Melodia: Els nostres avantpassats.

Dos mil tretze setmanes
a València Un
nen petit
de
mig any tancat en una presó al matí
sortint al carrer a la nit en una cadena en la qual
ja no s'encén ni es mor Crist, penso de sobte
a
besar tantes figures com té
aquest nen entre els braços.Passem
un bon dia


fora sense saber què és un pany de fusell,

però el colom
que se
li
acosta
intenta acariciar-la al parc.

Sovint

s'acaba amb odi el que
comença amb
amor i moltes esposes se
separen pel mal
tracte, i a nosaltres ens
peguen amb força, no us heu avorrit amb
tanta humiliació? Déu
meu! Ja és hora de
separar-nos com a poble!