Estic en deute amb l'enginyera informàtica Iratxe Esnaola (Arribillaga), la defensora del programari lliure, que s'adhereix a les iniciatives populars i col·labora amb diversos mitjans i associacions, així com amb el coordinador del projecte dotEUS, entre altres.
No he tingut el plaer de conèixer al zarauztarra, però gràcies a ell, l'atzar de tenir els mateixos noms i cognoms m'ha portat a confondre'm amb ell pel nostre costum de treballar en premsa. M'han divertit a cada moment. Una vegada em va dir una tia volguda que m'havia sentit parlar en la ràdio i que no era a mi la que li vaig respondre, em va semblar que havia acabat la discussió amb un to seductor i commovedor. Una vegada més em van entrevistar en Radi Euskadi. En penjar la gravació en Internet es va penjar una foto d'Arribillaga, el seu ajudant. Recentment m'ha arribat a casa un rebut per a la seva declaració de la renda.
Veig amb plaer que la confusió augmenta, perquè en la premsa va parlar de l'avieta o de la síndria en conversar amb els confusos amics que em pregunten si era jo. He notat que ell es presenta per dos cognoms, donant lloc al cognom de la seva mare, potser per raons de franquesa, o per raons que jo desconec. No obstant això, jo contesto sense que se m'hagi publicat un segon cognom. Quan i per què vaig decidir córrer els llibres i els peus dels textos amb el cognom heretat del meu pare?
Solc recordar a les escriptores que en l'activitat literària que fins fa poc s'atribuïa als homes han utilitzat estratègies per a escapar de la influència dels cotilla socials. Obligats a signar amb àlies o a conservar el seu nom sota el cognom del seu marit, destinats a inventar-se anagrames o pictogrames. En el si d'aquesta genealogia, és innegable la importància de signar per nom i cognom, i a l'hora de triar entre el pare i el cognom de la mare, onze dones han tingut moltes raons per a arrencar el del seu pare de les seves vides. El mateix ocorre amb els que no són dones per l'ampli marge de sofriments.
Em ve a la memòria l'escriptor xilè Pedro Lemebel: “Tinc una aliança per al lemebel femení, inscric el cognom de la meva mare per a acceptar a la meva mare huacha des de la meva il·legalitat homosexual i travestica”. Però de la meva legitimitat lesbiana, què importa simbòlicament que s'utilitzi el cognom de la mare si ella també va rebre el seu del pare, i el mateix l'àvia? Confesso que vaig triar el primer cognom per inèrcia i que ara com ara puc posar la clau en la inconstància. Una signatura amb una, la següent amb l'altra, l'altra, si es vol, canviant l'ordre de tant en tant. Però estic segur que en el nostre petit els jocs de paraules atreuen l'atenció extra igual que els sobrenoms. En certa manera, el desig d'identificar-lo desperta en mi la curiositat pel curioseamiento i, el confesso, la perpetuació de tals trastorns em temptava. M'imagino que tenim una tercera Iratxe Esnaola entre nosaltres, la virtual Iratxe Esnaola que viu al marge de la zarauztarra i de mi, una criatura cibernètica que viu en premsa i Internet i que està a quatre mans. De fet, tot el que està en la xarxa té la seva criatura virtual de nom i cognoms, que no és de carn de carrer, i en moltes ocasions, les mateixes opinions del carrer no estan darrere de la cortina de la virtualitat. El que té un nom pot ser que el tingui. El nom virtual del segle XXI és fictici. Iratxe Esnaola de ficció, dues mares en comptes d'una mare.
Compte amb aquesta mirada del Sud. En primer lloc desmitificar la cega admiració de la terra verda, de les cases blanques i de les teules vermelles, l'amor incondicional, el fetitxisme associat a la parla i al suposat estil de vida. Deixa, com ha escoltat amb freqüència Ruper... [+]
Parlem clar, sense embuts, sense haver de moure's més tard per a dir el que havia de dir: aquest joc, que consisteix a ajuntar les lletres en basca, el va passar Axular. Gairebé tan aviat com s'inventa el joc, de tal manera que en la majoria de les pàgines de Gero l'autor fa... [+]