El filòsof i investigador Dilemata.net Antonio Casado dona Rocha (1970) ha publicat tres articles en els quals aborda la relació entre els diferents models de gestió de residus i l'ètica. A més del llibre de poemes Esku Ezkerraz publicat en basc, compta amb almenys tres poemes en castellà sobre ètica i desobediència. Ha estat membre de la comissió ètica de l'hospital de Donostia i actualment treballa en la Universitat del País Basc en treballs de recerca en el camp de la Filosofia de la Biologia.El treball Etica i gestió de residus ha estat publicat en tres apartats.

Amb data 23 d'abril Dilemata.net ha titulat “Etica i gestió de recursos (3): espai i temps” (Ètica i gestió de recursos (3): espai i temps), per a acabar amb la següent frase: “Però avançament les conclusions: crec que el PaP ens fa millors, en el sentit que ens ciutadans fa que reciclen més i consenten de manera més conscient”.

Ètica i gestió de recursos (3): espai i temps

El Diario Vasco va donar a conèixer ahir que els veïns i veïnes del barri de Beraun (Errenteria, Guipúscoa) van decidir, “fora de l'ordre del dia”, renunciar a la Recollida de Porta a Porta (AAB) i al compostatge comunitari, promovent al mateix temps el tancament de l'abocador de Sant Marcos que tenen en la zona. Si no cal separar els residus i tampoc enterrar-los, què es farà amb ells? El sistema habitual de contenidors col·lectius (5E, 4E…) no pot reciclar prou com per a evitar la incineradora, però els veïns de Beraun no s'han pronunciat sobre la ubicació d'aquesta. No crec que vulguin acostar-se a ells, les pudors i riscos que suposa un abocador, després d'haver estat suportat durant desenes d'anys. Pot ser que la majoria vulgui simplement que les autoritats els llevin el problema per davant, com en altres temes. Però hi ha coses que no desapareixeran perquè nosaltres ja no pensem en elles.

He viscut trenta anys a Errenteria i més de deu en Hernani, un dels pioners en la implantació de l'AAB a Guipúscoa, per la qual cosa conec bé tots dos sistemes de recollida de residus (AAB vs. 4E), com les seves conseqüències. Resumiré les principals característiques de les mateixes per part de l'usuari.

Sistema de contenidors col·lectius 4E:

• Els usuaris distingeixen o no els residus i els cedeixen en els contenidors públics existents al carrer.
• Els contenidors es buiden periòdicament però no hi ha manera d'evitar el seu ús indegut.
• Cada usuari cedeix el que vulgui.
• Taxa de reciclatge en l'actualitat (Guipúscoa): 35%

Sistema de contenidors personalitzats (AAB)

• Els usuaris separen els residus i els dipositen en els contenidors col·locats en els portals.
• Es reuneixen totes les nits de forma personalitzada i només es recull a qui estigui ben classificat.
• Es recullen tres vegades a la setmana el residu orgànic, dues nits els envasos, una vegada el paper i una altra el rebuig.
• Taxa de reciclatge en l'actualitat (Guipúscoa): 86%

No entraré en les xifres perquè vull anar al fons ètic del tema, que és el que vull treballar en aquestes entrades. A més, no tinc motius per a qüestionar els percentatges de reciclatge, perquè coincideixen amb la meva pròpia experiència: En el sistema 4E reciclava aproximadament el 30% dels meus residus i amb l'AAB m'acosto al 90%. El que vull destacar avui és que tots dos sistemes es viuen de manera diferent per part dels usuaris. L'usuari intervé de manera diferent i, per tant, els entén de diferents maneres. –Diré, de pas, que no he percebut grans diferències pel que fa a la comoditat. El Porta a Porta no obliga a qui vulgui reciclar a res més que no ho faci ja. Si no és el mateix “baixar escombraries” en el sistema AAB que en el sistema Eet 5, la diferència radica en la influència de cada sistema en l'espai i temps de gestió dels residus. En el sistema de contenidors col·lectius, un ha de baixar tot alhora i oblidar el compte fins a la pròxima nit; Recollida Porta a Porta li demana a l'usuari que planifiqui una mica més i com ha de conviure amb els residus una mica més de temps, ho fa més conscient a l'hora de generar els residus, sobretot a l'hora de comprar.

Com va dir el meu col·lega Armando Menéndez, sovint s'identifica l'ètica ambiental amb la macroètica, que analitza qüestions globals que afecten grans grups de persones per sobre de les divisions administratives i polítiques. En aquella introducció, Armant recordava que els tres anivellis –micro, meso i macro– són importants i defensava la necessitat d'analitzar-los des del micro per a acostar els temes mediambientals a les decisions quotidianes. Els dos sistemes [de gestió de residus] també tenen efectes diferents en aquests tres nivells o zones, però ho deixaré per a una pròxima vegada. En el següent apartat compararem tots dos sistemes utilitzant el marc conceptual que vaig explicar en una entrada anterior. Però puc avançar els resultats: La Porta a Porta ens fa millors perquè ens converteix en ciutadans que reciclen més i consumeixen més conscientment