Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Dolar bakarrarekin bizi diren milioika jendeetako bat

  • Film dokumentalen egile ezaguna den Rithy Panhek mundu osotik bidalitako bideo laburretan bildu nahi ditu egunean dolar bakar bat irabaziz bizi diren milioika jendeetako batzuen bizimoduak. Zinegile gazte eta ikasleei egiten die dei beren obrak egin eta One Dollar proiektuan biltzera, plataforma irekietan sarean partekatzeko.

"Zeinek nahi du papaia?" oihuka doa Moa Bora Papaiaren ministroa Phnom Penhgo karriketan barrena, Bophana ikus-entzunezkoen zentroak ekoiztutako filmean. Gidoinean, plastikozko lore sorta. Bera merke baina dotore jantzita, aurpegia makilaturik, ileak apainduta. Atzean jarririk darama Seng, baserritik lan bila hiriburura iritsi berria den lehengusua. Moak agertzen du baserriko komunitate txiroan hazi denaren solidaritatea familiarteko eta lagunekiko, pobreen arteko elkartasuna. Baina baita noizbait aberats izateko ametsa ere, soldatapeko langile eta guzti, ostatu frantsesetako turistekin negozioa eginez, agian kaleetan aparkaturik ikusten dituen 4x4etakoren baten jabe... Baserritar seme baten metaforak darabiltzan Mao ekonomia globalaren katean harrapaturik bizi da, bere estetikatik hasi eta papaia hartzituak saltzeko darabiltzan plastikozko zorroetara. Dolar bakar bat irabaziz.

Phnom Penhgo karriketan traje eta krabataz jantzitako gizon gaztea dabil lorez apaindutako moto ttikian batera eta bestera. Papaiaren ministroa deitzen dio bere buruari Moa Borak. Munduan eguneroko dolar bakarra irabazi nahian aztarrika dabiltzan milioika herritarretako bat da, One Dollar  proiektuaren barruan Ministre of papaya dokumentalean Roeun Narith zinegile gazteak aurkeztuko diguna.

Moari Kanbodiako hiriburuko txabolategira bisitan datorkio sorterritik Seng iloba. Phnom Penhera dator lan bila. Osabak eskainiko dio lau metro koadroko bere gelan egotea, “arazorik gabe, pobreak gara biok”.

Hurrengo eszenan Moa prestatzen ari da salmentarako. Alkondara zuri brodatua, lepotik ttattarra, ilea tindatu eta lakaz gogortua, makillaje aurpegian... “Batzuek diote erotuta nagoela, zozoa naizela, ergela... Niregatik barre egin bai baina gero ez didate xentimorik emango, ezta arroz ale bat ere. Baina ni ahalegintzen ez banaiz, nork elikatuko du nire familia?”.

Txaketa jantzi du harro: “Hona hemen Papaien ministroa!”. Trajea merke-zuhurrekoa duela aitortuko du. Motoa kolore deigarriz tindatua, irudiz eta lorez apaindua. Iloba harturik atzean, papaiaz betetako zakua hankartean, badoaz karriketan barrena. “Hemen naiz berriro!”. “Nork erosiko dit papaia?”. Denda txiroz betetako kaleetatik eta 4x4 handi garestiak aparkatutako atari ederren aurretik.

Egunaren akaberan kontuak egiten ariko da  Moa Bora. Batetik, hornidurak. 20 kilo papaiak 7.000 riel (Kanbodiako moneta) egiten dute. Bi kilo saltsak 12.000 riel. Kilo bat piperrek, 4.000. Kilo bat arroz errek, 3.500. Kilo bat rizomak, 2.000. Denetara 43.000 riel.

Bestetik gero sarrerak. Gaur 80.000 riel bildu ditu. Kendu 43.000 horniduretarako. 5.000 Seyharentzako. Beste 5.000 Toumentzako. Ura, komuna eta alogeratarako 10.000. Eskola ordaintzeko 2.000. Gasolinatarako 5.000. Ez zaio geratu 5.000 riel besterik.

“Egunerokoari begira bizi naiz, ahoratzeko zerbait doi-doi aurkitzen duen oilaskoa bezala. Honela 10 urtez lan egingo banu ere, nekez pilatuko nuke 4x4 baten gurpil bakar bat erosteko adina”.

Zenbat lan, bitartean, txaboladi txiroan. Azokara joan eta papaiak erosi. Zatitu, salda prestatu, maneiatu, zorroetan sartu... Baina baserritik datorren iloba ez dabil hobeto. Sengek berekin ekarri ditu ikasketen diplomen kopiak, txukun plastifikatuta, lana lortzeko esperantzan.

“Nik ez daukat hainbeste diploma emazteari eta semeari erakusteko. Hiru urte besterik ez nuen egin lehen mailan. Horregatik ez dut ulertzen nola zuk ezin duzun lanik aurkitu. Behar bada bilatzen dituzte jende ezjakinak, galderarik egin gabe obedituko dutenak...”

