Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Qualsevol república no serveix

  • Els moviments republicans tenen com a referència l'associació Nicolas Guerendiain d'Irun. Irun és una ciutat amb una gran tradició republicana i els seus membres treballen per a recuperar la memòria històrica. Es tracta de suprimir la monarquia i proclamar l'establiment de la república, però no de qualsevol classe, sinó nascuda del poble, basada en els veritables valors republicans.

D'una banda, els membres de l'associació volen canviar el règim polític, argumentant que la monarquia és una forma de govern caduca i caduca amb uns privilegis escandalosos. “Tenim una monarquia imposada en l'Estat espanyol, imposada per Franco, i nosaltres volem triar al nostre cap d'Estat per nosaltres mateixos”, afirmen. Sent aquest el punt de partida, reivindiquen la república del poble, “perquè es diu, per exemple, que José María Aznar era també republicà i que en la III. Volia ser el primer president de la República, però imagini quin model hauria establert, una república de dretes no defensarà el que nosaltres demanem, que té els valors del poble”. És a dir, la defensa del públic, dels drets humans, la igualtat social, la independència judicial, el laïcisme, l'ésser per a qui conrea la terra, el dret del poble a ser amo del seu destí i a l'autodeterminació… En definitiva, els principis recollits en la Constitució de la República.

Junkal Oiarzabal creu que són temes que avui dia estan en plena actualitat: “Si no veus com l'educació, la sanitat… estan promovent la privada en detriment del públic, el poder que se li dona a la religió, el capitalisme salvatge que s'ha estès i el latifundismo de diferents llocs, per a representar la unitat de la pàtria espanyola davant els moviments independentistes…”. El nou model educatiu que vol implantar el PP, conegut com Wert reformes, és també significatiu: volen convertir als estudiants en una mà d'obra mansa, “perquè la cultura fa por, és perillós que la gent pensi, s'adoni de les injustícies i sàpiga com afrontar-les, no els convé educar bé, però l'enfortiment de la cultura és un dels pilars de la república”, ha afegit Encert Zamora. “Ara mateix estem sofrint un altre cop feixista –diu Oiartzun–, perquè el que s'ha anat aconseguint en aquests 30 anys s'ha destruït en un instant i han creat por en la gent, la societat està en xoc per por de perdre la seva ocupació. Més que mai és necessari abandonar la monarquia i recuperar tots aquests valors esmentats”.

Amb aquest objectiu col·laboren els nostres interlocutors Oiartzun, Zamora, Yolanda Allende, Jose Manuel Alvarez, Francisco Lusa i Mariabi Prieto. L'associació Nicolas Guerendiain, que té al voltant de 65 membres, es va constituir l'any 2005. Aquest any es van celebrar unes jornades republicanes en l'Ateneu Kabigorri d'Irun i es va acostar més gent del que es pensava. Van sentir el desig i la necessitat de semblant associació, van redactar els seus estatuts i es van posar a la feina. El sentiment republicà dels membres és sovint rebut de prop, ja que la majoria d'ells tenen familiars que han sofert molt, assassinats, exiliats, desheretats…

“Visca San Marcial el laic!”

El seu pare, Nicolás Guerendiain, va ser el primer alcalde republicà d'Irun a la fi del segle XIX. El seu fill Nicolas Guerendiain, en canvi, va ser jutge municipal d'Irun i va rebre dures crítiques pel crit de “Visca San Marcial laica!” com a general de la Parenceria que se celebra en les festes patronals, a través de diversos mitjans de l'època. Després de la revolta militar de 1936, Rosa va arribar a comandant del batalló Luxemburg, va lluitar en la defensa d'Irun i va ajudar al fet que els tancats en el fort de Guadalupe no fossin executats. Quan ho van detenir, tenia la seguretat que no ho matarien. No obstant això, va ser afusellat i, abans, va ser colpejat i torturat, nu, lligat pel carrer. Són moltes les històries semblants que va deixar la Guerra de 1936, Irun va quedar totalment destruïda –bombardejada pels feixistes i cremada després pels anarquistes– i va sofrir una repressió brutal –els cadàvers dels morts es dispersaven per la carretera fins a la frontera amb Hendaia–.

“No vivim del record, però cal no oblidar-lo”. L'associació treballa amb aquesta filosofia, ja que considera que existeix un gran desconeixement. Critiquen que la història s'ha contat de manera parcial, que en els llibres de text dels seus fills a penes hi ha espai per a l'època republicana i les seves característiques. I en moltes famílies, a més, el passat ha callat per por. La història s'ha desdibuixat, diuen, “escoltes a la gent per part d'uns i d'uns altres, republicans també…”; no, els republicans es van defensar a si mateixos i la democràcia votada pel poble, atacada pel feixisme”.

