Per què és important la col·laboració entre el poble i l'escola per a l'aprenentatge?

Avui dia la realitat és molt complexa. No es pot pensar que el desenvolupament dels alumnes s'aconsegueixi únicament a l'escola. Es desenvolupa en la família, en el barri, al poble. Si volem aconseguir un procés reeixit, tot l'entorn ha d'estar unit, el treball escolar ha de tenir continuïtat en la família i al poble. Per això, impulsem la participació de totes i tots en el projecte de comunitats d'aprenentatge: famílies, associacions, ajuntaments... Tots junts per a posar forces en els assoliments.

La gent ho delega tot a l'escola o participa en l'elecció?

És un tema complex. D'una banda, a les escoles no tenim costum de participar de manera massiva. Per això, malgrat aquesta proposta, és difícil dur-la a terme en molts llocs. Sense voler, els professors poden utilitzar un llenguatge que només ells entenen i els pares no veuen el sentit... Fins ara costa canviar les posicions. Als pares també els costa creure que tenen efectivitat i que realment poden participar. I a vegades pensen que no tenen capacitat, o no s'adonen que saben del tema. És un procés complex de posada en marxa. Però s'aconsegueix a poc a poc i si la participació és real i els participants veuen que les seves propostes es tenen en compte i prenen decisions, la participació va millorant.

En què es concreta aquesta col·laboració entre el poble i l'escola?

En el nostre model escolar, tota la comunitat, és a dir, entre tots els que participen, decideix quines són les prioritats de l'escola i s'organitzen comissions mixtes per a dur-les a terme. Participen en comissions mixtes estudiants, professors, pares i agents locals. En molts temes, algú de l'Ajuntament o d'alguna associació. Posen en comú els esforços per a aconseguir els objectius. Per tant, en les comunitats d'aprenentatge, l'organització en si mateixa està organitzada amb la participació dels agents locals.

Si aquesta participació és més àmplia, l'escola tindrà més influència en el municipi. Però quan es fomenta la participació a l'escola, les relacions que es construeixen en ella s'estenen a altres àmbits del poble.

Com es garanteix la participació real?

El diàleg igualitari és la base de la participació real. En les comunitats d'aprenentatge les decisions es prenen entre tots, però segons arguments. No per persona. No té més arguments per ser directora del centre. Una cultura que cal ampliar, que s'aconsegueix fent, no des del primer moment.

La participació real és difícil de portar a la pràctica però la gent distingeix quan es fa l'esforç per a dur-la a terme. Un pare contava que abans de conèixer aquest funcionament anaven a controlar el consell escolar: “Un professor sempre arriba tard, i estan coixejant en les matemàtiques”... Quan van veure que ells també participaven, es van adonar que les responsabilitats són de tots, i van canviar la seva actitud, quan hi ha un problema, es van posar a pensar en com resoldre-les entre tots. I pensant en el que cadascun pot aportar des del seu lloc. Això és difícil per a tots, però es treballa.

D'altra banda, decidir per arguments significa que no val el que un mateix ha pensat, ha d'estar demostrat que és un èxit. Els canvis que cal realitzar tant dins de l'escola com a nivell local han de basar-se en evidències. On està demostrat que aquesta proposta va bé? És un criteri que cal ampliar dins i fora de l'escola.

Hi ha una experiència a Albacete [Castella-la Manxa, Espanya] on s'estan duent a terme experiències basades en evidències científiques al poble i a l'escola. L'escola promou la participació dels pares, els caps de setmana han creat una oferta d'oci, ocupació, habitatge... L'experiència de Mondragon Cooperativa ha estat considerada com un èxit i a ella han portat el seu exemple. S'està produint una gran transformació en col·laboració.

Què fa l'escola quan les relacions existents al poble són dolentes?

Facilita la relació entre ells. El focus d'atenció de les converses a l'escola és l'èxit dels nens i nenes. En aquest projecte s'accepten totes les opinions, però es basa en el consens de tots. En algunes coses estem tots d'acord i el diàleg es basa en això, no en les nostres diferències. Un pot estar a favor del basc i l'altre no, però és necessari per a l'èxit dels nens? Com ho treballarem?
Per descomptat, hem d'estar preparats per a això. A vegades la participació està limitada per la diferència (és a dir, alguns es neguen a participar) i l'escola rep la seva influència.

