La manifestació a favor de la Col·lectivitat Territorial (Baiona, 1 de juny) va començar amb una gran inquietud: “La gent no ha arribat com en costum”. Un va preguntar a un altre, però es notava un aire d'optimisme.
L'endemà de la manifestació va sortir una pregunta: Quin ha estat la raó per la qual s'han reunit menys persones de l'habitual? Segons la dada oficial, en comptes de 6.000 persones ens reunim, si anéssim 10.000 habituals, no es plantejarien preguntes d'aquest tipus.
La impaciència em va suggerir diverses preguntes, respostes i consideracions:
– La convocatòria va ser realitzada per més agents polítics que mai, tots els sectors de la societat estaven implicats. No obstant això, potser per això, l'organització de manifestacions amb el mateix objectiu que s'han realitzat fins ara no s'ha concebut com sempre. La implicació de les associacions locals no ha estat suficient. L'acte s'ha presentat com una mera labor dels agents polítics. Em vaig preguntar si la foto tenia un aspecte massa institucional.
– La lluita per la institució del Nord s'ha convertit en el mirall de la política als ulls dels del Sud. En els últims temps, els abertzales la citen com un miracle de fer política, especialment els de l'esquerra abertzale. Però, els de l'esquerra abertzale –tots– se senten còmodes amb els polítics que porten la banderola francesa en el pit?
– La manifestació a favor dels presos polítics bascos és un clam que commou a la ciutadania. Tema únic. Es fa una crida als estats perquè compleixin amb els drets dels presos i preses i es reivindica una política penitenciària d'acord amb la llei. Així mateix, les convocatòries contra el TAV o a favor del basc tenen un altre tipus d'atracció. És a dir, en aquesta ocasió, la convocatòria o la crida no han causat massa emocions en l'opinió pública. D'altra banda, arriba un ampli grup de persones del Sud. Aquesta manifestació va reunir la gent de la zona.
Així les coses, després de la manifestació s'ha estès el malestar per la protesta, que ha durat dues hores. El Senador del PS, Frédérique Espagnac, ha estat el responsable d'aquest descontentament. Aquest promotor del Col·legi Territorial ha presentat pel seu compte una esmena al Senat. Pregunta al Govern sobre l'estructura de “pol d'organització i cooperació” per al Nord. La ministra de Descentralització de l'Estat, Marylise Lebranchu, ha expressat la seva conformitat amb la intenció d'Espagnac.
A la proposta només li falta el vistiplau del ministre de l'Interior, Manuel Valls, que ha anunciat la seva sortida. El poder és il·limitat. L'Estat té una infinita capacitat per a destruir el miracle de cap política. Es creu que ha arribat un nou temps polític a Euskal Herria. O serà nou al País Basc?
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]