Si afegim l'idioma a l'estatus secundari que ha tingut universalment, veurem de cop de vista que no és especialment abundant la ciència-ficció en basca. S'ha escrit, per descomptat, a partir d'aquells als quals Anaven Zaldua ha anomenat mai pioners –i destacava especialment amb Xabier Kintana, la novel·la Hissar berria (1969) i el conte Ukronia (1972)–. Però no tant com per a pujar el gènere a la Lliga BBVA. No obstant això, ha donat rars exemplars. Per exemple, Mayi Pelotena, enquadrada en el grup d'especialistes Zaldua. Pelot és un cas curiós: d'una banda, a més d'Itxaro Borda, que és una de les poques emmanilles escriptores d'Ipar Euskal Herria –la majoria d'elles de la volta de Maig–. I, per un altre, perquè la ciència-ficció ha estat pràcticament exclusivament l'escrit.En el número 5 de la revista Maiatz, a l'abril del 84, una llarga narració –Telelabirintoa– i una col·lecció de contes un any més tard, Biharko oroitzapenak. Brillant el primer; més irregular el segon, en paraules de Mikel Anza.El

tercer resultat és una novel·la curta, Teleamarauna –i no té res a veure amb l'elogi d'Antza–. El fil de la narració és molt fi: molts amics, bons, s'uneixen a través de la telepatia per a dominar a un, el malvat, que vol controlar a les gents de la galàxia. D'acord. Fins aquí, l'argument. El més destacable, no obstant això, em sembla el món que crea Pelot: conreen la terra amb el tractament mañético, es desplacen amb l'aerolínia d'un costat a un altre i utilitzen microordinadors amb orelleres EN 24. Poden vestir uns pantalons de jeroise, un ponxo llarg, de color vermellós verd, crispetes, als peus d'espartín G. Poden viure en petits palauets favorits i cures, tipus iglubos, d'interior hyperfeldro, de llit vellutat. S'usen laserguistas per a matar als escurçons, es rosega com a droga l'assolat sashikat del Delta, el mateix esqwara és uronarra, del costat d'Antares. Tot és molt ingenu, si es vol, molt ingenu, però, i potser amb la distància irònica que donen els anys, es llegeix amb un somriure.

I Pelot no va publicar molt més. Tinc la impressió que la situació de la ciència-ficció en basca no ha millorat especialment en el futur. Una opció és esperar que la ciència-ficció que Anaven Zaldua va escriure en els seus inicis en castellà torni al basc –i, ja sabeu, després al francès, a l'anglès, a l'hongarès, a l'eslovè… finalment a traduir-la al castellà–. Però potser ens dona una satisfacció més immediata el fet que en aquesta ciència-ficció no exagera en basca, ens trobem amb un d'aquests rars exemplars.