Coatzacoalcos (Mèxic), c. 1502. Malinalli Tenépatlm va néixer en el si d'una família noble, posteriorment anomenada Malinche, Malintzin o Donya Marina.

En morir el seu pare, la seva mare va tornar a casar-se i va tenir un fill amb el seu nou marit. Encara que Malinalli va ser el primogènit i legítim hereu, els seus pares, segons algunes fonts, es van decantar pel fill i la nena va ser venuda com a esclava per a aplanar el camí al seu germà petit. Una altra versió diu que al final d'un conflicte entre maies i mexicans se li va regalar al guanyador, el periodista de Tabscoobe. La veritat és que la nena, que va ser membre de la noblesa, es va convertir en esclava. Aviat, a més de l'idioma nahuatl de la seva terra natal, Malinch va dominar també la llengua maia.

Quan els espanyols van arribar a la zona de Yucatán, els maies van decidir evitar la confrontació i en 1519 van lliurar als conqueridors que manaven Hernán Cortés aliments, robes, or i esclaus per a expressar la seva bona voluntat; Malinche, batejat aquest mateix any com a part del regal de benvinguda. Inicialment li va correspondre estar al servei d'Alonso Hernández de Puertorriquero.

Però Cortès va avançar cap a l'oest de la costa del golf i va arribar als camps de la llengua nahuatl. El traductor Jerónimo d'Aguilar dominava la llengua maia, però no era suficient. Malinche va ser conduït al costat de Cortès perquè exercís d'intèrpret en els nous territoris conquistats.

Va aprendre castellà ràpidament, va guanyar la confiança de Corts i, a més de ser traductor, va ser secretari del conqueridor i, més tard, amant. Malgrat haver nascut un fill d'aquesta relació, en finalitzar la conquesta, Hernán Cortés va tornar al costat de Juana de Zuñiga, l'esposa que li havia deixat a Espanya. Malinche es va casar llavors amb el gentilhome castellà Juan Jaramillo. Segons un document de 1529, Jaramillo, després d'enviduar, va demanar permís per a tornar a casar-se. Per això sabem que Malinche ja havia mort, probablement de verola.

“La conquesta de la Nova Espanya es deu en primer lloc a Déu i en segon lloc a Donya Marina”, va escriure Hernán Cortés en una carta. Durant molt de temps, Malinche ha estat considerat un traïdor que va facilitar la conquesta dels espanyols, però últimament els historiadors estan analitzant al personatge des d'altres perspectives. Els seus compatriotes ho van rebutjar i ho van portar a l'esclavitud, mentre que la seva lleialtat als conqueridors li va permetre recuperar la llibertat i el rang social. A més, no se li pot atribuir la responsabilitat de l'èxit de la conquesta; la fam d'or dels espanyols, la superioritat militar i les plagues van ser molt més decisives que les traduccions de Malinche. Pot ser que se l'acusés, segons fonts contemporànies, d'intentar pal·liar els danys de la conquesta quan participava en les negociacions entre conqueridors i conquistats, ja que va tractar d'evitar vessaments innecessaris de sang.