Quines necessitats van crear les associacions i quines persones les componen? Estan dirigits únicament al professorat o són grups oberts?

Edu Zabala: En l'àmbit de l'educació es va crear Geu Ekintzaile al desembre de 2011. Els tres sindicats abertzales van iniciar la recollida de signatures “No a les retallades!”, en la nostra ikastola va haver-hi una bonica resposta i en lloc d'esperar que els sindicats ens diguessin una altra vegada, decidim començar a organitzar-nos, prenent com a referent al centre i a tots els agents que el componen: pares, professors i treballadors de la ikastola –en el nostre cas els alumnes són menors d'edat–. Comencem a donar a conèixer diferents iniciatives i reflexions i en el camí ens trobem amb el col·lectiu Denon Hezkuntza.

Aitor Otaño: L'Educació Permanent ve d'un grup d'intercanvi d'informació creat per docents substituts en Facebook, sumant les ganes de fer un pas més i de lluitar contra les retallades i la LOMCE, perquè vèiem que hi havia un cert desmovimiento en els centres educatius i els professors també estan una mica allunyats dels sindicats. La gent no està satisfeta amb el treball realitzat fins ara pels sindicats; nosaltres no anem en contra d'ells i no som la seva alternativa, volem col·laborar amb els sindicats, però com a projecte propi, activant i dinamitzant iniciatives a les escoles, fent proposades més enllà de les queixes.

I.V. A. : Sent un grup obert estem funcionaris, interins, substituts, personal de menjador, de transport… amb moltes visions, però el que nosaltres diem és que és un repte massa gran per a caminar per separat i el que impulsem no és només una reivindicació del professorat, sinó la implicació de tots en l'agressió a l'educació, entre ells els pares i mares, els seus fills i filles, que sofriran les conseqüències. Des del primer moment hem estat en contacte amb els pares i mares i amb l'alumnat col·lectiu de més de 16 anys per a generar confiança i explicar que el que volem no és només parlar de les nostres condicions de treball, sinó debatre globalment sobre l'educació, per al que necessitem i ells la nostra. Volem transmetre les propostes i alternatives que tenim, però també volem rebre-les de tornada.

Hi ha gent amb sigles diferents, i a vegades quan poses una sigla damunt de la taula o quan ho fa un sindicat, automàticament els dels altres no s'uneixen i ha sortit natural poder reunir amics de diverses sigles per a lluitar per les coses bàsiques.

Quant a la implicació de tots els agents, la reforma de la LOMCE pretén acabar amb l'impacte del Consell Escolar i donar poder al director.

A.O. : Sí, avui dia l'òrgan suprem està per sobre del director, i amb la reforma seria al revés: el director tindria moltes coses l'última paraula i el director no seria triat com fins ara pel claustre, el claustre tindria la meitat dels vots i l'altra meitat correspondria a l'exterior.

I.V. A. : El director també tindria la capacitat de gestionar el personal, portant la gestió privada al centre públic. Es tracta d'introduir a poc a poc el concepte de privacitat i llevar protagonisme als agents locals, això és perillós.

“El nostre Motor en l'Educació”. De quina manera voleu ser agents?

I.V. A. : Hem de ser nosaltres els motors, ningú vindrà a salvar-ho. És fàcil criticar als sindicats, “no venen”, “venen amb l'esquema de sempre”… i amb uns altres, però quan un es converteix en l'agent, el del col·legi, el paquet es fa càrrec un mateix, no vengen a l'associació preguntant què farem nosaltres, l'objectiu és que el centre actuï de manera autònoma entorn d'aquest mateix eix. Això sí, dins d'una mínima coordinació. Tot això requereix temps i implicació.

“L'Educació de Tots”. No es garantirà l'educació per a tots amb la LOMCE?

A.O. : Tots i totes tenim dret a defensar i defensar un model educatiu adequat, som un grup obert i participatiu.

I.V. A. : I també les noves línies demostren que volen una educació elitista, una educació per a alguns, i amb això de “tots” volem reivindicar que tots tenim dret a rebre l'educació, sense condicionar els factors econòmics.

