Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Literatura basca en el voga, a Hendaia

  • El 5 de juny, a partir de les 11.00 hores i fins a les 8 de la tarda, 109 persones llegiran la novel·la Voga-voga d'Itxaro Borda. Serà la quarta lectura pública d'enguany, i per primera vegada, s'ha convidat a participar a tota Euskal Herria.
Itxaro Borda, Baionan, Santizpiritu zubia atzean duelaGaizka Iroz
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

La literatura, l'esforç per fomentar la lectura, la visibilitat del basc i el plaer es troben en la mateixa xarxa en la lectura pública que s'organitza sempre els dimecres en aquesta primera volta de juny. La iniciativa afecta a tot el poble, des dels centres educatius fins a empreses, grups de temps lliure, associacions, institucions o particulars, incloent-hi l'Associació Cultural Akelarre. Enguany, en la seva quarta edició, han volgut ampliar l'àmbit més enllà de les fronteres de la localitat.

La cita, per tant, serà el dia 5. A partir de les 11 del matí i fins a les 8 de la tarda, 109 persones, entre altres personalitats, llegiran la novel·la Voga-voga d'Itxaro Borda. Així: Els bertsolaris AMETS Arzallus i Sustrai pujol, l'alcalde Battitt Sallaberry, el polític socialista Kotte Ezenarro, els periodistes Beatrice Molle i Frank Dolosor, l'editor de l'editorial Susa Gorka Arrese, el president i músic de SEASKA Paxkal Indo … Cada participant agafa dues fulles soltes.

Des de 2010:

La primera lectura pública organitzada en Hendaia va tenir com a tema les llegendes d'Euskal Herria, i va comptar amb la presència de l'antropòloga Anuntxi Arana com a convidada i patrocinadora d'honor. En l'acte que va posar en marxa, es van reunir 65 lectors d'entre 7 i 75 anys. En el segon any, el protagonista va ser Lucien Etxezaharreta, i amb motiu del seu llibre de relats Inter Porcos (Maiatz, 2007), 101 persones van abordar el tema dels animals. Van llegir contes antics, rondalles, cançons, contes, poesies i altres, així com altres creats expressament per a això, com el text de Mikel Ibarguren. En aquestes dues lectures cadascú triava la lectura que li agradava i arribava amb la lectura a les mans, davant el micròfon. Perquè també hi havia molts alumnes, van ser edicions vives, menys formals.

En el tercer programa, el de l'any passat, 70 persones de totes les edats van llegir la novel·la de l'escriptor Hasier Etxeberria, que va ser publicada fa temps: Balada d'Inesa.

Per a l'edició d'enguany, la detectiva Amaia Ezpeldoi ha estat l'encarregada de desentranyar els misteris que ha d'esclarir. La novel·la s'ha situat en Baiona i Iparralde, i els ha agradat especialment el rugbi, la dona escombradora, les relacions lèsbiques, les conseqüències de la situació política i social de l'època i l'esperit crític de l'escriptor.

Seguint amb això de l'any passat, totes les sessions es gravaran –tret que s'indiqui el contrari– i es podran seguir en directe per streaming en l'adreça www.akelarre-hendaia.com. En l'exterior de la Mediateka també s'instal·larà una pantalla perquè la iniciativa tingui presència fora de la sala.

Per a enriquir la lectura, a més, i poder gaudir de la cura lèxica d'Itxaro Borda, s'ha inclòs en la mateixa direcció el diccionari elaborat per Joxan Elosegi. En les seves paraules, “val la pena la literatura de Borda, el seu text, i en això té importància, des del llenguatge oriental, sobretot des dels modes de llengua d'Amikuze i Zuberoa, un camí tan ric com enriquidor que ha portat al basc estàndard modern”.

El pressupost de la lectura d'enguany és de 1030 euros. La 660 edició serà a càrrec de l'Institut Cultural Basc i 370 ho farà l'Associació Akelarre.

Miren Intxausti: "Irakurmen kolektiboaren gozamena sustatzen dugu"

Nola sortu zen ekimena? Literatur taldea al dago ideiaren atzean?

Ez zen zehazki taldearen ideia izan, bertako bi zororena baizik, biak irakasleak. Oso kontzienteki ez bazen ere, ikasleak irudikatzen genituen jendaurrean irakurtzen. Jakina, babestuta, helduez edo, hobeto esan, euskal hitzak orobat maite dituen jendeez inguratuta. Zergatik bereizi behar dira haurrak eta helduak publikoaren aitzinean? Bestalde, Arriagako irakurraldia ezagutzen genuen eta Hendaian ere egin genezakeela iruditzen zitzaigun eta horrelaxe proposatu genion Akelarreri. Babesa eman ziguten, eta azpiegitura eskaini. Beraz, eta galderari helduz, Akelarrek badu literatur taldea, baina irakurraldia antolatzen duena hiru kidez osatutako beste talde bat da. Jakina, elkarren ifrentzua gara.

