Quant a la situació del basc en el municipi, el director Aitor Garate ens explica: “Als voltants, tots coneixen el basc. En els joves d'Amurrio, gairebé tots són capaços d'entendre i parlar. Una altra cosa és si ho fan o no. D'això ho sap Onintza, la nostra presidenta, que pertany a la primera promoció de la ikastola –el seu pare, Jesús Gerra, va ser el primer president de la ikastola–, sap ben basca, però a Amurrio no és costum utilitzar el basc”. Justament, tirant d'aquest fil ve el lema de la festa: En Mihian kili-kili, en basc. “És el moment de l'ús. Sabem basc, però no ho utilitzem. Amb aquest lema volem reivindicar la satisfacció que genera l'ús del basc dins de nosaltres. No és només el compromís amb el poble, sinó l'alegria i l'emoció el que sent el basc quan parla en basca amb l'euskaldun. El dibuix ve a ajudar a aquest missatge: les estrelles representen les espurnes que provoquen l'entrada de dolços pictòrics en la boca. La idea la creem en la pròpia ikastola”, diu el director.

Inutilització de l'ús

És el dimarts, a les 4.30 de la tarda, hora de sortida dels alumnes, quan entrem en la Ikastola Aresketa. No hem sentit ni una sola paraula en basca, en la línia de la recerca Arrue. Com diu la recerca: “El castellà té més camp al pati que a l'aula. Exemple: En quart de Primària, sis de cada deu alumnes parlen principalment en basc a l'aula, mentre que al pati sis de cada deu el fan majoritàriament en castellà. En segon de l'ESO el percentatge és encara major: tres de cada quatre utilitzen sempre o gairebé sempre el castellà”. Aresketa Ikastola és el centre escolar de la CAB. L'explicació d'Aitor Garate és: “Els nostres alumnes parlen en castellà en família. Quan surten de la porta de la ikastola reben la salutació dels seus pares en castellà, i per tant, han canviat el seu idioma”.

Són més de la meitat els pares que no saben basc en la Ikastola Aresketa. A tall d'exemple, prenem una habitació. Aula de 6è de Primària. Són 17 els alumnes, hem anat a buscar als que parlen en basc a casa de la mà d'Aitor Garate: “Xabin, Harritxu, Pello, Erlantz, Aitor… cinc o sis passejos parlaran en basc a casa”. La foto ha estat composta per la ex presidenta i exalumna de la ikastola, Onintze Gerra. Als 14 anys “va deixar” –no ho va deixar– fa 25 anys, la ikastola: “Els meus majors i més joves saben basc, però no ho usen. Han estudiat en la ikastola o en AEK, però no han tingut costum de parlar”. Això se sap del cel i, encara que hi ha moltes raons entre elles, l'edat és una de les coses, segons Aitor Garate: “El desig de l'adolescent de no complir amb el promès, la tendència a no respectar la norma, l'atractiu del prohibit”. L'ús del basc.

Al poble, el que va ser professor d'AEK és el que ha estat alcalde. Euskaldun i euskaltzale per fi. "Porta dos anys en el càrrec, és encara nou. És la primera vegada que tenim un alcalde euskaldun a Amurrio”, diu el director. Segons la Guerra d'Onacimiento: “És bastant paradoxal. Amurrio és abertzale, Araia és abertzale, aprenem basc, però a l'hora d'utilitzar-ho no avancem”.

Compromís d'antics alumnes

L'ús del basc està dins dels objectius de les activitats extraescolars. Però aquí també hi ha treball. “Intentem que el basc tingui el seu lloc. La majoria dels responsables de les activitats extraescolars són antics alumnes, la qual cosa comporta, inevitablement, un compromís amb el basc. Però també aquí, els nois i noies es veuen fora de la classe, fora de l'activitat formal, i per tant, parlen en castellà”, explica el director.

Abans dels ex alumnes, han estat les persones que han mostrat el seu suport i suport a la ikastola. Enguany tenim com a exemple als dos homenatjats, Erramun Martikorena i Karlos –però Karlitos–, Larrinaga, mort enguany. Segons Onintze Gerra: “Tenia tres filles, van estudiar en la ikastola i Karlos va ser professor de música en una època. Venia a veure'ns per amor de Déu. Quan tenia temps lliure venia a la ikastola amb la guitarra i ens ensenyava les cançons de sempre. També va ser director de cor al poble, li agradava molt la música”. El que en la vida no van poder agrair, serà homenatjat després de la seva mort.

Un altre cas és el d'Erramun Martikorena. Encara que no és directament relacionat amb Amurrio, a Àlaba tenen una gran admiració, segons el coordinador de la festa, Anjel Olalde: “Sí, en una època, a Àlaba la gent que es reunia entorn del basc tenia una referència en Erramun. El cantant venia d'Ipar Euskal Herria, de fora d'Àlaba, però hi havia gent que va estar mirant-lo”.

En Mihian kili-kili… lema, logo, cançó i homenatge, arriba Llaurava Euskaraz, el lehendakari de la Guerra Onintze uneix el present i el passat de la ikastola: 34 anys! Comencem en un pis abandonat per l'associació Mendiko Lagunak. Després, l'ajuntament ens va deixar uns prefabricats i entrem. D'aquí a altres prefabricats, on fa nou anys vam haver de derrocar el sostre i portar-nos a aquesta ikastola tota l'Educació Infantil, i d'allí on ara està l'institut, però en aquella època hi havia uns tallers antics! Ens van moure d'un costat a un altre. I en l'època en la qual jo anava a deixar la ikastola, van fer aquesta Ikastola Aresketa. No vaig conèixer això, el nostre era ‘la ikastola d'Amurrio’”. La Guerra d'Onintze viu ara el que no va viure llavors, ho viuen més de 500 estudiants, antics alumnes, professors, exprofesores i pares, i, en alguna mesura, el poble d'Amurrio. Tenim les últimes paraules del president Onintze Gerra: “Ha canviat molt la ikastola, els edificis i altres coses, però no ha canviat l'essència. Sí, ara comencen els nens de dos anys, s'ensenya anglès, però l'essència és la mateixa, és la ikastola”. Ikastola mami, euskara mami.