Com ja ocorregués en altres localitats, l'Ajuntament d'Hendaia va voler fa pocs mesos prohibir la donació de diners a la ikastola de la localitat, amb el pretext de la Llei Falloux. El tema també va posar de manifest que la implicació dels ajuntaments és moltes vegades imprescindible per a la supervivència de l'escola local. Barkoxe té uns 700 habitants; antigament tenia una escola en cadascun dels tres barris de la localitat i en el centre, però avui dia només està en peu el del nucli urbà. Segueix el model IkasBi i la majoria dels nens i nenes de la localitat acudeixen a ell: 23 en total. La resta, uns 10, es troben en la ikastola de SEASKA, situada en la localitat de Sohüta.

Segons Pierre Pinque, electe del poble, l'escola de Barkoxe està en perill d'extinció: “Tenim moltes preocupacions, perquè el saldo de nens és molt petit d'aquí a endavant, diguem cinc anys després, perquè es pot tancar l'escola. El Govern francès és el que estableix els llocs de professor i pot deixar-nos sense professor”. La població de Barkoxe està cada vegada més envellida, en 2012 es van crear tres o quatre nens i segons les previsions de la població, en 2013 no es produirà la creació infantil. I l'escassetat de nens, en el marc de la decisió de l'Administració de l'Estat, és un risc per al manteniment de l'escola local.

Pierre Pinque no dubte de la importància de tenir una escola al poble: “Un poble necessita escola, perquè a l'escola estan els nens i els nens són el futur d'un poble, aquests nens seran els joves del poble i la joventut és la sang del poble, els qui fan força per a tirar endavant el país. L'escola és el cor del poble”. No sols això, sinó també per a mantenir l'economia del poble, és necessari que els nens s'escolaritzin i que el futur s'imagini en Barkoxe. “Barkoxe és un poble petit, la majoria són llauradors, però està disminuint el nombre de joves agricultors. Prop d'aquí, en 20 quilòmetres, hi ha indústries, en Maule o en Oloron, on els treballadors de les ciutats veïnes escolaritzen als nens, i sense escola, els agricultors que estan disposats a quedar-se en les pròximes generacions es reduirien encara més. És difícil viure de l'agricultura, caldria facilitar els treballs i les formes de vida per a poder iniciar el treball i mantenir el saldo de nens i nenes al poble i a l'escola de la localitat. També és important que els joves treballin, a més de l'agricultura, en molts altres treballs que hi ha, perquè això seria bo perquè els nens es quedessin al poble”.

Deu escoles en Zuberoa

Considera que l'existència d'una escola per a la transmissió del patrimoni cultural local i de la identitat en l'essencial és fonamental. “Però segurament s'ha d'abordar el tema des d'una perspectiva més àmplia, des d'una perspectiva global de Zuberoa, ja que segons els estudis que s'han realitzat, dins de deu anys o menys, hi haurà deu escoles en Zuberoa i a través d'elles haurem de mantenir la identitat de Zuberoa”. Això, a més, implicaria que molts pares i mares de Zuberoa necessitaran moure als seus fills i filles en cotxes, ja que Zuberoa és un espai molt ampli en molts pobles petits. Quant a la mobilitat, és a dir, que no és gens beneficiós que l'escola surti del poble.

I què pot fer la Casa del Poble per a sostenir el col·legi en Barkoxe? “A la Casa del Poble fem el que pot fer una casa del poble: posar mitjans per a aprendre, ensenyar i cuidar als més petits a l'escola, facilitar les condicions perquè la gent jove es quedi aquí i construeixi la casa… però no podem obligar la ciutadania a fer nens. Si per un dia es tanca l'escola, si almenys és el grup de danses, l'equip esportiu, les associacions juvenils… Ells seguiran”. No obstant això, no es resignaran: “Continuarem lluitant per a mantenir l'escola al poble, prefecte, però si l'Estat francès decideix que no hi hagi escola, serà difícil fer-li front”.

