D'aquí a unes setmanes començareu a recollir els residus porta a porta. Des de quina reflexió vau partir per a decidir la implantació d'aquest sistema?

El Pla Integrat de Gestió de Residus de Navarra exigeix que cada mancomunitat determini com rebrà el 50% de l'orgànic. Amb l'objectiu de complir aquesta llei es va elaborar un pla de viabilitat, sabent que només reciclem el 25% en la Sakana. Segons alguns estudis que s'han realitzat aquí, cada any dipositem 300.000 euros en el contenidor verd. Observem que el sistema més adequat és el porta a porta, no perquè ja s'aconsegueixi el 80% en el reciclatge, sinó perquè és l'únic que assegura complir aquest 50% que estableix el pla de residus.

En Sakana no hi ha hagut protestes de les dimensions que han promogut a Guipúscoa, per què creu vostè?

Ens vam posar en marxa amb els mateixos problemes. La competència és de la mancomunitat i el nostre temor era que els ajuntaments no s'impliquessin, però ha estat tremend. A Etxarri, amb 2.700 habitants s'han celebrat deu reunions i s'ha treballat molt la informació.

Es pot dir que la “contrainformació” no s'ha treballat tant?

En alguns ajuntaments hi ha hagut intencions de confondre'ls, però l'últim grup polític que hem tingut en contra ha estat el PP i els seus regidors no coneixien la nostra oferta, no sabien que a Catalunya ells han estat els impulsors d'això. Han actuat amb molta força i sense arguments.

La idea de començar a incinerar en Ciments Portland també tindria alguna cosa a veure…

És curiós. Portland es va declarar immediatament partidari de la porta a porta. Va dir que no tenia res a veure amb la incineració de residus i que eren compatibles. Però ara els únics que han posat bosses en les finestres d'Olazagutia han estat els treballadors de l'empresa.

El primer lloc a nivell regional és el porta a porta. Sou quinze municipis, quin ha estat la clau per a arribar a un acord?

Som quinze repúbliques independents. Des del principi sabíem que no anava a ser l'únic model per a tots, però el sistema és molt adaptable i gràcies a això farem una recollida adaptada per a cada poble. Al principi pensem fer proves pilot, però això implicava duplicar els costos i al final decidim posar-los alhora. Ha estat una aposta molt dura, d'un costat a un altre so 40 quilòmetres.

La localitat més gran d'Alsasua, no obstant això, s'ha quedat fora de la zona.

En Altsasu/Alsasua es va aprovar per majoria la celebració de la consulta i per a això s'ha constituït la comissió, si bé encara no s'han reunit. És possible que es recuperi la competència per a la recollida de residus. La Mancomunitat ha decidit que no implantarà aquest sistema. Altsasu està a l'espera de veure com va el porta a porta en altres pobles, i això és molt útil, perquè cauran molts mites. Veuran que es pot fer alguna cosa a la mesura d'Altsasu, que, malgrat tenir 8.000 habitants, aquest sistema funciona en localitats més grans.

Com han influït les posicions polítiques?

En l'assemblea de la mancomunitat estan representats tots els grups polítics i al setembre de 2012 es va aprovar sense cap vot en contra la posada en marxa del porta a porta. Poc després, NaBai va oferir una roda de premsa en contra d'aquesta iniciativa, que només ha estat suspesa en Alsasua. A Etxarri va ser un intent, però ens reunim amb NaBai d'aquí per a conèixer quin era el problema principal, ens van dir “orgànic”. Arribem a un acord sobre aquest tema.

Com?

No hem ofert l'única possibilitat de recollir l'orgànic. La mancomunitat de Pamplona, per exemple, ha imposat el cinquè contenidor a tots ells. Nosaltres des del principi hem donat totes les opcions a l'individu: autocompostatge, compostatge comunitari i porta a porta. En definitiva, el compostatge comunitari és el cinquè contenidor. Qui veu problemes amb l'olor i la comoditat, pot tirar l'orgànic en qualsevol moment. D'altra banda, té més beneficis que el cinquè contenidor: al no recollir ni tractar la matèria orgànica, això pot suposar un estalvi del 40% en la taxa d'escombraries per a la ciutadania.