Per a fer front a les retallades i a la proposta de llei LOMCE, quin camí estan fent a nivell social, judicial, polític…?

I.V. A. : Amb l'objectiu de visibilitzar el problema, aconseguir la implicació i mobilitzar cada vegada a més gent, tenim diverses iniciatives: recollida de signatures “no a la LOMCE”, per a portar aquestes signatures a la Delegació; sortim amb les samarretes negres una vegada a la setmana i també donem les classes amb aquestes samarretes; hem realitzat concentracions en dies determinats (carnestoltes, Korrika, festes dels centres…) i estem organitzant una part de la Marxa del Dia del Solidaritat col·lectiva. Estem realitzant trobades informatives per comarques –sobretot de moment a Guipúscoa-, com a assemblees, per a ampliar la informació al màxim possible, per a conèixer gent nova, per a intercanviar propostes... També publiquem informació en blogs i utilitzem les xarxes socials. A nivell polític, als ajuntaments de cada poble hem plantejat mocions “no a la LOMCE” i ja han estat aprovades pels plens de Donostia, Hernani, Oiartzun o Irun –amb el vot en contra del PP-. Ens queda un gran pla judicial al qual vostè ha al·ludit, anem pas a pas i hem d'aconseguir la complicitat dels altres, els tribunals no són el nostre camí, el col·legi, els agents locals i tenim les iniciatives factibles. Finalment, també haurem de treballar en el camí de la desobediència. Al cap i a la fi, utilitzarem les eines que tenim davant aquestes imposicions, perquè si no tot vindrà per decret i no podem dir res del que mana Madrid, com sembla que vol fer el Govern Basc.

Just ara, la desobediència civil està roent. Com es reflecteix la desobediència en l'educació en accions concretes?

I.V. A. : El tema exigeix un debat contundent, però hi ha exemples que poden valer adaptant-se a nosaltres. A Sevilla, les proves diagnòstiques han estat prèviament filtrades i desvalorades. O un pare comentava l'altre dia que seran fonamentals, perquè el professor pot estar bastant lligat, però el pare pot decidir no enviar al seu fill/a a l'escola el dia de la prova de revàlida. I si amb la complicitat dels pares aconseguim boicotejar l'avaluació diagnòstica, serà molt important, ja que la LOMCE es basarà en aquestes proves de revàlida. En la desobediència contra el currículum, quan a Anglaterra l'administració va modificar els continguts de l'assignatura d'Història Contemporània, diversos professors de Batxillerat van decidir, en nom del Dret de Càtedra, no cedir aquests continguts. No sabem si això portarà després sancions administratives, si s'acostarà la Inspecció, etc., però estem segurs que en molts llocs s'han fet aquestes coses i la clau és recollir informació. Hi ha fórmules, però cal saber quina força tenim i quines conseqüències poden tenir, no sabem fins a on poden arribar.

Heu esmentat l'autonomia dels centres per a crear dinàmiques pròpies dins de la mateixa lluita. El manifest de sis punts t'uneix i, segons el primer punt, esteu orgullosos de l'educació pública basca actual. Quin model defensen?

I.V. A. : Apostem per un sistema educatiu euskaldun i laic que hagi de ser públic. Defensem la publicitat en la mesura en què això ha de garantir el dret a l'educació de tots i totes, amb les mateixes possibilitats. A partir d'aquí, què és l'educació pública, institucional o que es delimita des de la ciutadania? Nosaltres som partidaris del segon, perquè, per exemple, el model navarrès és públic, però les institucions donen llenya al basc i a la cultura basca.

En el manifest denuncieu la campanya de desprestigi contra els treballadors de la comunitat educativa “per la privatització”.

I.V. A. : Quan creguem el manifest, el Govern de l'època de Patxi López va fer públic que en el nostre col·lectiu hi havia un alt nivell d'absentisme i, dit això, una vegada preparada l'opinió pública, va venir el decret de baixes i van ampliar el nombre de dies fins a l'enviament del substitut. Amb aquesta mena de campanyes, busquen desprestigiar al professorat i a l'educació, ja que aquesta informació no és del 100% certa.

