Com a pare pilotari, des de molt petit t'has submergit en el món de la pilota i els pilotaris.

Tota la família jugava a pilota, els aitites, els oncles, els pares; hem jugat vuit a pilota, dues de cesta punta i tots els altres de mà, i amb el meu pare anava des de petit al frontó, els dissabtes i els diumenges veia els partits dels professionals. En els vestuaris solia haver-hi molt, entre els pilotaris de l'època, Ladis Galarza, Julian Retegi, Panpi Ladutxe, Tolosa… i alguns anys més tard en els professionals jugar contra Retegi, estar amb ell en els vestuaris i jugar contra ell amb 20 anys, va ser una cosa molt bonica. També els dies laborables, en el frontó de Berriz ens dedicàvem tres o quatre hores diàries. Li dec tot al meu pare en el món de la pilota, encara que jo mai vaig pensar a ser professional; m'agradava la pilota, anava al frontó a gaudir i al final vaig arribar als professionals.

Va començar a l'escola de pilota de Berriz i d'allí a la de Mañaria, amb 11-12 anys.

El meu oncle em va tirar del club de Berriz, perquè vaig jugar un campionat a Bilbao amb el Jai d'Apatamonasterio. Vaig ser a casa plorant i li vaig dir al meu pare que no tornaria a jugar en el frontó de Berriz. Em van canviar a Mañaria i allí es van portar molt bé amb mi, vaig passar entre sis i set anys, i després vaig començar a ser aficionat.

I a Espanya vas jugar molts partits en les aficions. Hi ha alguna afició per la pilota basca a Espanya?
Sí, sí. Entre els anys 16 i 20 vaig jugar molts partits en la zona de Salamanca, Burgos, Segòvia, entre juny i setembre 15-20 partits al mes i el més important per a aprendre a jugar a pilota, són els frontons petits i em va venir molt bé per a aprendre.

Després va arribar el contracte amb Asegarce, debut a nivell professional i l'èxit immediat. És perillós la fama sobtada?

Vaig debutar i ja vaig jugar el cinquè partit amb Rubén Beloki, a partir d'aquí vaig començar a jugar partits estel·lars, amb grans pilotaris (Unanue, Alustiza, Jokin Etxaniz, Nagore, Retegi…) i la veritat és que vaig debutar als 20 anys i estar tan a dalt… Moltes vegades no saps on estàs, estàs en un núvol, i tot entra en els professionals… Jo crec que no el vaig portar tan malament, encara que el professional ha de cuidar d'ell de gom a gom i en uns altres temps igual sortia bastant, no vaig fer les coses com devia, era jove i m'agradava sortir amb els amics.

Els aficionats l'acusaven de ser un aficionat a la tabola?

Crec que sí. La gent em criticava i la veritat és que sortia, però mai he estat tan perdulari. Durant tres anys des que va caure en la depressió no crec que sortís en una sola nit, no vaig poder provar una gota d'alcohol i, no obstant això, la gent parlava molt per mi, en unes coses encertarien i en unes altres no, som esportistes i estem en l'aparador, però al final tinc al meu costat a la gent que vull i a la qual vull i no faig cas del que uns altres diuen.

Ha esmentat la depressió. Va estar quatre anys en l'escuma, fins que en 2003 la inesperada mort del seu pare li va colpejar amb força.

Vaig baixar per complet i vaig passar dos o tres anys dolents. Vaig sofrir una crisi d'ansietat, vaig entrar en depressió i vaig passar aquells anys entre psiquiatres i psicòlegs, vivint a Bilbao a casa dels meus oncles. Van ser moments complicats, agafava molts medicaments i era impossible jugar així a la pilota. Mai abans havia pres aquestes medicines i no sabia quin efecte tenien, però amb antidepressiu i tres o quatre sedants el meu cos quedava bastant mort i sortia sense espurna al frontó, gairebé sense ànima.

Se li va ocórrer abandonar definitivament la pilota?

Sí, en molts moments. Sortia al frontó i no estava jugant a gust, els meus partits no eren bons, ni entrenava molt, perquè no tenia ganes. Per a jugar així i per a estar sofrint, és millor deixar-ho, pensava, però vaig decidir seguir en els moments durs, l'empresa em posava un partit els caps de setmana i era una manera de fugir per a mi, encara que estigués sofrint.

Quan i com va aconseguir dir “fins aquí”?

Sempre he tingut protecció, la de la meva família, la d'un bon amic que va estar damunt… i el que jo li vaig posar de la meva part també ha estat important, quan he estat baix he estat forta i he seguit endavant. Em va costar sortir d'aquí, però vaig deixar els medicaments i amb molts sacrificis i entrenaments, vaig aconseguir tornar a la primera divisió. Vaig aconseguir veure les coses d'una altra manera.

Aquests anys els vas passar a Bilbao. També has viscut en Berriz i a Durango. Què prefereixes, ciutat o poble?

Prefereix el poble per a viure, és més tranquil. A Bilbao ho vaig passar molt bé, però al poble sempre he viscut molt a gust. La muntanya també està més prop del poble, i em sento molt a gust en la muntanya. Ara viu a Durango amb la meva mare, però la meva mare té el bar de Berriz i vinc aquí a menjar, pas bastant temps aquí.

L'ampoller és Josetxo Areitio. Quines cerques en el botillero, algú que sàpiga molt de pilota o un amic?

Josetxo porta set o vuit anys amb mi, és molt amic meu i ell em coneix millor, estem junts tots els dies. La seva “culpa” és estar on estic ara i haig d'agrair-li molt, m'ha ajudat molt a entrenar, he parlat molt amb ell en els mals moments… Ve del futbol i quan va començar amb mi no sabia gens de pilota, i encara que ha après molt, jo vull ampoller no pel que sap de pilota, sinó perquè em coneix com a persona i perquè els seus consells i ànims em són molt útils.

