La Filmoteca Basca va llançar una nota preocupant en 2006:Mestressa Lur, punt de partida i primer pas de la moderna indústria cinematogràfica basca, estava en perill d'extinció pel mal estat de conservació de l'obra. Tanmateix, van aconseguir restaurar i digitalitzar la pel·lícula, i gràcies a això es manté l'obra nascuda de la col·laboració entre Fernando Larruquert i Nestor Basterretxea. La pròpia filmoteca, en el marc dels actes commemoratius del 35 aniversari de la institució, oferirà ara la pel·lícula en pantalla gran.Al llarg de
les quatre estacions, la pel·lícula completa el puzle d'Euskal Herria en 103 minuts: muntanyes, rius, mar, danses basques, arrossegament de bous, toros, mines, Alts Forns, caserius, vaixells pesquers, religió, folklore, tradició, festes, bertsolaris, artistes, navegants, diàspora, història, basca… per a respondre a una pregunta: “Què és Euskal Herria?”. El documental mostra un poble estretament relacionat amb la naturalesa i l'entorn, idealitzat en nombroses ocasions, però que ha de ser interpretat en el seu context com una recuperació de la mítica Euskal Herria destruïda pel franquisme.
De fet, la reivindicació del caràcter propi d'Euskal Herria i la presència del basc en alguns passatges no va ser una tasca delicada sota la dictadura de Franco. La pel·lícula va ser objecte d'estrictes controls i la censura va devorar imatges com el Guernica de Picasso o l'Arbre de Guernica nevat, perquè els censors que volien que l'arbre florís reflectissin el país feliç dins d'Espanya. Basterretxea i Larruquert van utilitzar imatges de gran simbolisme per a fer front a la censura, com set ones que es trenquen contra les roques, en representació dels set països.
Precursor del micromecenatge
Mestressa Lur és també l'antecedent del micromecenatge que es troba actualment en el voga. L'estratègia econòmica que van posar en marxa Andoni Esparza i José Luis Etxegarai va ser la següent: Les accions, de 100 pessetes, van ser posades a la disposició de qualsevol que volgués col·laborar econòmicament amb la pel·lícula. El projecte va comptar amb 2.200 accionistes i prop de cinc milions de pessetes, la qual cosa va suposar un important impuls a favor del projecte.
Finalment, la pel·lícula va superar les dificultats i va ser vista amb claredat, en 1968. La primera projecció va tenir un gran acolliment en el marc del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, on els espectadors van aplaudir amb emoció al ritme que s'acostava. Basterretxea ho recorda: “Després de fer front a totes les censures i obstacles, quan estrenem la pel·lícula a la sala de cinema Astoria de Donostia i vaig veure aquesta extraordinària resposta de la gent, ‘Fernando, hem guanyat’, li vaig dir”. L'èxit
no va ser tan ben rebut a Espanya i la pel·lícula va aixecar moltes polèmiques entre alguns dels seus dirigents, precisament per haver complert el seu objectiu. En paraules del propi Basterretxea, “pensaven que el nacionalisme basc estava acabat, oprimit, i de sobte dos tipus van fer una pel·lícula apassionant; ‘però d'on han sortit aquests?’… Va ser una protesta immensa de la ciutadania basca Mestressa Lur, en contra de la dictadura espanyola”.
Mestressa Lur. Nestor Basterretxea i Fernando Larruquert.
Actuació: 23 de maig, a les 20.00 hores, en el Teatre Principal de la capital guipuscoana. Organitza: Filmoteca Basca.
Edurne Azkarate va dir enlaire des del micro de l'escenari que el cinema basc té poc basc en la celebració del Festival de Cinema de Sant Sebastià. La frase retrunyeix per la seva veracitat. En l'escena de l'arquitectura es pot repetir el mateix lema i estic segur que en altres... [+]