No ens enganyem. Que algú m'expliqui per què l'Estat ha de parlar amb Catalunya de qualsevol cosa quan pot imposar. Des d'un punt de vista estúpid, es podia argumentar parlant de la neutralitat de les institucions de l'Estat i en concret del poder judicial. No obstant això, hi ha moltes proves que demostren el contrari: El Tribunal Constitucional espanyol en cap cas considera iguals a tots els ciutadans espanyols d'avui. Alguns són amos de tot dret i altres, els catalans, són considerats enemics a perseguir. Amb tota claredat.

Saben que, més enllà dels errors i la vergonya, el procés d'independència a Catalunya segueix endavant i que no es pararà. Volen tancar totes les escletxes. Volen anul·lar aquesta declaració perquè saben que si el procés arriba al Tribunal Internacional de Justícia, l'expressió sobirania és la peça clau que justifica tots els passos que s'han donat. En aquest sentit, ha de tenir-se present que l'actuació del Tribunal Constitucional espanyol és menyspreable. Si el procés d'independència avança i supera el marc espanyol per a entrar en la comunitat internacional, no importa el que diguin, ni si volen que s'anul·li.

De totes maneres, la clau està a saber com reaccionar. L'actitud de cridar a parlar o a parlar és útil per a argumentar davant l'opinió internacional. No obstant això, ha quedat clar que el diàleg no ens portarà a cap part. Així que no perdem més temps. La declaració de sobirania va ser un gran pas endavant. I és unilateral, en efecte. El pròxim pas que proposarà el Parlament, en el camí de la desobediència explícita a les institucions espanyoles, hauria de pujar més les barreres de la confrontació.

Molta gent m'ha preguntat com hauria de ser aquesta desobediència. No haig de respondre-li. Crec que correspon a polítics o representants qualificats de la societat civil, com l'ANC o l'associació Òmnium Cultural. No obstant això, se m'ocorren diverses idees: Retirar la bandera espanyola de tots els edificis de la Generalitat de Catalunya; que el Parlament aprovi una declaració que rebutgi al Tribunal Constitucional la interferència en els problemes de Catalunya; treure del Parlament de Madrid als diputats catalans; o, el millor de tots, fer una proposta concreta de consulta amb dates aproximades.