La crisi ha impulsat la cooperació?

Ara hi ha més pares i mares que tenen més temps per a participar. En l'Estat espanyol algunes comunitats d'aprenentatge estan impulsant ajudes per al lloguer a famílies en situació precària, etc. Tenim la possibilitat, però en la CAB encara no hem posat gens en marxa.

Doneu suport a la formació dels adults, una eina important per a la transformació. Però el que treballeu no és com educar als nens.

Per a això, conjuminant els serveis que tenen les escoles i els ajuntaments, s'obtenen més recursos. Es desenvolupa fonamentalment l'aprenentatge instrumental: Perquè el posseïdor d'un títol bàsic aconsegueixi el següent, matemàtiques, idioma... El que la persona necessita per a la seva formació, per a tenir més oportunitats laborals. Perquè s'ha vist que això és el que més influeix en l'èxit escolar dels nens.

Els estudis conclouen que l'èxit de l'alumnat està relacionat amb el nivell d'aprenentatge dels pares i mares. Però analitzant més a fons, s'observa que més que amb el nivell d'estudis dels pares està relacionat amb la participació en la formació. Participar en la formació influeix en els teus fills i filles, encara que no tinguin relació amb el que ells estan aprenent. Veu una actitud, que es llegeix, que s'aprèn... Es crea un ambient acadèmic a casa. Però normalment, qui participa en aquesta mena de formacions? Aquells que ja tenen un nivell. Els que tenen un nivell d'estudis sota normalment no s'animen. Hem d'impulsar la participació de tots si volem aconseguir un ambient acadèmic per a tots els nens i nenes.

La col·laboració amb el poble i l'escola no és fàcil quan la mobilitat del professorat en l'educació pública és tan gran.

El canvi sempre és un obstacle per a aquesta mena de relacions i projectes. Però si l'escola crea estructures, això donarà estabilitat al projecte. Per exemple, ara estem treballant en el projecte de l'escola infantil de Lea-Artibai, i el problema és que tant els educadors com els pares canvien molt, ja que els nens i nenes només porten dos anys a l'escola infantil. Però la fixesa l'aporten el projecte i l'estructura, les comissions, etc.

Les coses no canvien tant, si nosaltres posem unes prioritats, quan les aconseguim es posaran unes altres, i si no les aconseguim nosaltres intentarem aconseguir les següents.

Els temes i la realitat del poble s'aprenen a l'escola? És el currículum el que dona l'opció?

Cada centre decideix què i com treballar-lo. Quan la participació és elevada, es produeix per si mateixa. A l'escola tradicional, quan el professor l'explica des del llibre, si no apareix el poble no apareix en el llibre. Però quan es treballa en grup, o quan es fan tertúlies de llibres, quan s'està realitzant qualsevol activitat que fomenti la participació dels alumnes, el poble entra a l'escola per si sol. Quan s'explica qualsevol tema, els alumnes prenen com a referència la seva pròpia experiència, la realitat del seu país, i es parla de tot. O quan els pares participen i compten la seva experiència... La teoria s'uneix així a la pràctica i l'abstracció a la cultura pròpia. Això es veu molt bé amb les tertúlies literàries. La transformació s'aconsegueix quan l'experiència personal es relaciona amb el text. Quan obres la participació a l'escola ocorre de manera espontània: si estàs treballant l'agricultura, ve un pare i li convida a la classe al seu caseriu, o un alumne li proposa anar a visitar-la...

Les escoles actuals són un agent actiu al poble o una bombolla?

Hi ha pobles i pobles. Si el poble ho permet, sí. És a dir, si té estructures per a fomentar la participació, sí. A les ciutats és més difícil, es fa a nivell de barri. Vaig conèixer de prop a la comunitat d'estudis Sant Antoni de Txabarri, i en la comissió de convivència s'ajuntaven els sacerdots. A nivell de barri estaven molt organitzats, el que es feia els caps de setmana també estava relacionat... Hi havia molta proximitat. En Lekeitio, per exemple, el sindicat agrari EHNE està molt prop de l'escola, i altres associacions també fan que a l'escola sigui una prioritat treballar l'alimentació, comprar productes dels caserius de la zona...