Moak, aldiz, amesten du igel erreak eta papaia moto leihodun batean salduko dituen egunarekin, 5-6 mutiko enplegatu eta saltzen jarri Kanbodia Frantziaren kolonia zen garaiko janzkiekin, kapelu lotsagarriak buruan. “Baina badakit ametsa baizik ez dela. Pobrea naiz”.

Txiroen hitza zabaldu sarean

2014ko urtarrilean One Dollar izen generikoarekin eta mundu osoko hedabideen babesarekin plazaratuko dituzten film labur sorta zabalaren aitzindaria izan nahi du Papaiaren ministroak. Rithy Panh zinegile kanbodiarrak antolatu du One Dollar asmoa.

Proiektuaren zabalkundean parte hartzen duen Courrier International frantsesari azaldu dio Rithy Panhek:  “Jakin nahiko nuke zer den dolar bat irabaztea Kanbodian alderatuta dolar horrek berak Afrikan esan nahi duenarekin, edo Frantzian, Txinan, AEBetan... Azken finean erakutsi behar dugu nola antolatzen den bizimodua dolar baten balioaren inguruan”.

One Dollar proiektuan parte hartzeko deia martxo honetan zabaldu dute, zinegile bai hasiberri edo bai beteranoei interesatuko zaielakoan, baina baita gaiaz interesa duten Gobernuz Kanpoko Erakundeei eta herritarrei ere. Proposatzen zaie zazpi minutu laburretan kontatzea egunean dolar batekin bizi diren pertsonen bizimodua. Kanbodiatik Bophana ikus-entzunezkoen institutuak koordinatuko du laburmetraiok sareratzea, munduaren mapa irudikatuko duen plataforma interaktiboan.

Antolatzaileek dokumentu horiekin piztu nahiko lituzkete gogoeta eta eztabaidak mundu osoko ikerlari, ekonomialari, artista eta oro har herritarren artean. Rithy Panhek idatzi du aurkezpenean: “Mundu birtuala eta erreala berriro lotu nahiko genituzke zubi honekin. Gizon eta emakumeak ez baitira nazioarteko erakundeen txostenetan idatzitako zifra edo estatistikak: errealitatera jaitsi arazten gaituzten ahotsak, begiradak eta gorputzak dira”.

Urtean zehar osatuko diren film laburretatik haratago doaz Panhen asmoak. Sarean eraikiko duten plataforma hori aurrerantzean munduko beste askok beren smartphone eta tabletekin bideoak egin ahal ditzaten matriza bihurtu nahi du, egile eskubiderik ordaindu gabe libre erabiltzekoa.

1964an sortua, 14 filmeren egilea da Rithy Panh. Osperik handiena S21, la machine de mort Khmère rouge dokumental txit sarituak eman dio, gurasoez gain senide asko ere khemerren presondegietan galdu zituen zuzendari honi. Zortzi milioi biztanletara iristen ez den Kanbodian 740.000 eta 2.200.000  arteko heriotza kopurua eragin zuen masakre ikaragarriak markatu du Panhen zinemagintza.

One Dollar proiektua, ordea, bestelako zanpaketak eta erreakzioek asmarazi zioten: Boeung Kak aintzirako borrokek. Phnom Penh hirian dagoen laku hori ehun urterako Shukaku Inc. korporazioari emanda, bertan bizi ziren 4.000 familiak kanporatu nahi izan ditu Udalak. Herritarrak beren lurren jabegoa defenditzeko borroketan tabletak ere usatu dituzte, dokumentazio tresnatzat.

One Dollar-en produkzio arduraduna den Damien Sueurrek dio: “Guk orain sortu nahi dugu tresna bat menderatzen lagunduko duena produkzio kate osoa, hasi errodatzetik eta sarean jartzeraino, muntaia barne. Tresna erabilgarria izango zaie sortzaileei, militanteei, kazetari berriei”.

Estatistikek diote Kanbodiako jendeen laurdena gaur ere bizi dela dolar ingururekin. Munduko Bankuaren arabera, 1.400 milioi daude horrela planetan, 2.700 bi dolar baino gutxiagorekin. Zorte pittin batekin, horietako asko nola moldatzen diren erakutsiko digute bertatik 2014tik aurrera, bertako jendeek filmatu eta zabaldurik.

 


ASTEKARIA
2013ko maiatzaren 12a
Més llegits
Utilitzant Matomo
Azoka
T'interessa pel canal: Pobrezia
Tecnologia
De la burocràcia

He buscat la paraula en Wikipedia i ho he entès així: la burocràcia és una metodologia per a racionalitzar la realitat, per a reduir-la a conceptes que facin més comprensible la realitat. El seu objectiu és, per tant, comprendre i controlar la pròpia realitat.

Una de les... [+]


Mikel Urabaien (Paris 365): “Les institucions traslladen la responsabilitat a la veïna”
El menjador Paris 365 no oferirà sopars presencials fins el mes vinent de març i ha demanat a les institucions que s'impliquin per a aconseguir una solució.  