Ell ha dit que ets com Panpi Ladutxe en el frontó, però és una versió millorada.

Panpi Ladutxe és l'únic que hi ha, el pilotari més artista que he vist i les paraules de Josetxo són d'agrair, però cadascun té el seu caràcter i el seu joc.

En el Quatre i Mig de l'any passat et vas quedar en tercera posició i en el d'enguany en el de Parelles ja estàs llest. Quin és el campionat que més t'agrada?

El de parelles és el que més m'ha agradat fins ara, però l'any passat vaig gaudir molt en Lau T’erdi, em va enxampar en un bon moment, vaig veure que tenia l'oportunitat de ser aquí a dalt, i ara diria que m'agraden els dos. No jugaré el mà a mà, perquè no m'agrada, hi ha grans pilotaris i no puc jugar contra ells tot sol, cal saber on estàs, cal ser realista i jo crec que és millor preparar-me bé per al Quatre i Mig i el Dos, perquè en ells em porto bé.

Adaptar-se amb la parella no sempre és fàcil. Si estàs jugant un bon partit i el zaguero s'equivoca molt, què fer per a no enfadar-te?

He fet molts partits dolents amb Rubén Beloki i ell ha estat un mestre per a aprendre com governar això; ara joc amb molts joves i si perden pilotes mai els dic gens dolent, els animo. Tots hem passat per aquests moments, tots perdem les pilotes, i el que cal fer és animar i seguir endavant.

T'ha tocat animar, per exemple, a Jon Ander Albisu, que has tingut parella en l'últim campionat?

L'any passat també vaig jugar amb ell, sempre ho he animat i enguany també, en els mals moments, he estat aquí. Ha rebut moltes crítiques i no crec que valgués la pena, és un gran pilotari i tots tenim mals moments.

Ets dels més veterans i vius un moment dolç, tècnicament fort.

Molt a gust. Els últims sis i set anys han estat els més bonics de la pilota, he gaudit molt i em trobo en un bon moment, fent les coses bé i molt content. Estic entrenant de gom a gom, tots els dies de la setmana, al cap i a la fi és el meu treball i les coses surten bé, però per darrere hi ha treball.

Per a quan un pilotari biscaí campió?

En el de dos quarts de cinc em vaig detenir a la porta, però és molt difícil. Tinc les esperances posades en Mikel Urrutikoetxea, té tot per a ser campió. Encara té 23 anys i crec que dins de tres o quatre anys tindrà totes les opcions de portar la txapela individual a Bizkaia.

El campionat de Parelles ha estat molt tibant. D'una banda, sempre esteu donant tornades amb el tema de les pilotes, si són massa o no. Limitaria els criteris o deixaria lliure la selecció?

No crec que el sistema actual estigui malament, sempre hi ha hagut discussions entorn d'això i li dona un morb a la pilota, crec que cal seguir així.

D'altra banda, s'ha notat un ambient maliciós, amb algunes manifestacions de Titín, que no hi ha hagut ferits. Hi ha algun rancor entre els pilotaris?

No, tots ens portem bé i això de Titín és la calor del partit, pot passar a qualsevol i no cal donar-li moltes voltes.

Està d'acord amb les seves declaracions contra les empreses? Es mouen les empreses per interessos, per exemple ajudant a uns pilotaris en l'elecció de les pilotes i a uns altres no?

Bé, en calent, però no crec que les empreses es decantin per les unes o les altres, en aquest partit Bengoetxea i Beroiz van guanyar amb total mereixement i les pilotes no tenien la culpa, ni les empreses tampoc. Jugar el partit, guanyar i ja està, això és el que cal fer.

Tu acabes de renovar el contracte amb la teva empresa, Asegarce.

He tingut molt mals moments en la pilota i Asegarce s'ha portat molt bé amb mi, tant salva Bergara com Iñigo Zalbidea, Iñaki Gurrutxaga… Signar un contracte als 35 anys suposa confiar en mi i això és important. Ara em toca a mi fer el treball i ensenyar-lo, a veure si em mantinc al més alt nivell.

Ha dit que en el futur li agradaria entrenar als nens, com veu el treball de les escoles de pilota?

Els nens ara no fiquen moltes hores en el frontó, només un parell o tres setmanes, i jo per exemple ficava tres o quatre al dia, a partir dels 6 anys. Amb tan poques hores a la setmana en el frontó és molt difícil sortir a pilotari i crec que per part de la Federació Bizkaina les coses es poden fer millor, cal empènyer la pilota des de petit: no cal centrar-se en els pilotaris de 16-17 anys, cal treballar a baix, amb els de 6-7-8 anys, i aquí no es treballa prou. El resultat es veu després, ja que en Bizkaia a penes surten pilotaris. La Federació hauria de posar monitors que viatgin per tota Bizkaia, i ficar moltes hores amb els nois joves.

Per què no hi ha noies jugant a mà?

No ho sé. Fa anys, quan anàvem per Berriz, també solíem jugar unes noies, unes sis noies en total, entre elles la meva germana, i s'emportaven molt bé. Una de les noies jugava contra nosaltres i ens guanyava, però ara està més oberta que la mà entre les pales per a veure si l'afició augmenta.

Ha passat de ser Berasaluze VIII a ser Berasaluze II en honor al seu pare. No obstant això, la gent et continuarà cridant Pablito?

Bé, sempre he estat Pablito, des que vaig debutar, per a altres Pablo, m'agraden els dos, no m'importa. La imposició de Berasaluze II la hi devia al meu pare, la tenia al cap des de fa temps i vaig decidir que el contracte que serà dels últims anys era el moment perfecte, vull jugar aquests últims anys amb el nom del meu pare.