El nombre de peticions que heu tingut per a fer compostos és impressionant. A quin percentatge voleu arribar?

En la Sakana, avui dia ja són 1.200 les persones que han sol·licitat l'autocompostador i creiem que es duplicaran les previsions de compostatge comunitari. En alguns pobles ni tan sols recollirem l'orgànic. A la comarca es generen 4.000 tones d'orgànic, jo soc molt optimista i crec que podem arribar a autocompostatge el 50%. L'altra part es reuniria porta a porta. Ara que estem en el Consorci de Residus no sabem a on portaran aquesta resta orgànica, Cárcarrera o fora. La nostra intenció és instal·lar una planta d'Arbizun o compostatge i comercialitzar-la com a “Compost de Sakana”. El cicle es tancaria aquí i es crearien llocs de treball.

Heu proposat un nou disseny per a Auzokonposta

Sí, gràcies a un reportatge publicat en Argia, vam poder saber que en Saint-Philibert de França hi havia alguns models per al compostatge de la matèria orgànica en gran quantitat. El que més ens va agradar va ser la caseta de fusta amb clau per a la família 40-60 (veure foto), ocupa molt poc espai: Només 4 metres quadrats per a 40 famílies. A Etxarri, per exemple, amb 12 nuclis d'aquestes característiques podem arribar a tota la població.

La porta a porta de Sakana té el mateix funcionament que altres localitats, però heu donat especial força al fet que el material sigui de fusta. Quina importància té això més enllà dels criteris estètics?

Amb el porta a porta també hem volgut impulsar el desenvolupament de l'economia. A Itàlia s'han creat 200 empreses al voltant d'aquest sistema, i veient la situació que viu Sakana, amb 2.000 aturats… Ens semblava que calia implicar les empreses d'aquí. Han participat moltes empreses de l'entorn de la fusta, ha estat important.Per exemple
, prevèiem que les cabanyes anessin de fusta, però no els pals per a penjar les galledes. Doncs bé, treballades per una empresa local, aquestes també seran de fusta, així com zones d'emergència. La fusta és un material molt present aquí, reutilitzable, que no s'ha de portar de fora. Precisament, la Mancomunitat de Sakana ha organitzat enguany per segona vegada un taller d'ocupació forestal; el nostre potencial en biomassa és molt gran.

Han realitzat estudis sobre les possibilitats que es poden generar entorn dels residus?

Recentment hem creat l'Agència de Desenvolupament, però només els ajuntaments han apostat per això, el Govern de Navarra no ens ha donat cap mena d'ajuda. Només tenim una persona treballant i la prioritat és posar en marxa el pla estratègic i l'observatori socioeconòmic. No hem abordat el tema dels residus. No obstant això, tenim alguns exemples pròxims: En Falces, un bodegero anomenat Pedro García reutilitza les ampolles de vidre en lloc de trencar-les. Tot això l'estem investigant, i no sabem quants llocs de treball es poden crear en Sakana; s'ha dit que en l'àmbit del reciclatge es poden crear 500.000 llocs de treball a Europa.

L'investigador de la UPV/EHU Antonio Casado dona Rocha creu que amb el porta a porta es treballa des d'un punt de vista ètic “micro”: el respecte pel medi ambient comença des del nostre contenidor d'escombraries.

I a l'altre costat hi ha comoditat. Moltes vegades donem prioritat a la comoditat més que a un petit esforç.

Això pot explicar a alguns parlar d'imposició?

Nosaltres en les xerrades, quan la gent començava a preocupar-se, els ensenyàvem el cicle de les fases de canvi. Llavors s'adonaven de la fase en la qual es trobava, en vermell o en taronja. No té res a veure amb les escombraries, és una qüestió de por al canvi.

Quins altres passos es poden donar en aquesta conscienciació?

Es poden fer moltes coses: impulsar els punts verds, reciclar el vidre d'una altra manera, fer proves pilot per a retornar els envasos com a Catalunya… El porta a porta serà de gran ajuda com a punt de partida, ja que donarà confiança a la gent perquè deixi de témer i faci coses noves. És el moment oportú. Per exemple, a Etxarri tenen molt avançat el tema de les hortes. Matèria orgànica, compost, horta, altres models de consum… Tot això farà un recorregut conjunt i serà bo.