Per primera vegada, ajuda a les escoles petites

Donostia-Sant Sebastià compta amb 23 centres públics i, a més, dos de les 28 escoles petites que hi ha a Guipúscoa són en la capital: Igeldo i Zubieta. L'any passat, i pel fet que l'Ajuntament va subvencionar per primera vegada aquestes petites escoles, hem preguntat a la regidora d'Educació, Naiara Sampedro, sobre la responsabilitat que tenen els ajuntaments en el manteniment del centro en la localitat. “Les escoles petites i els centres públics són competència del Govern Basc en la CAPV, i en aquest moment la competència de l'Ajuntament és el manteniment dels edificis, no tenim altres competències, però podem subvencionar-les, per exemple, i així ho hem fet. I és que les escoles petites que es troben en el medi rural tenen més mancances, perquè tenen menys recursos i serveis que una ciutat, i hem de secundar-les expressament des de l'administració, però les polítiques que s'han vingut desenvolupant fins ara han evolucionat cap a la globalització i la neutralitat, discriminant els pobles i barris petits. Per a fer front a això, per primera vegada en la història de Sant Sebastià l'Ajuntament va concedir una subvenció directa a les associacions de pares i mares dels centres escolars de Zubieta i Igeldo, ja que les associacions de pares i mares són els veritables impulsors de les escoles petites. Això contribueix a la prestació d'aquests recursos i serveis, per exemple, per a garantir el servei de cures i donar suport a les activitats extraescolars. L'objectiu és que tots els alumnes i alumnes tinguin les mateixes oportunitats i que es duguin a terme polítiques equilibradores, perquè des de les institucions hem de garantir el dret a educar en el barri natural. En aquests moments hi ha 61 nens en Igeldo i 47 en Zubieta. L'any passat, també enguany, Igeldo ha rebut una subvenció de 3.691 euros i una mica menys en Zubieta, ja que compta amb el suport de l'Ajuntament d'Usurbil. Com a contrapartida, la qual cosa es demana des de l'Ajuntament a l'escola és que es tingui en compte a tota la comunitat i que es dugui a terme una política escolar integradora”.

Dret a l'educació en el veïnatge natural

Sampedro té clar que els alumnes han de poder educar en el seu medi natural i l'administració pública els ha de garantir aquest dret. “Les escoles petites tenen unes característiques pròpies, en la seva majoria són euskaldunes i escoles de qualitat, i tenen una visió social molt important: ajuden a desenvolupar una estreta relació amb el poble i la naturalesa i a implicar-se en les dinàmiques del poble i del barri. Donen alegria al poble i al barri. Ho resumiria amb una frase que m'agrada molt: el tresor d'un poble, són les persones que viuen allí i entre elles el major tresor són els nens”. Al cap i a la fi, es tracta d'un intercanvi bidireccional que converteix al poble en dinàmic, també econòmicament, a causa de l'activitat que genera la presència de nens i nenes. Els pares i mares s'impliquen més fàcilment a l'escola, sent allí. “Quan parlem de la comunitat de veïns –diu el regidor d'Educació– l'epicentre està l'escola. En definitiva, l'escola, en acollir als alumnes, també acull a les seves famílies, ja siguin pares, avis, oncles, amics…”. I per descomptat, si l'escola és epicentre, l'administració ha de relacionar-se amb ella: “L'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià és membre dels òrgans superiors i tractem de tenir en compte la major informació i necessitats que rebem de la direcció i de les escoles; si és la nostra competència per a complir-la, i si és competència del Govern Basc, per a traslladar-la i sol·licitar-la”.

Com deia Pierre Pinque, Naiara Sampedro també ha subratllat l'avantatge que els nens no hagin de caminar d'un costat per a un altre: “A la ciutat pràcticament en tots els barris hi ha escoles, i en les zones rurals, en el nostre cas en Zubieta i Igeldo, gràcies a que les escoles petites estan garantides, perquè en cas contrari aquests nens petits haurien de fer un munt de quilòmetres tots els dies per a anar i venir a l'escola”.

Sampedro ha assegurat que l'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià té una responsabilitat i un compromís amb les escoles petites, especialment davant la greu situació de Zubieta. En 2005 la natalitat va començar a créixer molt en Zubieta i en 2010 es van instal·lar dos edificis prefabricats, un d'ells el menjador, però la direcció i l'AMPA han coincidit en la necessitat d'ampliar l'escola. “Imagina't que en l'actualitat hi ha 16 nens i nenes en un pre-fabricat molt petit, tal com s'usen en les obres, i per a l'any que ve es preveuen 20 nens. És necessària la intervenció del Govern Basc, encara que sabem que amb la política de retallades que s'està donant no estaran disposats a obrir l'edifici. Per això, en les inversions que es destinen a les escoles, enguany volem donar prioritat a la petita escola de Zubieta”.