El passat 18 d'abril un grup d'investigadors de la Universitat de Lausana (Suïssa) va publicar en la revista Science un article sobre l'organització social de les formigues.
Al voltant de 600 formigues de l'espècie Camponotus fellah van ser sotmeses a un codi de barres cadascuna, i van registrar els seus moviments per ordinador durant 41 dies. Després de reunir i analitzar 10.000 milions de dades, els investigadors van poder veure amb bastant claredat com era l'organització social de les formigues.
Les formigues es divideixen en tres grups. El 40% dels enquestats es dedica a cuidar dels més joves, reines i cries. Uns altres (30%), més vells, es dediquen a la neteja del niu i els més majors (30%) a l'alimentació. Els que es dediquen a les cures i a l'alimentació viuen en zones separades, la qual cosa els científics creuen que és per a protegir la reina de paràsits externs. Els netejadors es desplacen per tot el niu.
Galdera da ea edozein zibilizaziok gupidarik gabeko gerra egin dezakeen bizitzaren aurka, bere burua suntsitu gabe eta zibilizatua deitzeko eskubidea galdu gabe”. 1
Sei hamarkada igaro dira Rachel Carsonek bere Silent Spring (Udaberri isila) liburu bikaina idatzi... [+]
Historia luzeko soka du izokinak Euskal Herrian. Istorio ugari sortu ditu, hasi Historiaurretik eta egun arte. Haren arrantzak garrantzia sozio-ekonomiko handia izan du, eta hala sortu ziren hura erregulatzeko arauak. Atzetik etorri ziren gero, ordea, arau-hausteak, herritarren... [+]
Ionan Marigomez Allende (Erandio, 1961) biologoa da lanbidez eta bokazioz. Bera izan zen EHUren Plentziako Itsas Estazioaren sustatzaile nagusia, eta bera da bertako zuzendaria 2013an sortu zenetik. Bulegoan hartu gaitu, atzealdean Gorlizko badia ageri dela, eta hantxe jardun... [+]
1891n nekazari batek Gwion estiloko hainbat labar pintura aurkitu zituen Kimberlyn (Australia).