En la dècada de 1980 van succeir moltes coses en el cultiu del Nord, com en el llenguatge, la cultura, la política, l'economia i en general totes aquelles activitats que exigien un compromís militant. El número 1.026 de Laborari dedica les seves pàgines principals a una petita entitat que ha viscut en l'ombra entre ells. “AFOG: 30 ans à former donis paysans autonomes”, amb text introductori: “L'associació AFOG celebra aquest any 30 anys i té previst celebrar la seva assemblea general el 8 de juny en Lekorne. L'associació va néixer en 1983 per a ajudar als agricultors en la comptabilitat i en la gestió de la granja. Avui dia encara, en les formes d'elecció i treball es forma als autònoms”.

Poc d'olor de revolució té la comptabilitat d'una petita empresa. Tanmateix, això i en general una bona gestió han estat fonamentals per als baserritarras de les petites granges que han sobreviscut al llarg d'aquests anys. Esgotats per la mort dels antics assentaments agrícoles, a partir de la dècada de 1970 els caserius han estat considerats com a petites empreses per les administracions. Microempreses condemnades a competir amb companyies, lobbies, lleis i mercats que controlen l'agricultura industrial.

L'Association pour la Formation de la Gestió (AFOG), una petita empresa de serveis que avui forma part de la coordinació d'Inter-AFOCG (incloent la lletra “c”) a nivell francès, va ser organitzada de manera conjunta amb la creació de la Unió d'Agricultors del País Basc (ELB).

El seu mètode de treball resultarà interessant per a molts que no es dediquen a l'agricultura, ja que facilita als professionals l'exercici de l'autogestió. La independència de les persones predicades per líders històrics com Jean Pitrau i que avui es repeteix. Els 630 agricultors socis d'AFOG –s'estima que eren 80 al principi– treballen en petits grups de 5-6, secundats per un dels vuit treballadors que té l'estructura.

“L'objectiu d'AFOG és desenvolupar l'autonomia dels seus socis”, explica al Setmanari Frantxua Etxebeste, president de l'associació, sent agricultor en Gotaine-Hirabarne (Zuberoa). En les primeres sessions s'ajuda l'agricultor a fer-se càrrec de la comptabilitat (impostos, bancs, ajudes, IVA...) per a posteriorment anar més lluny, fins a prendre i assumir les seves pròpies decisions.

Una de les claus és el treball en equip. En ser grups permanents, cada agricultor té més fàcil adonar-se que no pot veure'ls en el petit món del seu dia a dia. AFOG, per part seva, ofereix el servei d'un observatori econòmic amb la informació recopilada durant els 30 anys i l'obtinguda de fora.

El treball en equip permet veure més clarament on cada membre té oportunitats de millora o de canvi de cara al futur. En aquest sentit, més que dels plans estratègics d'AFOG es parla de gestió estratègica.

El també baserritarra Mailux Petrisans, d'origen donoztarra, en la direcció de l'Inter-AFOCG a nivell de França, ha dit: “L'AFOG no està per a mostrar un model, un camí absolutament recorregut, sinó per a donar una perspectiva. Ha de permetre a la persona assumir l'ofici que és l'agricultura”.

El cervell en auzolan

En paraules d'Etxebide, són els propis agricultors els que fan conjuntament la comptabilitat i la gestió de les seves finques. A partir d'aquí, la reflexió s'estén a més temes, ja siguin per a millorar les condicions de vida o els beneficis.

Diu Etxebeste: “No tenim socis que no siguin agricultors, i el que ens interessa és la mateixa persona, que se senti bé en el seu ofici. Quan un està bé en l'ofici, pot fer front a tot”. A vegades també per a millorar els beneficis o, en alguns casos, per a abandonar l'agricultura, perquè és massa dur.

En l'agricultura francesa es denomina CUMA a la forma jurídica d'un auzolan creat per a compartir tractors o altres instruments. Etxebeste utilitza amb això un joc de paraules per a AFOG: “Nosaltres ens veiem com un CUMAG, ‘uneix cooperative de matière grise’, fet en equip. La idea és compartir, l'animador és aquí per a posar la metodologia, recollir els resums del parlat, perquè l'escrit és el que portem a casa. Però és el grup el que ens impulsa”.

El conegut escriptor i dramaturg Mattin Irigoien, un dels vuit treballadors de l'associació Laborari al País Basc, dona un exemple de la informació generada en AFOG. La pròpia associació, el gran observatori de l'agricultura en Iparralde, ha preguntat a Irigoien com veu la situació des de l'esclat de l'última crisi. Irigoien creu que s'està produint un canvi molt gran i fite, més fort que el que van provocar els famosos PACS d'agricultura decidits a nivell europeu en 1993.

Al baserritarra se li ha estret el marge de maniobra, diu Irigoien. “Si la finca tenia un equilibri amb els motlles de treball anteriors a 2008, a partir de 2008 aquest equilibri es trenca en moltes granges. Què està en joc? En cap cas està escrit el que cal fer. Abans es deia: ‘feu porc’ o ‘feu amb mi’ [cogombre]! Ara el seu camí és mascle-cal pensar, també les formes de treball. Cal treure el benefici amb menys diners”.

Les situacions crues que viuen els agricultors s'exposen i es discuteixen en les reunions dels grups d'AFOG. Irigoien ha ofert diverses xifres: si el benefici mitjà d'una finca és de 10.000-13.000 euros, la meitat dels caserius estan per sota d'aquesta quantitat, i dins d'ells la meitat prop de zero, alguns fins i tot per sota de zero.

A pesar que en els últims anys s'han incrementat les primes de l'administració, els ingressos mitjans de les granges a penes arriben a les xifres prèvies a la crisi. Fins a quin punt la crisi de 2008 ha afectat els caserius d'Iparralde, a pesar que la situació actual no aconsegueix el ressò de la taxa d'aturats de les ciutats del Sud.

En paraules de Mattin Irigoien, en AFOG, com han viscut l'inici de la crisi: “Quan fem el nostre observatori, traiem a la tardor els cucs de l'any anterior i els presentem en grups. L'any 2008, amb totes les despeses en augment, realitzem immediatament un simulacre, dient als agricultors en quina mesura els sortirien guanyant les mateixes coses de l'any anterior. L'electrica es genera immediatament com una càrrega. Mentre treballa, no s'adona immediatament del que parla, només en 2-3 anys, i en arribar contra el mur, s'adona que l'ombra ha augmentat...”.