Després d'escoltar les sirenes i uns segons després de veure'm lligat a uns 300 amics, em va sorprendre el nerviosisme, la ràbia, la por i, sobretot, la força que es va produir en els escassos metres quadrats. Llavors vaig poder veure clarament que el meu lloc estava dins d'aquesta muralla i no en el confinament que anaven a preparar per als periodistes en el quiosc. Així ho vaig fer el divendres, sobre les sis de la nit, quan ens van avisar que 30 furgons es dirigien al Boulevard.

Gràcies a aquesta decisió vaig poder veure de primera mà la veritable cara d'aquesta actuació de l'Ertzaintza que la majoria de la classe política ha qualificat d'extraordinària o exemplaritzant. L'actual xutada d'adrenalina m'ha fet desaparèixer de la memòria de com em van treure de la muralla. El rastre del cop de puny rebut en el coll, les petjades dels fregaments de les cames i els braços i el so del petit somriure de l'ertzaina que em va retorçar el braç esquerre són les úniques pistes que tinc. No obstant això, en una hora i mitja vaig estar assegut lligat a altres 900 persones i vaig observar el costat fosc de l'actuació de l'Ertzaintza que no han recollit els mitjans oficials. Els cops de puny de prop, els flocs de pèl arrencats, el llenguatge sexista i violent que utilitzen els mafiosos de drogues que apareixen en els ianquis de la pel·lícula en boca dels ertzaines (en castellà clar), sobretot el tracte vexatori a les dones, l'agressió censuradora soferta per un company d'Argia… Tots
aquests fets són casos que només es poden veure, veure, sentir i descriure en persona. Si el periodisme és la interpretació i difusió de la realitat, aquella nit la veritat estava entre centenars de joves i adults. Va passar una llarga hora plorant de por lligada al meu braç dret, però es va quedar assegut fins que ho va arrossegar pel sòl, en la cara de la nena d'Oiartzun. Ho vaig trobar a pocs metres de la meva esquerra, en la fúria de la mare de l'encausat, de cinquanta i tants anys, que havia rebut un cop de puny en l'estómac després d'arrossegar-lo entre els quatre ertzaines. Vaig veure l'enorme força de la jove, que ni tan sols pesava els 40 quilos a un metre de distància, i entre els cinc ertzaines es van emprar porres, punys i botes per a sortir de la muralla i una vegada tendida en el sòl, amb la sola de la bota d'un ertzaina en la cara i rebent els cops dels altres quatre, la jove va continuar lligada a la cama de l'ertzaina del costat per a evitar ser expulsada. O el cas d'un amic meu de Pamplona. A pesar que el braç va ser arrencat de la zona per la pallissa que va rebre, l'Ertzaintza va continuar oferint protecció als joves en els voltants fins que es marcharon.la
frase del fotògraf i periodista Robert Cappa va prendre tot el sentit el 19 de febrer.

Article complet en el blog Begizta.net i reportatge en vídeo d'esdeveniments.