Informe d'Oxfam
L'1% més ric del món supera en els deu primers dies de l'any la quota anual d'emissions de carboni
Gairebé la meitat de la població mundial contamina més del doble que l'1% que més riquesa acumula. Un ciutadà de menys de la meitat de l'escala mundial de riquesa trigaria gairebé tres anys a arribar a la quantitat que els més rics del món han abocat en deu dies.

L'Ararteko creu que l'operació desenvolupada en l'edifici de les Agustines de Martutene es va realitzar per a identificar als interns
El 14 de març de l'any passat es va produir una gran operació policial en l'edifici ocupat dels Agustins de Martutene, de la mà de la Policia Municipal, l'Ertzaintza i la Policia Nacional: Un total de 56 persones van ser tretes de l'edifici i 29 van ser traslladades a la... [+]

El 40% de les terres del món són àrides i el 75% de les terres han estat dessecades
Seguint aquest camí, a la fi de segle, més de 5.000 milions de persones viuran en les terres àrides. Això provocaria nombrosos problemes humanitaris, econòmics i socials.

2024-11-26 | Ahotsa.info
París 365
15 anys lluitant contra la pobresa a la comarca de Pamplona, més necessària que mai
L'associació Paris 365 va celebrar el dissabte el seu 15 aniversari en l'Estació d'Autobusos de Bilbao. 15 anys servint desdejunis, menjars i sopars per un euro al dia a tots aquells que el necessitin els 365 dies de l'any. “Sense descans”, com van voler subratllar. A més, a... [+]

El Govern Basc torna a relacionar als més pobres amb el frau, posant una bústia anònima per a denunciar les ajudes
El Govern Basc ha posat en marxa, una vegada més, una bústia perquè la ciutadania comuniqui de manera anònima “qualsevol sospita d'actuacions irregulars” i ha reforçat la Unitat de Control de Lanbide, a pesar que no es comet frau entorn de la Renda de Garantia... [+]

Comença a Bilbao l'Homeless Film Festival que treballa en la inclusió de les persones en situació d'exclusió
El festival de cinema i teatre que organitza l'associació Bizitegi des de 2016 ja està en marxa a Bilbao.

2024-11-08 | Hala Bedi
Errota Zaharra auzo elkartea
“Arrazoi eta interes askok eraman gaituzte oraingo egoerara, baina kaltetuak bizilagun guztiak gara”

Gasteizko Errotako (Koroatze) auzoan izan diren manifestazio "anonimoek" kolokan jarri dute auzokoen arteko elkarbizitza. Azalera atera dituzte ere hauetan parte hartu duten partidu politiko batzuen eta beste kide batzuen izaera faxista eta arrazista.


SAC: “La prohibició dels sopars no desapareix, augmenta”
Ixiar González Gurrutxaga és membre del projecte Sopars Solidaris de Carrer (CAS). L'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià ha prohibit aquest dimecres que es continuïn oferint menjars calents per als quals el necessitin. A les 18.00 hores han convocat una roda de premsa per a... [+]

2024-10-24 | ARGIA
Davant la prohibició de l'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià, el Sopar Solidari del Carrer diu que continuarà donant menjades a les persones sense llar
El col·lectiu de Sopars Solidaris de Carrer de Donostia-Sant Sebastià (CAS) no podrà donar menjars al carrer a partir del dijous, almenys en Egia. Així li ho han comunicat els agents als organitzadors verbalment el dimecres a la nit, al·legant que no disposen de permís i... [+]

Més drets humans i menys extrema dreta

En aquest món frenètic i vertiginós en el qual vivim, els canvis socials que se succeeixen a poc a poc ens semblen a vegades imperceptibles, irrellevants o insignificants. Tanmateix, no és així, i hem de ser conscients d'això per a actuar amb prudència. Exemple d'això és... [+]


Targetes d'aliments per a famílies vulnerables a Navarra
Des de la secció de Fons Socials Europeus, destinaven cada any els diners als Bancs d'Aliments perquè ells mateixos poguessin canalitzar el menjar entre els ciutadans més necessitats. El canvi en la gestió arriba ara: les famílies amb menors rebran bitllets per a la compra... [+]

2024-10-04 | ARGIA
El 8,3% dels nens d'Hego Euskal Herria té dificultats per a cuidar la vista
El 6,4% dels nens de la CAB i el 10,2% dels de Navarra tenen pobresa visual. L'associació espanyola Visió i Vida ha estat l'encarregada de realitzar l'anàlisi de la situació. Segons l'informe, l'inconvenient més greu dels nens amb problemes visuals és que no fa mal i que les... [+]

Informe d'Oxfam
L'1% més ric del món acumula més riquesa que el 95%
L'informe d'Oxfam Intermón adverteix que els grans desafiaments del planeta, com la crisi climàtica, i els esforços globals per a fer front a la pobresa i la desigualtat duradora estan amenaçats. “El poder s'està acumulant a les mans dels ultra-rics i de les... [+]

Eguneraketa berriak daude