El document base d'ordenació del port de Pasaia no superaria ni un sol etsamina estadístic. Un estudiant de la Universitat Politècnica de Barcelona ha analitzat aquest document per a realitzar el projecte de fi de carrera i, després de repassar els càlculs, ha arribat a aquesta conclusió.

El treball ha posat de manifest que el pla director elaborat per l'Autoritat Portuària de Pasaia, que prioritza el port exterior, no utilitza les dades suficients que exigeix l'estadística, per la qual cosa les estimacions resultants manquen de fiabilitat: “L'anàlisi economètrica, que justifica la necessitat del port exterior, està en dubte”, assenyala el citat treball.

D'aquesta manera, el pla director no sols genera dubtes mediambientals o financers, sinó també tècnicament. El projecte de la molla exterior, que alguns partits polítics han qualificat de “estratègic” i “imprescindible”, s'està quedant sense boies i a punt d'enfonsar-se.

Pla Director d'Infraestructures

El Pla Director d'Infraestructures estableix les infraestructures del port de Pasaia per als pròxims anys. El pla director va ser elaborat en 2008 per l'empresa Iberinsa, a petició de l'Autoritat Portuària de Pasaia (APP). El president de l'APP llavors, Joxe Juan González de Txabarri, es va atrevir a dir que les autoritats portuàries que pensaven culminar els tràmits per a l'aprovació del pla per a 2009, “estem en l'últim minut de la planificació”, i preveien començar les obres en 2012.

Quatre anys més tard, la tramitació no ha avançat i, de moment, no s'ha afectat ni una sola pedra dels penya-segats de Jaizkibel. Les nombroses al·legacions al pla director i a l'informe ambiental que conté, així com les reserves dels organismes públics, especialment el Ministeri de Medi Ambient espanyol, han posat de manifest que el document presenta greus deficiències.

Però la crisi econòmica ha estat la idea del super port, sorgida en la dècada de 1990 en la Cambra de Comerç de Guipúscoa, que ho ha desestabilitzat més que mai. Els actuals responsables del port semblen apuntar a la "dilació" fins a aconseguir el finançament.

El Pla Director ha dibuixat una sèrie de solucions per al port de Pasaia, però ha considerat el port exterior com l'única opció “factible” per a revitalitzar la badia de Pasaia.

Els autors del document conclouen que el port actual es “saturarà” a curt termini –quan es va realitzar la recerca que encara estava en els inicis de la crisi–. La mercaderia que el Port no pot rebre a l'any és superior a 6 milions de tones i segons les previsions del Pla Director es mourien a Pasaia prop de 16 milions de tones en 2028. Tirant d'aquestes xifres, el document assenyala que l'actual port no podria créixer en el seu interior, entre altres raons per les dificultats d'accés al canal dels vaixells gegants que viatgen per l'oceà ample i per la falta d'espai en les molles. “És necessari plantejar el port exterior com a solució de futur”, assenyala el text.

No obstant això, no hi ha projecte de port exterior que s'hagi parlat tant, sol dibuixos. El Pla Director fa una breu referència a les característiques de la molla: Una esplanada de 100 hectàrees, amb molles de 3 quilòmetres de llarg i una zona per a embarcacions amb eslora de 236 metres, “el doble que el camp de futbol d'Anoeta, inclosa la pista d'atletisme”, segons l'ex president de l'APP Miguel Buen.

Totes aquestes previsions, dimensions i raonaments tenen el seu origen fonamentalment en un mesurament: l'anàlisi economètrica. Per dir-ho d'alguna manera, es fa una mirada retrospectiva per a inventar els trànsits del futur i dissenyar un port en funció d'ells. Aquesta econometria ha estat qüestionada per un enginyer que acaba d'acabar la seva carrera.

R verificar 2 = 0

El donostiarra Beñat Oliveira tenia molt clar on anava a col·locar el projecte de fi de carrera en enginyeria. La família té una estreta relació amb Pasaia, l'avi era capità de navili, la discussió del port exterior estava en la pipa... “Tenia tots els ingredients per a fer un treball decent, estava motivat, així que avanci”.

La revitalització de la badia i la reordenació del port interior van ser dos dels objectius abordats per Oliveira. Per a la realització del projecte ha comptat amb la col·laboració de diversos professors de la Universitat Politècnica de Barcelona, alguns curats en el port de Barcelona i altres directament relacionats amb el Ministeri de Foment d'Espanya.

El projecte mostra que el port té possibilitats de romandre dins de la badia i que hi ha espai per a una terminal de contenidors en benefici dels pobles de voltant (veure quadre).

Però no sols això. Oliveira també va desglossar els càlculs dels diferents documents que defensen el port exterior i que defensen el port exterior. En concret, va reelaborar la prognosi o previsió dels trànsits que es realitza en l'anàlisi economètrica del pla director. Es va quedar sorprès de les conseqüències que es van deduir, tant ell com el professor.

La prognosi es pot fer amb una regressió lineal. Per a persones de carn i os, es tracta d'un gràfic replet de puntets, i una línia recta central marca la tendència. Per a aconseguir aquesta tendència es necessiten almenys 30 dades o “puntets”. El Pla Director del Port de Pasaia recull únicament les dades de trànsit entre els anys 1997-2007: “‘En un treball científic seriós no pots presentar una regressió basada en 10 dades’, aquestes van ser les paraules emprades pel professor”, diu Oliveira.