Zer helburu du irakurraldiak?

Luzarorako helbururik ez du. Ez gara ari misio baten ardura bageneuka bezala, eta hura galduko balitz katastrofea gertatu litzatekeenaren ustean. Ez zaigu iruditzen irakurzaletasuna bultzatzeko edo euskara maitatzeko nahitaezkoa denik. Egunen batean irakurraldirako ilusiorik inon ez bada, bukatuko da eta kito. Jarraipenaren bermeak ez gaitu axolatzen. Ilusioa, kemena eta denbora maite dugunari eskaintzen diogu. Beraz, helburuak oso hurbilekoak dira: hurrengo urtean ere Irakurraldi Publikoa gauzatzea.

Hastapeneko helburuek bere horretan diraute. Hala nola, adin guztiak nahasirik publiko aurrean jardutea batetik, eta bestetik, idazlan bat ezagutaraztea eta bide batez sortzaileari oihartzun mediatikoa eta gure onespena eskaintzea.

Ondorioez mintzatuko bagina, esango nizuke irakurmen kolektiboaren gozamena sustatzen dugula parte-hartzaileen artean, eta euskara ikasten ari direnei, berriz, euskara besteei emateko parada ere eskaintzen diegula.

Zer eboluzio izan du lau urteotan?

Parte-hartzeari dagokionez oso gustura gaude. Haurra edo heldua izan, jendaurrean irakurriko duten testua ondo prestatu behar dutela esaten diegu denei. Ez dugu perfekzioa eskatzen, irakurlea testuan sar dadin baizik, berea egin dezan. Hitzak ulertzea, ahoskatzea, idazlearen munduaren zatitxo horretan sartzea.

Eskarmentu handia irabazi dugu antolaketa mailan. Urteko lan agenda finkatu eta garaian garaiko eginbeharrak burutzen saiatzen gara: liburua hautatu, idazlearen adostasuna, publizitatea erakarri, irakurleak bildu, komunikabideetan agertu, irakurraldiko eguna finkatu… Ahalegin handia egiten dugu idazlea gure artean ongi senti dadin, eta urtetik urtera hobeto asmatzen dugulakoan gaude.

Zer panorama ikusten duzue Hendaian euskarari eta literaturari dagokionez?

Pertzepzio partziala dut. Euskal hiztunen talde-agerpenak izan badira, baina gordeak. Esan nahi baita, badira tokiak non euskaraz ari garen: ikastola, irakurraldia, bertso saioak, antzerkia, zinema, dantza… baina gero, kanpoan, euskal hiztunen kolektibo hori ez da ageri, lausotuta gelditzen da. Hendaian erosketak egiten dituzunean, hondartza aldeko ostatuetan ibiltzean, non dira euskaraz badakiten horiek guztiak? Ez dira ageri, alta badira. Bizimoduak beti okupatuta egotera bultzatu gaitu, eta dagoeneko ez dugu denborarik ez dirurik kalean gure artean biltzeko. Aldiz, mota guztietako ekimen sozialak ditugu: kirola, kultura, politika. Sekula baino gehiago, nire ustez.

Euskalduntasuna gure egin eta plaza publikoan agertu behar dugu helduok. Euskararen etorkizuna ez dira haurrak, geu gara, helduok, nagusiok; geure borondatez pentsatu, planifikatu, neurriak jarri eta ekiditeko gai garenok. Haurrentzako pedagogiarik onena etsenplua da, eta koherentzia. Haurrek ikastetxeetako jolastokietan euskaraz hitz egin behar badute, guk ere bai tabernan eta gure artean.

Gure literaturari dagokionez, erantzuna aurrekoari lotuta dago. Literatura aipatu eta batzuk terminoak berak beldurtzen ditu. Bi alderdi bereiziko nituzke. Batetik, nola liteke euskara dakien hainbeste lagunek –jende nagusiaz ari naiz, irakasleak barne– hain analfabeto irautea bere lehen edo bigarren hizkuntza den horretan? Deus ez irakurtzea, ez idaztea… Gainditu behar dira nagia, zailtasuna eta denbora falta. Bestetik, irakurtzeak ez du esan nahi bakarrik egin behar denik. Taldean ere egin daiteke. Taldean, irakurri eta mintzatu, biak egiten dira. Taldea toki aproposa da euskaraz irakurtzen hasi nahi duenarentzat.

