Enguany ha estat un programa complet per als tècnics de basc dels ajuntaments. En les jornades de dos dies es van comptar les diferents campanyes, proves i experiències realitzades perquè el ciutadà que va a l'Ajuntament o tindrà contacte amb el mateix utilitzi el basc. Eduardo Apodaka es va apartar del quotidià i va tornar a fer una reflexió més general. Maite Barreña, per part seva, va explicar el treball de la tècnica d'Igualtat a Euskadi.

La importància de la cafeteria

L'any passat, Udaltopera va ser convidada a l'antropòloga feminista Mari Luz Esteban. Podríem pensar que va ser útil l'esforç d'acostar el moviment feminista i l'euskalgintza. De fet, enguany la tècnica d'igualtat Maite Barreña va comptar les seves vivències amb l'esperança que els tècnics de basc dels ajuntaments traguessin una cosa útil per al seu treball.

Abans de començar a fer res, Barreña va deixar clar que la feminista és militant. En la seva opinió, l'activitat desenvolupada en el moviment feminista en l'Administració serà diferent, que la que treballa en el Departament d'Igualtat sigui o no feminista, no és el mateix.

Sovint, les polítiques d'igualtat en l'administració i les directrius dels moviments feministes han xocat entre si. Avui dia les coses són diferents, les feministes han ficat el nas en l'administració, i, per exemple, alguns militants feministes són tècnics d'igualtat.

L'Ajuntament d'Arrasate/Mondragón tenia constituït el Consell d'Igualtat per a unir a l'Ajuntament i a la ciutadania. Segons Barreña, no van aconseguir treure cap benefici, per la qual cosa van decidir treballar per projectes. L'Ajuntament o algun grup de la localitat proposa un tema, una acció. Formen un petit grup i acorden junts el que volen fer. Una vegada finalitzat aquest projecte, el grup creat es desfà fins al següent projecte. BARREÑA va reivindicar que des de l'Ajuntament es treballi amb humilitat i flexibilitat, i va subratllar la necessitat d'acostar-se a la ciutadania en general. Li va donar molta importància a la cafeteria i va assegurar que els membres de l'Àrea d'Igualtat prenen un munt de cafè amb militants feministes i grups de dones de la localitat.

Els serviran als tècnics de basc les vivències d'Arrasate? Barreña va assenyalar que els tècnics de basc i d'igualtat són els únics “mosqueters” de l'Ajuntament, sovint marginals. Més d'un oient li va donar la raó. Barreña, començant a fer comparacions, va reconèixer que a l'ajuntament els comptes de basc poden estar en tercer pla, i el feminisme, en canvi, 17.ean. La falta de protecció compartida i les possibilitats d'aprenentatge mutu faran que es creuin amb més freqüència les vies dels tècnics de basc i d'igualtat.

Eduardo Apodaka: Algunes idees des de la psicologia social

El sociòleg i filòsof de la UPV/EHU va exposar en la xerrada algunes de les idees que la psicologia social pot oferir per a canviar el comportament lingüístic de la gent, en aquest cas de l'empleat municipal. En resum, les seves paraules van ser les següents:

El salt d'un idioma a un altre pot ser lliure de maldecaps si, per exemple, es fa des del punt de vista instrumental. És a dir, per negocis podem utilitzar l'anglès i després traduir-lo tranquil·lament al nostre idioma. Amb aquest canvi d'idioma no posem res en joc. Però no estem parlant d'això, el canvi d'idioma que estem fent aquí té molt més per als protagonistes que els afecten: què són, qui volen ser, què volen ser davant els altres. El canvi de codi (del castellà al basc) impedeix als parlants (empleats municipals), entre altres coses, la seguretat, la comunicabilidad i l'autoestima.

De què es deriven els canvis en el comportament lingüístic? Podem esmentar dos àmbits: la disposició interna i la conseqüència dels dispositius externs. En la primera ens referim als factors interns que condicionen els nostres comportaments lingüístics, com ara creences, valors… els propis. En la segona, els agents són les normes socials, els protocols, l'actuació de les organitzacions… que es creen i s'estructuren en la societat. A vegades la disposició i els dispositius van en la mateixa direcció, a vegades hi ha una trobada entre tots dos.

No totes les conductes són iguals i es distingeixen dos nivells: d'una banda, els hàbits o costums, que tenen el nucli de les disposicions internes, i per un altre, les accions. Es pot actuar en ambdues. Cal treure a la llum el que hi ha en el joc per a provocar el canvi. És a dir, com li explica a la treballadora municipal que a partir d'ara ha de parlar en basca? Perquè té dret a parlar en basc, perquè és la seva obligació… Li direm que canviï el codi lingüístic, i es va acabar? Caldrà explicar el sentit que té aquest canvi, és a dir, treballar el sentit comú: Per a què canviar el codi? Per què? Demanem a la gent que sovint es comporti anormal –per a parlar en basca a qui sempre ha treballat en castellà–, estem trencant els seus costums, hem de trobar sentit (una bona raó) a aquesta petició.

D'altra banda, hem de saber si estem influint en els hàbits o en les accions. Per exemple, podem aconseguir que aquest tipus de treballadors canviïn l'idioma davant de nosaltres, però quan ens donem la volta l'hem traduït al castellà; hem influït en l'acció, però no en els seus hàbits. Per tant, si llevem els dispositius, el parlant torna a ser el mateix, no s'ha aconseguit influir en la seva disposició.