En el següent post d'ETA hem tornat a veure com se situa cada actor polític amb l'Espai Aske. El pp segueix amb la seva política de repressió i no sembla que vulgui donar-li la volta a aquesta situació. Enmig de la greu crisi econòmica, la unitat d'Espanya és un element de cohesió, i s'ha llançat a això. Catalunya li dona l'oportunitat i el procés de pau a Euskal Herria també. Aquest mitjà i curt termini probablement li causarà altres problemes en aquests territoris, però en una situació crítica, només la punta del calçat és important per al qual té el domini. I, de moment, el pp té una gran preponderància a Espanya.

El PSOE té voluntat de seguir endavant, però lenta, després dels desastres electorals, està immersa en la seva reconversió, sense saber com fer front a la crisi i a la renovació del model d'Estat. A més, en la pugna per liderar la reorganització, cada vegada se senten més alt els noms de dos bascos: Patxi López i Eduardo Madina.

El PNB està trencant camins de pau, és molt interessant passar pàgina a Euskal Herria pel camí de la convivència i l'acord. El marc també està clarament definit, el Govern Basc i el Parlament Basc i, més concretament, l'eix Urkullu-Raxoi i la ponència de pau –adeu Aiete-. En la mesura que sigui possible, tot està ben controlat; i sembla que en aquest camí es pot modelar millor amb el PSE (memòria, furs i federalisme espanyol...) que amb l'esquerra abertzale.

Segurament per això, els mitjans del seu entorn a penes li van parar esment al que va ocórrer en Donostia amb Aske Gunea, especialment fins al moment en què l'Ertzaintza va participar en les detencions. I també en aquest moment, poc i molt controlat. En els mitjans d'EITB, a pesar que Euskadi Irratia s'ha acostat més que els altres, aquesta actitud també ha estat palpable. Segurament, el PNB ha llegit que convé no bufar massa vent en aquest moviment tan important de l'esquerra abertzale. No obstant això, els fets han pres el seu lloc i importància en el dia a dia informatiu. Com l'aigua, han fet el seu camí.

El periodista Iñaki Altuna ens explica d'on ve l'origen del Gazte Gunea (Gaur 8, 27-04-2013): “Difícilment detindrem una operació en marxa, però amb una resposta adequada podrem erosionar l'aposta dels qui l'han ordenat i, de la mateixa manera, reforçarem la posició dels qui defensem la solució democràtica”. Així es desprèn de l'informe de debat ‘Argitu’ que va suposar el reajustament de l'estratègia de l'esquerra abertzale, en l'apartat ‘Dinàmica de resposta: construir un mur popular’. El pas del paper a la realitat sol ser difícil en aquesta mena de projectes teòrics, però es pot dir que aquesta vegada l'han aconseguit (...)”.

Els fets podrien haver superat fins i tot a la pròpia esquerra abertzale, impulsora del moviment. Una altra cosa és el que pot aportar de cara al futur. De moment, els casos d'unes 200 persones processades sota la doctrina de “tot és ETA” donaran molt a parlar. Dona a l'esquerra abertzale –una vegada més oferta per Madrid- el temps perfecte per a recordar a la societat que el conflicte està sense resoldre.

Però en la lògica de l'esquerra abertzale, això no és mirar enrere, com han suggerit diversos dirigents jeltzales i socialistes, sinó tot el contrari. Fins ara l'esquerra abertzale no ha premut la tecla de desobediència civil de manera activa i estratègica –encara que hagi donat suport als esforços d'uns altres–, i aquest és un moviment amb una visió estratègica. En aquesta fase d'iniciació, a més, té un gran recorregut, perquè la resistència pacífica respon a les mesures molt injustes de l'Estat i aquí, més que perdre-la –des del punt de vista del suport popular–, és per a guanyar tot.