Mocions, estudis, jornades... per a recuperar la memòria històrica

Per a recuperar la memòria històrica, l'associació realitza nombroses activitats. A més d'organitzar homenatges en fosses d'afusellats i morts –que es reuneixen tots els anys enfront de fosses de Pikoketa, per exemple–, investiguen en la mesura de les seves possibilitats sobre les fosses que encara romanen ocultes a la vall o sobre familiars desapareguts. A través de Pako Etxeberria de la Societat de Ciències Aranzadi, s'ha sol·licitat a l'Ajuntament d'Irun la contractació d'una persona perquè investigui les fosses existents a la vall. De fet, no es pot excavar en qualsevol lloc, fan falta proves i han fet una crida a la ciutadania perquè es posi en contacte amb l'associació perquè s'assabenti d'alguna fossa no descoberta. En la Guerra del 36 s'han trobat el 10% o menys dels enterrats en fosses improvisades, “cada vegada és més difícil, els paisatges han canviat, les carreteres han estat construïdes, i la Llei de la Memòria diu que és responsabilitat de l'Estat, però només posen traves i els familiars investiguen i fan aquesta labor. I quin és el problema? Si es descobreix que no hi ha jutge, no té dret a les compensacions econòmiques i morals”.

Bildu va traslladar al desembre a l'Ajuntament, a petició de l'associació, una moció de suport a la querella d'un jutge argentí contra els crims del franquisme. La moció va tirar endavant amb l'abstenció del pp i el vot a favor de la resta de grups de l'oposició. A través de Bildu també s'ha aconseguit reservar una partida en els pressupostos municipals per a la col·locació del monument a tots els afusellats a Irun durant el franquisme, “perquè és vergonyós que encara no existeixin al poble, com en altres llocs”. Més enllà d'iniciatives simbòliques, organitzen presentacions de llibres, documentals, exposicions, conferències i jornades, sobre el cinema, la poesia o la premsa de l'era republicana, sobre la dona, l'avortament –va ser Empar Pineda el ponent–, sobre la crisi, el dret a l'autodeterminació, el laïcisme…

III. Xarxa Republicana

A Euskal Herria s'estan multiplicant les associacions a favor de la república. Des de Tolosa, Sestao i Errenteria, per exemple, han demanat partitures de l'himne a l'associació Nicolas Guerendiain, que enguany alçarà per primera vegada la bandera el 14 d'abril en aquestes localitats. Guipúscoa i Navarra són els territoris on més moviments es produeixen. “El parc de Sartaguda, per exemple, és impressionant, se't posa la pell de gallina”, ens expliquen. En concret, els navarresos s'han classificat en el grup III de la Lliga avanci. La majoria dels municipis bascos que s'han adherit a la Xarxa Republicana. En total, són catorze els municipis bascos que participen en la xarxa nascuda a Andalusia en 2007: Aibar, Orkoien, Villava, Irurtzun, Altsasu, Berriozar, Ansoáin, Aoiz, Sangüesa, Ondarroa, Pasaia, Tolosa, Eibar i Baztan. Per a què serveix la xarxa? “Si no fas res, no aconseguiràs res, la idea és anar sumant forces pas a pas”, ens contesta Mariabi Prieto.

El que fins fa poc era tabú, ara es debat al carrer i en els mitjans de comunicació, i els membres de l'associació Nicolas Guerendiain no veuen molt lluny la república: “S'ha vist que la casa reial és una colla de botxins i lladres i nosaltres pensem que sí, que arribarà la república, abans del que creem, perquè als governants mateixos ja no els interessa la monarquia, però la nostra por és que s'apropiïn del model republicà i enganyin el poble, imposant una república sense contingut, només en aparença, i estiguem en igualtat, això no és una veritable república”.

Aldarrikapen martxa eta festa igandean

Apirilaren 14an Errepublikaren Eguna ospatzeko, prest dute dena Nicolas Guerendiain elkartekoek. Euskal Herrian errepublikaren alde egiten den festa bakanetakoa da eta seigarren edizioa dute dagoeneko. Urtero legez, martxa errepublikarrak zeharkatuko du Irun, hiriguneraino, eta bandera errepublikarra jasoko dute ondoren, musika bandak eta txalaparta soinuek lagundurik. Hitzaldia ere eskainiko dute. Azken bi urteetan, zintzilikatutako bandera lapurtu dute, gauez; “faxismoaren astinduak dira eta negargarria da bandera errepublikar batek ordezkatzen dituen baloreen eta horiengatik borrokatu duen jendearen aurka joatea”. Urdanibia plazan, Moskun, jarraituko du jaiak: besteak beste, graffiti txapelketa, xake jokoa, argazki eta literatur lehiaketa, II. Errepublikako olerkien erakusketa, umeentzako jolasak, liburu azoka, Irungo musika taldeen emankizuna eta ‘Egin tiro fatxari’ postu bitxia izango dira, Rouco Varelari edo erregeari pilota bota nahi dionarentzat.


