Amb l'objectiu de donar resposta a la demanda dels seus pares, fa tres anys van començar a girar entorn de la futura Xarxa Behar Sarea de Bizkaia. Al grup de temps lliure de l'Associació de Basca d'allí li preguntaven moltes vegades si coneixien als euskaldunes per a fer classes en basc als seus fills o per a cuidar dels nens més petits. “Veient que els pares tenien aquesta preocupació, comencem a inventar el projecte Behar sarea”. Així ho recorda Garazi López d'Uralde. Actualment és responsable de Behar Sarea i membre de l'associació de basca Egizu de Getxo.
Així va ser creat Beharsarea.com. Des del principi van tenir clar que no es poden limitar a les classes particulars o a les ofertes de treball per a la cura de nens, ja que en basc no es fa només a nens i gossos. “El nostre objectiu era arribar a més sectors, com el comerç o l'hostaleria. De fet, durant l'estiu hem vist cartells anunciant la necessitat dels servidors euskaldunes, o peticions similars, i tenint en compte aquest criteri i amb l'objectiu de fomentar el basc al poble, comencem a desenvolupar aquesta xarxa de treball”. El treball de Behar Sarea es limita a la mediació, és a dir, a posar en contacte a les persones capacitades per a treballar en basca i a les quals necessiten algú per a treballar en basca. Behar sarea no és una agència de contractació laboral, per la qual cosa no pot donar garanties sobre les condicions de treball que s'ofereixen o les sol·licituds d'ocupació que es rebin, i tot això ho fan públic en la seva pàgina web. “No coneixem a aquestes persones i no sabem si realment són euskaldunes, perquè no podem entrar en això”, afirmen.El
projecte es va posar en marxa a partir d'abril de 2011. Durant aquest temps es van prendre diverses decisions, com que en la web es pot publicar en castellà anuncis d'ofertes d'ocupació, però que el que està buscant ocupació, necessàriament, haurà de fer la seva petició en basca. “El que volem assegurar és que el treballador sigui euskaldun; en una botiga, per exemple, l'ús de l'idioma dependrà del client, però per a fer classes o atendre les persones, quan ja no estigui en l'altra persona el criteri lingüístic, que l'empleat marqui que l'idioma dels intercanvis sigui el basc”. Això va animar a Ane de Getxo, però ens ha confessat que, pel fet de treballar en basc amb una mica de justícia, va tenir suficient treball per a entendre els anuncis. No obstant això, va trobar a un nen que ajudava les seves tres filles a fer els deures en basc. És més, es va entrevistar unes sis persones i, finalment, van començar amb un noi de 30 anys. “Vam estar molt a gust. Ell era euskaldun i ajudava les nostres filles a fer els deures, perquè jo no ho faig en basc, encara que ho entenc una mica”. La pròpia Ane ens ha confessat que “no és fàcil trobar a algú que estigui disposat a treballar un parell o tres hores, sobretot perquè només d'aquí és impossible viure. Però a nosaltres ens ajuda molt tenir a algú que parli en basc amb els nens fora de les hores lectives, i encara que sabem que no ens acompanyaran durant molt de temps, és d'agrair que hi hagi una borsa de treball d'aquest tipus”.

Cuidador euskaldun gurago

Encara que l'experiència de Behar Sarea va començar en Getxo, des de l'any passat Alkarbide Bilgunea dels serveis de basc dels ajuntaments i mancomunitats de Bizkaia ha ampliat la iniciativa a diverses localitats: Balmaseda, Encartaciones, Leioa, Erandio, Bilbao, Etxebarri, Lemoa, Igorre, Durangaldea, Maruri-Jatabe i Laukiz també han entrat en la xarxa. Gràcies a això, per exemple, Ainara d'Etxebarri s'ha trobat amb una noia basca que cuida als seus dos fills. “En el servei de basc del poble ja havia sol·licitat la referència dels euskaldunes que estaven inscrits en la borsa de treball, però com vaig tenir coneixement de la Xarxa Behar vaig posar l'anunci allí també i em van cridar de seguida”. Ainara també reconeix que “no és fàcil contractar per molt de temps només un parell d'hores, perquè no és suficient per a sobreviure”. A més, si és el cas, en tenir la jornada d'una setmana al matí i una altra a la tarda, el cuidador també ha de fer el seu treball per torns. “Volia que el que anava a fer de mainadera fos basc”, ens compta Ainara. “Preferim que les persones que busquen ocupació sàpiguen basca i, almenys en el nostre entorn, donem prioritat a això”. Això va ser el que va animar a Ibone de Bilbao a demanar treball en la Premia. Ell és monitor i va trobar a Behar navegant per la xarxa. Encara no ha rebut resposta, però la iniciativa li va semblar interessant, ja que “no és fàcil trobar moltes ofertes de treball per a treballar en això”. Galder, d'Algorta, també s'ha inscrit en la xarxa Behar. “Vaig veure l'anunci en el periòdic i al principi vaig buscar l'oficina, perquè prefereixo els contactes cara a cara, però en aquest cas, com és la gestió per Internet, vaig utilitzar aquest camí”. Segons Galder, la iniciativa té a més un aspecte positiu: és molt local. “Es divideix per barris, pobles i comarques i això et dona un punt de proximitat”, ens diu.Les demandes d'ocupació com les d'Ibone
i Galder i les ofertes d'ocupació com les d'Ane en Getxo i Ainara en Etxebarri són les més importants. Quant a la demanda d'ocupació, també és evident que les tasques que més s'ofereixen són les de cura de nens i les escoles particulars. López d'Uralde acaba de presentar el seu informe de valoració de 2012 i allí han recollit que l'any passat es van posar un total de 125 anuncis: 111 de petició d'ocupació i 14 d'oferta d'ocupació. En aquest sentit, juliol i setembre són els mesos en què més sol·licituds es realitzen, “pel fet que al setembre els pares i mares han d'organitzar el seu horari de treball i els horaris d'autobús dels seus fills i filles, la demanda també s'incrementa”. No obstant això, el següent pas seria ampliar la Xarxa Premia a més sectors de treball, comerç, hostaleria i altres sectors: “A la nostra comarca predomina el sector serveis, no hi ha segon sector, per la qual cosa és difícil rebre ofertes d'ocupació des del sector industrial o primari, però aquest és el nostre repte”.