Zerk animatuko zaituzte hurrengo bat ere antolatzera?

Guk atsegin dugun zerbait egiteak, xinpleki. Denbora izateak eta antolaketarako azpiegiturak ere laguntzen du. Ilusioak naturalago irauten du horrela.


ASTEKARIA
2013ko ekainaren 02a
Azoka
T'interessa pel canal: Literatura
Dramaturgoen ‘herstory’-rako

Rosvita. Teatro-lanak
Enara San Juan Manso
UEU / EHU, 2024

---------------------------------------------------

Enara San Juanek UEUrekin latinetik euskarara ekarri ditu X. mendeko moja alemana zen Rosvitaren teatro-lanak. Gandersheimeko abadian bizi zen idazlea zen... [+]


Arriskuen aurrean, Ernaux

Idazketa labana bat da
Annie Ernaux
Itzulpena: Leire Lakasta
Katakrak, 2024

-----------------------------------------------------------
 
Klinikoa, zorrotza, politikoa, intimoa, autobiografikoa. Horrelakoak erabili izan dira maiz Annie Ernauxen lana eta idazketa... [+]

Errugabetasuna frogatzen

Segundo erabakigarriak
Manu López Gaseni
Elkar, 2024

--------------------------------------------------

Nobela labur hau irakurtzen hasi eta harrapatuta sentitzen zara, eta horretan badu zerikusia idazleak ezarritako erritmo bizi eta azkarrak. Lehen hamar... [+]


Sorolls corporals
"Volem deixar de costat el dolor, perquè no és rendible per al capitalisme"
Iosune de Goñi García, fotògrafa, escriptora i traductora (Burlada, Navarra, 1993), és una apassionada per les històries i la construcció de mons. Sovint la produeix de les ferides, el cos i el dolor. És una persona amb discapacitat i un malalt crònic que utilitza l'art... [+]

Una definició del que estem construint
La Pomada és una banda de música i literatura composta per cinc dones. Han creat una actuació sobre el primer escenari, un esbós per a un diccionari d'amants, que barreja poesia i música. Les illes parteixen de la paraula. Hem estat testimonis d'una de les actuacions, en... [+]

Eclipsi

Quan el drac va devorar el
sol Aksinja Kermauner
Alberdania, 2024

-------------------------------------------------------

L'escriptora eslovena Aksinja Kermauner ha escrit diverses desenes de llibres, entre ells llibres de ficció. Aquesta és la primera versió publicada... [+]



L'Ajuntament diu que la biblioteca de Deba té "un espai limitat" per a prohibir als nens estar la majoria de les hores
Els nens menors de 6 anys no poden romandre a la biblioteca de Deba més d'una hora al dia. El govern municipal argumenta que "l'espai disponible a la biblioteca és limitat", però no aclareix per què les restriccions horàries que s'imposen per aquest espai limitat s'apliquen... [+]

2025-02-10 | Behe Banda
Barres Warros |
Extreure tema

A vegades no sé si no és massa. Treure el tema mentre estem en la pipa, parlant de qualsevol altra cosa. A nosaltres ens agrada parlar en veu alta, no deixar gairebé cap silenci, teixir les veus, que tirar més forta. Parlar del seu, d'això de l'altre, del que hem vist en les... [+]


Jersey de llana de mamà

Itxaso
Martin Zapirain
Erein, 2024

----------------------------------------------------

Títols i imatges de portada (Puntobobo, mata de llana i ninot de drap) evoquen la salut mental, el punt i la infància, però en obrir el llibre s'embullaran més pedaços.

Puntuobo... [+]



Demanen al Govern Basc que intervingui davant la discriminació que sofreixen els nens i nenes a la biblioteca de Deba
Diversos veïns de Deba han realitzat un enviament massiu de cartes al Servei de Biblioteques de la CAB, encarregat de la gestió de les biblioteques públiques, per a reclamar la seva intervenció davant la normativa discriminatòria de la biblioteca municipal. Els menors de 6... [+]

2025-01-30 | Iker Barandiaran
El nostre passat i fonament en el context

Festa i rebel·lia. Història Oral del Rock Radical Basc
Javier 'Jerry' Corral
Libros, 2025

------------------------------------------------

Javier Corral ‘Jerry’ va ser alumne de la primera promoció de Periodisme de la UPV/EHU, al costat de molts altres rostres... [+]



La mar també té mil cares

La mar plena or de
Dani Martirena
Imatges: Ana Ibañez
Txalaparta, 2022

--------------------------------------------

El lector que s'endinsi en aquest llibre tindrà moltes sensacions. Crida l'atenció el color or i la blancor de les lletres de la superfície, amb una... [+]




Eguneraketa berriak daude