A.O. : Sí, les campanyes de desprestigi s'han estès ja a tot el personal públic i en els mitjans de comunicació es pregunta a la ciutadania si creu que els empleats públics tenen menys hores de treball, si caldria baixar el salari… A més, les dades d'absentisme s'han distorsionat, donant-los la mitjana de dades de tota l'administració pública, i no sols els relatius a l'àmbit educatiu.

El manifest també subratlla la reducció de les condicions de treball que s'està produint a Euskadi. Com estan els ràtios aquí, es pot parlar d'ensenyament personalitzat o s'estan massificant les aules? Els falten recursos?

I.V. A. : No han pujat els ràtios però no han tingut en compte als alumnes repetidors i s'han multiplicat les aules de més de 25 alumnes, encara que el topall en la CAB és de 25 i a Navarra de 30. En els pròxims anys la situació es complicarà, perquè els primers cursos estan a l'altura de les circumstàncies. A més, han aplicat retallades i congelacions en els nostres salaris i ens han augmentat la càrrega de treball, com un munt de burocràcies.

A.O. : Crec que des de l'Administració també s'ha mesurat bé. El professor s'ha carregat de treball, té poc temps per a pensar i també està cansat de realitzar activitats fora de l'escola.

I.V. A. : Sí, i afegint que cada vegada és més complicat agafar baixes, la gent arriba molt cremada al final de l'avaluació. Dins de les hores de treball, el temps i la possibilitat de parlar entre si d'aquests temes estan desapareixent, les càrregues burocràtiques impedeixen entrar en altres temes, fins i tot a vegades preparar la classe com cal. No arribem a tots els reptes que ens posen, necessitem més recursos i que les substitucions es compleixin correctament.

A.O. : Les retallades s'han detectat en les substitucions i són els professors del centre els que han de cobrir els primers dies de baixa del company. Quant a les despeses de funcionament, alguns centres han sofert una reducció econòmica d'entre un 30 i un 40%, no es concedirà diners al qual menys hagi gastat. O tenim exemples com Eskola 2.0: es van introduir ordinadors, però els professors només els van formar aquest any, no els professors de l'any següent, i igual que el projecte Hirueldun, s'introdueix un nou projecte, però no hi ha formació ni material elaborat.

"Aquest atac no solucionarà el problema de la crisi i no és més que una excusa per a destruir la societat solidària i social", assenyala el manifest. Quin model social vol impulsar la LOMCE?

I.V. A. : La llei és neoliberal, elitista i excloent, perquè vol expulsar als que estan fent una mica més curts en l'ESO, i així ho podran dir en l'ESO 4. Que en l'ESO el fracàs escolar és petit. Veuen l'educació com un negoci i nosaltres estem a favor d'un model social i solidari, però venen en una altra direcció, a destruir el que hem fet fins ara i el que volem fer en el futur. Pedagògicament, si has de preparar als teus alumnes per a la revàlida, no els estàs educant, et comportes com una acadèmia, els prepares per a un examen i volen posar les revàlides en tot l'itinerari d'aprenentatge.

Com valoren l'actuació de la nova consellera d'Educació del Govern Basc, Cristina Uriarte?

A.O. : La veritat és que a penes la coneixem, poc ha dit, i aquest silenci no ens dona confiança. Més encara, denunciem l'actitud del Govern Basc respecte a la LOMCE, perquè estan disposats a arribar a acords i tenim por a aquesta resposta del Govern, per exemple a Catalunya, que han dit no directament a la proposició de llei.

I.V. A. : El Govern Basc ha recorregut les competències lingüístiques, però no la LOMCE en el seu conjunt, i tenim la impressió que si aconsegueixen un cert avanç en el tractament del basc, el Govern Basc pot acceptar la proposició de llei, i en la LOMCE hi ha moltes altres coses que poden acabar amb l'educació pública. Pensem que el que volen és desmantellar el sistema públic en general i, en concret, en el nostre cas, l'educació.