Les antigues danses de bojos van ser una època daurada en l'Edat mitjana, però d'una forma o una altra es mantenen en els nostres dies. Grups de gent, disfressats, botant pels carrers com si fossin bojos i demanant almoina davant d'alguns portals. Semblances als caragols o als caragols. Els balls Zoro són una fita per a alliberar i relaxar moltes emocions que queden fora de les coordenades del reglament social, ocultes en els raigs de les persones i dels grups. Sense ells, es poden produir grans explosions personals i socials. La vella cançó basca sabia: “Qui no està boig en Nit de Nadal és el més boig”.

Joseba Gabilondo, professor de la Michigan State University a Nova York. Sobre la utopia del postnacionalisme basc... en la presentació de l'assaig va dir, si es creï al periodista de Berria: “Nosaltres (els bascos) mai hem estat normals i no hem de ser normals”. Jo, al contrari. Això és el que necessitem ser normals. Ser normal és viure amb normalitat o seguint normes i, amb o sense adonar-se, sense voler o sense voler, vivim sempre conformement a unes normes.

Gloria Fuertes va escriure aquest poema:

La
normalitat és una forma de bogeria controlada.
atent

al bo que és temerari.

Es tracta de saber qui i com controla la nostra bogeria. La procedència d'aquestes normes.

M'han vingut uns amics aficionats a la dansa que participen en els nostres romiatges, preocupats perquè toquem els pasdobles.

– El pasdoble no és espanyol? No és la música de toros? No és el to dels militars?

Al que és una terrible Wikipedia, respon que sí. A la realitat, a la tradició, al llarg de molts anys d'activitat, jo no. Wikipedia és una normalitat superficial estranya. Per a desgranar les meves raons hauria d'insistir molt: què és una dansa antiga ser espanyola (per aquesta via el fandango espanyol i l'arin-arin serien anglès i francès). I el rock? ), si parlem d'un simple nom o d'una dansa que ara es coneix com a pasdoble o del pasdoble de finals del segle XIX, com el que va escriure Raimundo Sarriegi per a la Tamborrada de Sant Sebastià.

En resum: el pasdoble és la dansa dels proletaris, que permet la proximitat i el contacte entre els cossos, que possibilita la participació de tots, tan senzilla, la dansa unida que s'oposava a la imposició de la moral pública dels poderosos.

Per a controlar la nostra bogeria, ballem el pasdoble, el fandango, el muxiko o el ball de bojos. Amb la nostra normalitat.

Cadascun ho viu el seu boig.
***

Oferta: Impartit per Iñaki Irigoien, reconegut investigador de les danses basques.

De bona gana!