No obstant això, hi ha una manera de controlar la fiabilitat d'aquesta tendència: R amb el coeficient 2. Aplicant aquesta equació s'obté un valor: Entre 0 – la tendència és increïble– i 1 –pots confiar–. No obstant això, en el document de l'APP no apareix ni R 2. Per què? La resposta la va trobar el mateix Oliveira després de fer una equació amb un programari estadístic: “La nota de l'APP és 0”.

“No tinc cap dubte, ja sabien a què estaven –diu Oliveira–. Fer una regressió és molt senzill, es pot aconseguir amb Wikipedia. Però ells fan exercicis més complicats, com el logaritme del PIB que serveix per a obtenir millors resultats. Llavors, com no sabran la importància de R Tom2? Això les denuncia”.

Per tant, un simple número alteraria els càlculs del document, “els autors saben que no poden extreure cap conclusió d'aquesta recerca”. I quan un universitari comença a preguntar per on i com i demana informació, deixen de respondre e-mails des del port de Pasaia. Potser tenien por que se suggerís que se suspenia la resignació?

Amb el projecte de fi de carrera en una mà i la nota “excel·lent” en l'altra, Beñat Oliveira es va reunir amb diversos membres del Fòrum Port de Pasaia, que reflexiona sobre el port exterior, per a donar a conèixer la seva alternativa fins que es va traslladar a Austràlia per a doctorar-se.

Un port a la disposició dels inquilins

“L'obra de Beñat Oliveira mostra que a l'interior de la badia entra un terminal de contenidors”, explica José Javier Belza. Belza és economista, consultora mediambiental i promotora del Fòrum Port de Pasaia. En la seva opinió, el principal problema del port és que el 93% de les seves terres estan destinades a diverses empreses durant molts anys: “El port està en mans dels inquilins, per això han anat a buscar més terra fora, perquè ja no està dins. Miguel Buen ha fet recentment concessions per a 20 anys, però això no es diu”.

El Fòrum Port de Pasaia ha fet una gran feina desmuntant les dades que s'utilitzen a favor del port exterior. Per exemple, han donat un patadón a les previsions econòmiques en la seva al·legació. En la seva opinió, la rendibilitat del projecte serà dotze vegades inferior al que estableix la llei, mentre que a l'any rondarà el 0,2%.

Amb aquest resultat, no és fàcil creure que vagi a propiciar la regeneració dels pobles de voltant: “El port està pensant en la seva economia, no en la de la comarca”.

Entre les milers d'al·legacions recollides pel Pla Director de l'APP, algunes són molt significatives. La Diputació de Guipúscoa, governada per Bildu, ha presentat un informe molt crític de la mà de Juan Carlos Alduntzin, ex alcalde de Pasaia i actual Cap de Gabinet de la Diputació. L'informe, de 34 pàgines, elaborat per tècnics de diferents departaments, detecta incompatibilitats amb la llei, entre altres qüestions.

El canvi de postura de la Diputació ha tingut una gran repercussió, ja que era un apassionat defensor del port exterior quan estava en mans del PNB. Però el moviment dels fils diplomàtics per part del Govern francès ha creat un ciculusalt major perquè el pla director pugui ser visible en el Departament de Pirineus Atlàntics. No és habitual que un estat fiqui així el dit en el plat d'un veí.

A conseqüència d'això, nombroses associacions i institucions de Lapurdi i França també han presentat al·legacions al document, especialment per a denunciar els danys mediambientals que suposaria. De fet, el súper port posaria en perill la prolífica zona marítima entre Biarritz i Sant Sebastià, amb la biodiversitat més rica de la costa atlàntica.

L'última enbata l'ha creat la consellera de Medi Ambient del Govern Basc, Ana Oregi, qui ha qualificat de “faraònica ” l'obra. La resposta del PNB de Guipúscoa ha estat tan contradictòria com clarificadora: rebutjar aquest tipus de projectes suposa renunciar a una “Guipúscoa competitiva, moderna i sostenible”.

Decisió política

El port de Pasaia s'enfronta a uns mesos decisius. L'Autoritat Portuària i el Ministeri de Medi Ambient d'Espanya estan elaborant la Memòria Ambiental, l'últim tràmit que conté les respostes a les al·legacions. És possible que la memòria estigui feta abans de l'estiu, la qual cosa allí es determini condicionarà el futur de la badia.

Aquesta memòria afectaria íntegrament el pla director d'infraestructures i semblaria que la idea del port exterior hauria de desaparèixer d'aquesta. “Qui sap, és una decisió política que finalment es prendrà a Madrid”, diu José Javier Belza. En la seva opinió, la situació podria ser inestable, ja que el port exterior quedaria en estand by fins que els preus dels habitatges dins de la badia, claus per al finançament, tornessin a estar en l'escuma: “I mentrestant la revitalització es paralitzarà”.

El Ministeri de Foment, que té l'última paraula en tot això, diu en privat que també com a infraestructura d'enginyeria és un disbarat, així li ho va explicar a Beñat Oliveira un professor que treballa en aquest ministeri: “Em va dir que està sobredimensionada, que no és real… Però al final és una decisió política, i poc es pot fer davant ella”.

La ministra Ana Pastor va explicar fa un any la seva postura oficial en resposta a una pregunta d'Amaiur en el Congrés: “El projecte es realitzarà complint els requisits legals i en benefici de Pasaia, Euskadi i de tots els espanyols”. Al final del camí ens hem trobat amb l'ajuda d'Es.