Irekierak
Capsicum annuum, piperminak bezala tomateak, Solanum lycopersicum, bere bizitza motza fruituan burutzeko lehenik loreak eman behar. Mozkin igali horretara iristeko hostoaren premia du, eguzkitara zabaldu eta argiaren energiarekin beharrezkoa duen jaki mordoa sortu dezan. (Jarraitu aurretik, bide batez, honexek bereizten gaitu animaliak eta landareak: landareek lurretik eta airetik energia hartzen dute –argiaren bidez eraldatuz–, eta beren burua elikatzeko eta bizitzeko gai dira, animaliok, aldiz, biziko bagara, ia-ia jan behar dugunoro beste bizidun bat akabatu behar dugu).
Hostoari eta loreari helduta, zein da lehena, hostoa ala lorea? Landare bakoitzak bere jokaera du. Batzuek aurrena lorea erakusten dute, ikusgarri, udaberri gose diren erleen erakargarri. Beste batzuek lorea eta hostoa paretsu zabaltzen dituzte. Eta lehenik hostoz janzten denik ere bada. Azken horiek haizea behar izaten dute, jeneralean, polinizaziorako.
Horra Apirila, latinetiko aprilis, aperire, ireki aditzetik, zuhaitzak eta loreak irekitzen hasten diren sasoia, alegia. Baratzeak eta soroak antolatu behar dituztenentzat Jorraila da, euskarazko jorratu, lurra lantzetik, alegia. Opaila ere deitzen zaio, sasoi berrirako desirak eta eskaintzak bideratzeko azienda eta landare opak egiten omen zirelako. Abereila ere duen izena hortik ote?
Eta Maiatza? Emankortasunarekin lotzen den grekoen Maia jainkosaren izenetik datorrela diote. Ovidio poetak beste etimologia bat aitortzen dio: ekaina gazteen (iuniores) hilaren aurretik dagoen zaharren (maiores) hila dela dio. Non ote dira gure Loraila, Orrila eta Hostoila? Gu Maiazten; tokitan gaude! Loretzak, orrikundeak eta hostajeak sortu direneko hilabetea denean.
Aurtengo giro zakur honekin hosto-orri eta lore-begiak ireki ezinik, puntta berrien kimuak azaltzeko beldur, izututa igaro dute udaberri berriena. Eta beti berandu bada, aurten bai dela berandu. Sasoia atzeratua, geroratua, gibelatua, belutua eta piztea luzatua. Loretarako batik bat...
Eta sagastiei begira gure aitonak honela dio, urtero, “apirileko lorea urrea, maiatzekoa ezer baino hobea”.
En la nostra latitud la suor de la major part de les plantes es mou a la primavera, i en aquesta època gaudirem de les grans floracions. Les flors són el símbol de la bellesa: per a veure, per a fer olor... I per a provar? Has menjat alguna flor? Segur que sí.
Qui no ha... [+]
Lilipak edo nartzisoak loretan dira. Nabarmen adierazten dute mendean hartutako bere lurren berri. Neguan loratzen dira, kolore zuri-hori ikusgarritan, eta usaina bafadaka hedatzen dute. Multzoka bizi dira; lurpean erraboila emankorra dute, eta bat zen tokian, urtetik urtera... [+]
Udari begira jarri gaituen eguraldi honek landareak ederki mugitu ditu. Gu ere bai. Zaldibarren, Eitzaga auzoko zabortegiko madarikazioaren ardurak eskatzera, eta langileei, haien senideei eta auzotarrei babesa emateko manifestazioan Eibarko Amañatik abiatu ginen. Hasi... [+]
Record de nen com ho anomenàvem el “chito”. La flor ens recordava el cap de la gallina. José María Lakoizketa va rebre el nom de “kurkubia” en Bertizarana en 1888, ja que el seu fruit s'assembla a un kurkubi o botellín. Diu que en Cinc Viles li diuen “cascavell”... [+]
El perill d'extinció de les plantes pot tenir moltes raons. Antigament es dividien en tres grups: malalties, plagues i herbes o plantes “dolentes”. Avui dia es tendeix a dir pesta a tots els desastres de les plantes. Abans es deia plaga a un accident causat per la... [+]
En la pila de fem i desaprofitaments sol haver-hi un hoste a l'estiu, encara que no sempre: estramoni o estramoni, Datura stramonum. Alguns també han rebut els noms de “carboner” o “higuzoro” per a aquesta planta. És una planta cridanera, alçada, amb un fullatge... [+]
L'any de Dalia, la pinnata Dahlia, ha estat triat enguany pels organitzadors de la festa. Ben dit, és l'any de Dahlia. Els diccionaris i enciclopèdies en basca criden “dalia” a aquesta planta; jo crec que hauríem de cridar-la “dahlia”.
Els invasors espanyols que van... [+]
M'he posat una mica més tranquil·la el dia en què la nit s'ha fet més llarga que el dia clar i m'alegro que estiguem sis mesos així. No puc negar que l'estiu ha estat bell, però fa olor millor a la tardor. A les plantes els fa “guixos” amb l'arribada de la tardor. Les hores... [+]
Se sap que les plantes fan olor, cada vegada més. Fa temps que sabíem que el martingal de les plantes era per a protegir-se dels animals herbívors: la planta que ha estat mossegada solta l'olor per a avisar a les plantes veïnes, que pastaran les fulles i no seran de gust per... [+]
Últimament preguntava a Joxe Anton Arze, un dels paisatgistes bascos més bells, sobre els noms de les plantes que tenien flors blanques. Ja està sota la seva llum somorta.
Lilipa dels poetes (Narcissus poeticus), Perico d'estrella (Stelaria holostea), Espino blanc... [+]
El seu parent és l'El-Belar (Papaver somniferum), però en comparació amb ell, és la Michoneta (Papaver Rhoeas). La rosella és molt coneguda; també se'l coneix com “urdemutur” i “urdamutur”. En arribar la primavera, la terra s'enrojola cada any. També reviu el rubor... [+]