El grup Emon ens presenta en aquest nou disc dotze cançons de color confeti. El grup creat en la primavera de 2007 ha presentat el seu últim treball en aquesta mateixa estació, amb el qual llancen cançons impregnades dels colors que ressonen amb la primavera. El grup de Bergara ha reunit una dotzena de cançons de diferents estils i melodies, cadascuna més o menys additiva.

Ska, raggae-ska, rumba, cúmbia, salsa, tex-mex, rock, pop-rock i músiques del món llatí s'han submergit en diferents ritmes cantant i mostrant la seva facilitat per a sortir d'un estil a un altre. Les influències recollides pels membres del grup –L'adhesiu, Manu Chao, Joxe Ripiau, Esne Beltza– són conegudes en l'elecció dels estils de les cançons.El llançament

del seu segon disc suposa un repte per a molts grups i també per al grup Emon, ja que amb aquest nou projecte la banda ha volgut donar un gir de 360 graus i deixar enrere les seves arrels. Ens han deixat clar que no tenen cap intenció de quedar-se en un estil determinat i s'han atrevit a provar en el pou amb ritmes llatins o rumba. Són melodies enganxoses, ritmes càlids amb ganes de fer ballar, música alegre que es pot escoltar en qualsevol moment. Els joves són els membres d'Emon i en cada compàs s'ha notat la frescor i la il·lusió de la juventud.se han prestat especial

atenció a la creació, ja que cada cançó ha estat rebuda amb manyaga, cuidant al màxim tots els detalls d'aquesta. També s'ha tingut en compte el temps dedicat al procés de gravació, la qual cosa demostra que s'ha posat la màxima responsabilitat a l'agent del resultat final. El grup ha

comptat amb nombrosos col·laboradors a l'hora de desenvolupar Konfeti Kolore, tant en l'apartat musical com en les lletres. Per exemple, Adria i Rubén, del grup L'adhesiu, han ficat les veus (en català) en la cançó Amett fabrika dedicada a Kukutza. Oier Ponza Joxpa ha estat al piano amb Larrosa, una vermella, amb Cantant-li una rumba i Li toca a un. Oihane Sarasola també ha fet la seva aportació, posant veu en diverses cançons. Axular Arizmendi, a més de tocar la percussió, ha realitzat labors de programació. Entre els autors dels textos es troben els bertsolaris Itsaso Paia, Maialen Arzallus, Iratxe Ibarra, Jokin Uranga i Iñaki Gurrutxaga. Són textos vius i compromesos que tenen en compte la situació actual en la qual vivim. Les pors, desitjos, il·lusions i somnis que viuen els joves d'avui dia s'han contagiat amb optimisme i han tractat de treure a la llum missatges positius.

El seu objectiu principal era passar-ho bé quan es va fundar en 2007. Sense cançons pròpies, feien versions fins que en 2010 van començar a crear cançons noves. El poble piztu va començar a sonar gràcies a les cançons que van recollir en el seu primer disc, i l'augment de les actuacions en directe els va ajudar a fer-lo. Després de visitar Londres i Itàlia en 2011, van començar a desenvolupar la idea de publicar el seu segon disc en el grup. En aquella època, en el moment en què la cantant Oihane Sarasola va abandonar el grup, va arribar el moment de la replantació. Des de llavors, Eneko Longarte ha estat el cantant d'Emon i Andoni Larraza el trompetista. En aquest període de reflexió el grup va analitzar bé el camí que volia prendre i van apostar per la diversitat i la confusió.

M'agrada el recorregut que han triat, l'actitud oberta amb la qual han fet les cançons. Valoro que el suc rebut de diferents fonts s'hagi reflectit sense filtres de prejudicis i m'agrada el curiós còctel de color Konfeti que es barreja amb ingredients molt diferents. De tant en tant li donaré un glop. Millor sentir-ho, confitar-se.