la història.

Sí, però que jo a penes soc diputat fa un any. Jo no puc fer en onze mesos el que uns altres no han fet en 30 anys. És complicat. A París es coneix Euskal Herria de dues maneres: folklòrica o pessimista. Ho dic de manera negativa, en relació amb el terrorisme. En el folklòric, pel paisatge, les festes, la bombeta i el pernil. Aquesta és la imatge. Però jo estic orgullós de ser el representant d'aquest territori. Aquí es treballa l'alta tecnologia en diferents camps, es treballa amb molta intel·ligència en molts camps. París hauria de tenir en compte que no pot establir una organització en tots els territoris sota el mateix model. Aquí tenim característiques locals i pròpies. Cadascun ha d'organitzar-se en funció del seu projecte territorial. A París no coneixen bé el Consell de Desenvolupament i Electes del País Basc. No saben que s'ha utilitzat el model d'Euskal Herria en altres territoris, ni que s'ha utilitzat la manera de treballar dels consells d'aquí.

Sorprenent…

Sí. Electes, agents econòmics i socials, així com moviments civils, ens hem unit. Ha estat un procés d'experimentació, som pioners.

Així ha defensat Espagnac en roda de premsa: “Es tracta d'assegurar una llei que garanteixi el coneixement del País Basc i el desenvolupament sostenible del territori”.

L'estructura de Pays havia conegut ja el territori. Nosaltres ara demanem coneixement institucional. I per això hem demanat la Mancomunitat Territorial.

Votarà a favor o en contra en l'Assemblea Nacional?

Li ho he dit. Haig d'analitzar el text per a veure què es pot fer conformement a la llei i a més tinc la necessitat de consensuar la meva posició en la direcció de la Coordinadora, dels Càrrecs Electes i dels Consells de Desenvolupament. Tots hem de començar a treballar. No sé què és exactament el Pol. M'ho imagino. No crec que sigui gens especial per a nosaltres. És un pol de campanya o de camp? A França es troben els pols rurals i els pols metropolitans. Euskal Herria no és només el camp. Reuneix els dos i és un país.

Quina conclusió ha tret del succeït?

Que el Govern no està disposat a acceptar la Col·lectivitat Territorial. Això ja ho han interioritzat tots els agents i sectors d'aquí. No obstant això, el propi Frédérique Espagnac era present en la manifestació a favor de la Col·lectivitat Territorial. No sé què vol fer ara, no ho sé exactament.

François Hollande ha complert el seu primer any com a president de la República. El Govern, en el seu conjunt, no és optimista. Quina és la teva valoració?

Hollande, per part seva, no ha governat enguany en funció de les enquestes. Per a començar, ha de dirigir de la mà de Sarkozy a un país que es troba en el mal estat de la dreta. França està greument tocada. No obstant això, ell no vol fer populisme, sinó que està en la presidència del país per a fer reformes justes. La valoració de l'assemblea anual és bastant bona, estem fent un treball de fons i agressiu: estem renovant la justícia, treballant les reformes i elucubracions fiscals. Estem treballant per a satisfer les demandes de la societat. És cert que hi ha molts aturats. Hem posat en marxa un ampli ventall de mesures: els crèdits competitius en les empreses, així com els anomenats contractes generacionals. No és suficient. Però les mesures són de centreesquerra. Ho fem amb molta voluntat, perquè en aquest camp estem malament. No estem en condicions d'economitzar les finances del sector públic. Evidentment, les retallades han de ser justos. Les reformes són extremadament complicades i han de ser ben explicades a la gent. Hollande, en general, ho està fent bé. Està bé vist en política internacional i també a Europa.

Moltes de les esquerres no veuen la política del Govern francès com d'esquerres.

Jo ho considero una política d'esquerres, una política realista. Fem política d'acord amb les possibilitats que ofereix la realitat, amb convicció, lligada a la realitat.

Política possibilista...

Possibilista... en una paraula. Els que són d'extrema esquerra em fan somriure. Que portin solucions per a reduir l'atur als qui diuen que són més d'esquerres que nosaltres. Tenen solució?

Les manifestacions contràries a la Llei del Matrimoni per a Tots han tret a la llum a la França conservadora.

És veritat. La república francesa està cada vegada més obsoleta. No hi ha més que veure el succeït entorn de la llei de Bodas per a tots o amb el projecte PMA (Mèdics Ajudar a la Reproducció). No hem pogut fer que en l'Assemblea Nacional es reconegui el PMA, per exemple, el que s'ha fet a Espanya. Pensa on estàvem i on estem. La democràcia francesa es va desgastant i afeblint-se. És evident que hi ha més conservadors dels que esperàvem a França. La societat no té capacitat per a canviar la situació política, està embussada per a avançar. Les reformes a Bèlgica, Espanya o Portugal són més acceptables que a França. Aquesta és la realitat.