A mesura que s'agreuja aquesta crisi que sofreixen en les seves pròpies carns els sectors populars i els treballadors, cada vegada hi ha més dades sobre la grandària dels paradisos fiscals, com les coves de lladres. El 90% de les empreses que cotitzen en l'IBEX de l'Estat espanyol tenen filials en aquestes coves. El Consorci Internacional de Periodistes Investigadors (CIVAL) va revelar dades de més de 130.000 polítics i empresaris de tot el món que utilitzen paradisos fiscals per a fer negoci o ocultar diners. Així mateix, el prestigiós estudi de recerca Tax Justice Network calcula que entre 21 i 32 bilions de dòlars (24 bilions d'euros) es trobaven en paradisos fiscals en 2011. Seria la quarta part de la riquesa del món, i en essència l'han dipositat allí els grans bancs i multinacionals. En l'Estat espanyol, el frau fiscal oscil·la entre el 20 i el 25% del PIB, és a dir, entre 200.000 i 250.000 milions d'euros del PIB d'un bilió d'euros. Si a aquesta xifra se li apliqués la pressió fiscal mitjana, s'obtindrien uns 75.000 milions d'euros.
Per què no es posen d'acord els governs per a eliminar aquestes coves de lladres? La Cimera del G-20, celebrada a Londres en 2009, va afirmar que "el temps dels bancs secrets ha acabat". No obstant això, aquests paradisos dels lladres estan més forts que mai. Aquí és on el capitalisme protegeix els seus amics mentre porta a milions de persones a la misèria, a l'atur i al suïcidi. És hora que s'esborrin els secrets bancaris i fiscals. Els governs poden fer-ho modificant les lleis si ho desitgen. Però com a gestors del capitalisme, no volen. Al País Basc, les nostres hisendes forals haurien de suprimir aquests bancs i tributs secrets i publicar els noms dels grans defraudadors. Ells són els veritables responsables de les retallades laborals i socials. Aquest seria un dels objectius de les mobilitzacions de la ciutadania i dels treballadors.
Geroa Baiko lehendakari eta Nafarroako lehendakariorde izandakoa enpresa bati 2,6 milioi euroko diru-laguntzak ustez modu irregularrean emateagatik zegoen auzipetuta, Davalor auzia deiturikoan. Nafarroako Probintzia Auzitegiak erabaki du auzia behin betiko artxibatzea, legalki... [+]
904.000 milions d'euros. Aquest és el cost anual de la corrupció a la Unió Europea, segons un estudi realitzat en 2020. Entre 2008 i 2020 es van publicar en els mitjans de comunicació 3.743 casos de corrupció, dels quals 109 corresponien a Hego Euskal Herria. Per descomptat,... [+]