Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Més detalls sobre l'organització social de les formigues

Alessandro Crespi

El passat 18 d'abril un grup d'investigadors de la Universitat de Lausana (Suïssa) va publicar en la revista Science un article sobre l'organització social de les formigues.

Al voltant de 600 formigues de l'espècie Camponotus fellah van ser sotmeses a un codi de barres cadascuna, i van registrar els seus moviments per ordinador durant 41 dies. Després de reunir i analitzar 10.000 milions de dades, els investigadors van poder veure amb bastant claredat com era l'organització social de les formigues.

Les formigues es divideixen en tres grups. El 40% dels enquestats es dedica a cuidar dels més joves, reines i cries. Uns altres (30%), més vells, es dediquen a la neteja del niu i els més majors (30%) a l'alimentació. Els que es dediquen a les cures i a l'alimentació viuen en zones separades, la qual cosa els científics creuen que és per a protegir la reina de paràsits externs. Els netejadors es desplacen per tot el niu.


T'interessa pel canal: Biologia
Intsektuen apokalipsia antropozenoan

Galdera da ea edozein zibilizaziok gupidarik gabeko gerra egin dezakeen bizitzaren aurka, bere burua suntsitu gabe eta zibilizatua deitzeko eskubidea galdu gabe”. 1

Sei hamarkada igaro dira Rachel Carsonek bere Silent Spring (Udaberri isila) liburu bikaina idatzi... [+]


Cristina Claver.
"En l'ecosistema mesopelágico es creu que existeix la major biomassa de peixos del món"
Cristina Claver (Bilbao, 1996) va realitzar estudis de Biologia en la UPV/EHU. Va acudir a Itàlia per a realitzar l'Erasmus i posteriorment va realitzar un màster en recursos biològics marins. Era un màster internacional que va estudiar a França, Itàlia, Irlanda, Suècia i... [+]

Jon Luzuriaga
"El nostre objectiu va ser aconseguir cèl·lules especialitzades del teixit que volíem reinventar-nos"
Jon Luzuriaga González (Oñati, 1989) es va llicenciar en Bioquímica (2012) i posteriorment va realitzar un màster en recerca biomèdica (2013), tots dos en la UPV/EHU. En 2018 es va doctorar en Biomedicina i després d'haver estat com a investigador postdoctoral, exerceix com... [+]

Alicia Gascón
"Hem aconseguit una millor comprensió de l'estructura i organització cel·lular"
Alicia Gascón Gubieda (Muxika, 1993) es va graduar en Bioquímica en 2015. Posteriorment es va traslladar al Regne Unit per a especialitzar-se en biologia cel·lular en els anys 2015-2021 i ara treballa en la UPV/EHU en el departament d'immunologia, microbiologia i... [+]

Izokina Euskal Herrian: arrain eta ondare

Historia luzeko soka du izokinak Euskal Herrian. Istorio ugari sortu ditu, hasi Historiaurretik eta egun arte. Haren arrantzak garrantzia sozio-ekonomiko handia izan du, eta hala sortu ziren hura erregulatzeko arauak. Atzetik etorri ziren gero, ordea, arau-hausteak, herritarren... [+]


2021-08-01 | Unai Brea
Ionan Marigomez. Ai, itsasorik ez bageneuka...
“Mila arazo ditu itsasoak, baina denen oinarria bera da: gu asko garela”

Ionan Marigomez Allende (Erandio, 1961) biologoa da lanbidez eta bokazioz. Bera izan zen EHUren Plentziako Itsas Estazioaren sustatzaile nagusia, eta bera da bertako zuzendaria 2013an sortu zenetik. Bulegoan hartu gaitu, atzealdean Gorlizko badia ageri dela, eta hantxe jardun... [+]


Ciència i ficció de la supervivència congelada
Sibèria, fa 24.000 anys. Un microorganisme de l'espècie Bdelloidea, un animal rotífer d'alta resistència, va quedar congelat en les aigües fredes del riu Alayeza. Recentment, els científics han descongelat l'animal i, a més de continuar viu, ha estat capaç de reproduir-se... [+]

2021-01-11 | ARGIA
Neix la coordinadora Haize Berriak contra la proliferació de parcs eòlics a la comarca de Pamplona
La plataforma Haize Berriak ha reunit diverses plataformes de valls que s'oposen als projectes eòlics que l'empresa Sacyr vol dur a terme en el nord de la Comarca. La plataforma Haize Berriak ha realitzat un manifest en el qual han anunciat que duran a terme accions conjuntes de... [+]

Demanem que no es facin més plantacions d'eucaliptus a la vall de l'Urumea
Amb aquest escrit volem expressar la nostra preocupació i neguit en els últims anys, i sobretot, davant les plantacions d'eucaliptus que s'estan duent a terme en els últims mesos a la vall de l'Urumea, amb l'autorització de les institucions públiques.

Guillermo Quindós, Catedràtic de Microbiologia (UPV)
"Els científics, especialment els metges, porten anys dient que això vindrà"
El catedràtic de Microbiologia Guillermo Quindós treballa habitualment en la Facultat de Medicina de Leioa. El 13 de març, un dia abans que el Govern espanyol establís el confinament, es va pronunciar un parell de veritats sobre el coronavirus en la Facultat de Ciències de... [+]

Irati Romero Garmendia Investigadora biomèdica
"Necessitem una recerca més feminista"
Irati Romero Garmendia ha relatat la seva trajectòria professional des de Bordeus. En concret, treballa en un laboratori de càncer de mama i encara que ha hagut de fer un gran esforç per a arribar a ell, considera que ha arribat d'una manera bastant natural.

Liztor habiak, labar artea datatzeko

1891n nekazari batek Gwion estiloko hainbat labar pintura aurkitu zituen Kimberlyn (Australia).


2017-12-06 | Iñaki Sanz-Azkue
Araotz
Un únic punt de trobada per a tres llangardaixos
Un, dos i tres. Tres ulls de llangardaix vigilant, mirem de reüll. Estan prenent el sol en el vell mur de pedra calcària. Els tres tenen la mateixa mirada, mentre que els ulls són diferents. De fet, en les muntanyes d'Araotz hi ha tres ulls de llangardaix, de tres espècies... [+]

2017-07-10 | Hegoi Belategi
Rosa Binimelis. Ecologia, economia, ètica
"El teosinte ha causat grans danys a Aragó i Catalunya; en Navarresa prima la ignorància"
Una mala herba invasora ha aparegut en els matolls de Navarra, Aragó i Catalunya. El teosintea, en el llenguatge teosintle nahuatl, és una planta de la família de Zea, per tant parent del blat de moro. Rosa Binimelis (Castelló, 1979) és doctora en Ciències Ambientals i en... [+]

2017-06-27 | Unai Brea
Kepa Ruiz-Mirazo. Tractant d'aclarir les claus del naixement de la vida
"La vida que tenim avui en la Terra és molt complexa i no tenim clar per què"
L'investigador de la UPV/EHU Kepa Ruiz-Mirazo (Guernica, 1970) té una doble línia de treball. D'una banda, tracta de reproduir en els laboratoris de la Unitat de Biofísica de Leioa els passos previs a la creació de vida, i per un altre, reflexiona sobre el que és la vida... [+]

Eguneraketa berriak daude