El camí de Sant Jaume que passa per Donibane Garazi i Roncesvalles és el més utilitzat pels pelegrins d'avui dia. A continuació, la ruta més transitada és la que uneix Lapurdi, Guipúscoa i Bizkaia. Però encara que molts no ho coneixen, hi ha una tercera opció, la de Baztan.A pesar que
ha estat una mica oblidat durant anys, en l'Edat mitjana el Baztan va ser un camí molt important. Molts pelegrins prenien aquest camí, d'una banda perquè el port d'Otsondo és més còmode que el d'Ibañeta i, per un altre, perquè era més segur.
En els últims anys el Consorci Turístic de Bertiz, l'Ajuntament de Baztan i altres entitats locals han fet un esforç de recuperació de l'antiga ruta, i en l'actualitat compta amb unes infraestructures i senyalitzacions molt adequades. Encara així, encara queden pocs pelegrins pel camí de Baztan –2012. L'any 2000 es van comptabilitzar oficialment 566 persones, per la qual cosa s'ofereix la possibilitat de caminar amb total tranquil·litat.Per tant
, no hi ha excusa per a no fer el recorregut a peu entre Baiona i Iruñea. El recorregut es pot realitzar en cinc dies sense grans angoixes, amb una mitjana de 22 quilòmetres. En total, hi ha 110 quilòmetres entre les dues capitals. Otsondo i Belate són els majors obstacles que trobarem, però la seva dificultat és relativament baixa i a canvi ens oferiran llocs de gran bellesa.

Des de Baiona, tres camins

La catedral de Baiona pot ser el punt de partida d'aquest recorregut. Malgrat no tenir motivació religiosa, per a realitzar l'excursió és convenient agafar la cartilla de pelegrins, la qual cosa ens permetrà dormir en els albergs dels pelegrins que es troben en el camí.
Sortim de la ciutat pel camí que hi ha a la riba del riu Errobi. De seguida començarem a veure les restes grogues que ens guiaran en els pròxims dies. És gairebé impossible perdre, el camí està molt ben marcat, és més discret en Lapurdi, més accentuat –a vegades massa pronunciat– a Navarra. A la sortida de Baiona, estem compartint tres camins de Santiago (el de Roncesvalles, el de la costa i el de Baztan), però aviat se separaran els altres dos.
Després de passar per Uztaritze, arribem fins a Zuraide. Allí acabarà la primera etapa, després de 24 quilòmetres llisos i una etapa agradable, amb final enlaire i final enlaire. L'entrada a Zuraide és una mica surrealista: el camp de golf apareixerà a dreta i esquerra, els carrers del poble s'han convertit en un green gegant. En Zuraide/Zuraide no hi ha alberg per a pelegrins, però, agafat per endavant, és fàcil trobar un lloc on dormir.

Punt de trobada de compradors compulsius

Després d'un merescut descans, per al segon dia hi ha dues opcions: Acabar l'etapa en Urdax o continuar fins a Amaiur. En tots dos casos hi ha un alberg per a pelegrins, per la qual cosa no hi ha problemes per a dormir. La veritat és que de Zuraide a Urdax només són dotze quilòmetres, i que l'etapa es pot fer relativament curta. Per això, preferim arribar fins a Amaiur. Són 22 quilòmetres i cal aprofitar-ho perquè el cos no hagi començat a notar el cansament.El
camí ens ha portat de Zuraide a Ainhoa, i poc després la “frontera” ens ha deixat un altre moment bastant surrealista: Les vendes, els cotxes i els compradors compulsius de Dantxarinea no tenen res a veure amb la calma i el ritme pausat del caminante.
Deixant enrere el consumisme, el camí d'entrada a Urdax és immillorable. Es tracta d'un monestir construït en el segle XII i que va ser en el seu moment hospital de pelegrins, i actualment alberg. Sortiran del poble i començaran els pendents d'Otsondo. Cal pujar amb calma, però Otsondo no té cap dificultat. Una vegada a dalt, un paisatge únic: d'una banda la costa de Lapurdi, per un altre els verds paratges del Baztan. A continuació cal baixar fins a Amaiur, el monument del vell castell donarà la benvinguda al caminante.la
tercera etapa ens portarà d'Amaiur a Berroeta –si hem decidit pernoctar en Urdazubi, la segona etapa és més curta però la tercera més llarga–; són dinou quilòmetres de paratges del Baztan: Azpilkueta, Arizkun, Elizondo, Irurita, Ziga i, finalment, Berroeta.no
hi havia bars ni botigues al poble, però ja ens havíem avisat. Però un refugi agradable i nou sí. Una mica allunyats del poble, al lluny es veu la carretera, els cotxes passen a gran velocitat, sense cap enveja als quals van en elles. És molt clarificador veure les coses des d'una altra perspectiva.

Geografia del basc

Estem en un entorn euskaldun, com ho demostren els nens i nenes que juguen en la plaça. Les hores mortes de la tarda són una oportunitat per a reflexionar sobre l'aspecte cultural i sociolingüístic del viatge que estem realitzant. De fet, el camí entre Baiona i Iruñea és una bona mostra del caràcter i la situació sociolingüística del nostre pueblo.no cal
ser un expert per a detectar els canvis que es produiran a mesura que es va fent. El recorregut compta amb nuclis molt poblats gairebé completament castellanitzats en els extrems, i a mesura que s'endinsin, el paseante sentirà on està el nucli del basc. A més, gaudirà de les variants de la llengua al llarg del camí.
El quart dia començarà fort: Cal pujar a Belate, però lluny de la carretera, del bosc. Sent els pendents més durs del camí, la pujada a Belate és un dels trams més bonics; la verdor dels arbres, el silenci del bosc i, una mica de sort, un cabirol o un altre animal.

Abundant les restes de la ciutat

En pujar el port, deixarem enrere la vall del Baztan i entrarem en Anue. Després de fer un esmorzar en les posades de Lantz, continuem fins a Olague. En els dinou quilòmetres de la quarta etapa, els trams sobre carretera són cada vegada més nombrosos. Es tracta d'un alberg situat a la casa parroquial d'Olague, que sorprendrà els transeünts, que, més que a Baiona, els miraran com si haguessin arribat d'un altre planeta.El
cinquè i últim dia ens acostarà a la capital navarresa. Arribem des d'Olague a Sorauren, on prenem el camí de la riba de l'Arga. Còmoda, però urbana.
Amb l'arribada a la Comarca de Pamplona s'ha acabat la calma dels últims dies: En l'accés a Villava ens unirem al camí que ve de Roncesvalles. Coincidint amb l'ona de pelegrins, entrem a Pamplona, contents amb els grans plaers de viure en un petit poble.