T'interessa pel canal: Gizartea
2025-04-09 | Sustatu
La UEU consolida el llistat de cursos d'estiu d'aquest any
53 de la UEU. Aquest estiu se celebraran els Cursos d'Estiu. Informen de les jornades i cursos que es desenvoluparan. Matriculació més endavant, al maig.

ANE LABAKA MAYOZ:
“He intentat posar paraules al remolí de ser mare”
La bertsolari i escriptora Ane Labaka Mayoz acaba de publicar el llibre de poesia ‘Hezur berriak’ (SUSA, 2025). En ella es recullen les pors, il·lusions, violències, pressions socials, culpes, alegries i cansament viscuts en els mesos previs i posteriors a la posada en... [+]

"Hi ha indicis suficients d'una situació de discriminació que, almenys, requereixen que es dugui a terme una recerca a la biblioteca de Deba"
L'advocada Irati Aizpurua Alquezar ha contestat amb prudència a les preguntes d'ARGIA i ens ha donat el context jurídic entorn del que ocorre a la biblioteca municipal de Deba. Com s'ha comentat recentment en una àmplia entrevista, els nens de fins a 2 anys no poden ser a la... [+]

L'Ajuntament de Lekeitio suspèn les llicències d'habitatge turístic
D'aquesta manera, fins que es realitzi una modificació puntual del PGOU per a regular i limitar els habitatges turístics, se suspendrà la possibilitat d'instal·lar més habitatges d'aquest tipus en el municipi. Lekeitio se situa entre les localitats amb major ràtio d'habitatges... [+]

Pedrosa presenta el seu primer pla estratègic per a l'escola pública
El Departament d'Educació del Govern Basc ha presentat l'I Pla de Transformació de l'Escola Pública Basca amb paraules com “l'inici d'una nova etapa” e “la històrica”. El Pla Estratègic en el Parlament Basc. Quant als continguts, ha anunciat que el pla encara està per... [+]

2025-04-08 | ARGIA
Vaga en els serveis socials de Donostia
Han convocat cinc jornades de vaga per al mes d'abril, al·legant que estan "plens de treball" i tenen uns recursos humans i materials "molt reduïts". Segons el sindicat ELA, l'Ajuntament "no vol fer cap moviment".

2025-04-08 | ELA sindikatua
El perfil del basc entre els metges és 47 punts inferior al del castellà en Osakidetza
En Osakidetza, avui dia, el servei en basc no està garantit. En la majoria dels serveis no hi ha criteris lingüístics i els ciutadans euskaldunes han de fer-se notar a si mateixos, en una situació molt vulnerable, per a poder accedir al servei en basc.

2025-04-08 | Enbata
Junts, cap a l'Assemblea General de Refundació
El divendres 4 d'abril, comprovant que Ipar Euskal Herria necessita una evolució institucional cap a una Col·lectivitat Territorial, la plataforma Batera ha presentat la posada en marxa d'una dinàmica de mobilització ciutadana. La cita és el dissabte 10 de maig, en Ezpeleta,... [+]

2025-04-07 | ARGIA
L'Aita Mari lamenta que 108 dels rescatats no hagin pogut ser traslladats a un port més pròxim
Un total de 108 persones han estat rescatades aquest cap de setmana en el Mediterrani central. El Govern italià no els ha permès desembarcar en un port pròxim, i l'Aita Mari ha estat desviat a Salern, on ha estat detingut. La Unió Europea podria ser l'última missió abans... [+]

Al juny se celebra el 20 aniversari del campionat de futbol 7 d'Hendaia solidari de presos polítics
La vintena edició se celebrarà el 14 de juny i comptarà amb un ampli programa de partits de futbol, menjars i concerts. Durant 20 anys se celebrarà el dia sota el lema "solidaritat amb els presos", i s'han anunciat actes "especials".

Milers de persones s'enfronten al negoci de l'habitatge a Sant Sebastià
Convocada pel Sindicat Socialista d'Habitatge del País Basc, milers de persones s'han manifestat aquest migdia en Donostia-Sant Sebastià contra el “negoci de l'habitatge” i en defensa del “dret universal a l'habitatge”.

2025-04-07 | Ahotsa.info
Els treballadors i pensionistes d'Hego Euskal Herria surten al carrer per a reclamar un salari mínim i unes pensions que garanteixin unes condicions de vida dignes
Les manifestacions convocades pel Moviment de Pensionistes d'Euskal Herria i secundades pels sindicats ELA, LAB, ESK, CGT, CNT, STEILAS, ETXALDE i HIRU han tingut lloc a Bilbao, Vitòria-Gasteiz, Donostia-Sant Sebastià i Pamplona/Iruña. En aquesta, han reclamat als governs basc... [+]

Eguneraketa berriak daude