Sempre he pensat en com passarà la labor dels advocats defensors de les lleis penals i en què consisteix la labor de tota la gent que treballa en l'àmbit de la Justícia.
Què pot ser defensar a algú que ha comès el crim? Què ocorre quan parlem d'un crim en defensa personal? Com comprovar la defensa pròpia real? O, en què consisteix la defensa legítima? Gràcies al jurista Ferdinand von Schirach (Munic, 1964) he pogut resoldre alguns dubtes que tenia sobre el funcionament d'aquest gremi.
Schirach s'ha llançat a l'experiència laboral per a començar el seu primer llibre. Sota el títol "Crims" s'agrupen onze casos que han marcat a l'escriptor tant en l'àmbit personal com en el professional, transformats ara en contes; els contes Txeloa, Summertime, Defensa legítima i Berdea s'han convertit per a mi en la clau de diverses idees.En general
, en aquesta col·lecció d'històries no trobarem un simple relat del procés des de la perpetració d'un crim fins al seu esclariment. Almenys si ens fixem en el que diu l'escriptor: “Jo parlo d'assassins, traficants, lladres de bancs i prostitutes. Cadascun té la seva història i no són molt diferents a nosaltres”. I més encara, estem equivocats si pensem que la resolució del crim consisteix a trobar al culpable. L'escriptor recorda a aquell que el seu oncle, que s'havia suïcidat, no deixava de repetir-li: “La majoria de les coses són complicades, i la culpa també és així”.
Schirach s'ha valgut de la literatura per a parlar de les fissures que ha trobat en la seva professió i al mateix temps, guiat per l'experiència, ha volgut compartir amb el lector la seva visió personal sobre la pràctica de la Justícia: “Escric sobre l'home, sobre els seus errors, la seva culpa i la seva grandesa”. I, al meu entendre, no hi ha reconeixement més literari. Igual que
la majoria dels oficis que es dediquen a l'ésser humà, la Justícia no és tan precisa com la mera equació matemàtica, sinó que hi ha històries, homes, vides i, per descomptat, clarobscurs. Sense entrar en les seves pròpies opinions, ha creat les seves pròpies històries tirant de les cordes de les vides de les persones. Què impulsa a una persona a matar a una altra? Per què? Hi ha una justificació moral?
Respondrem amb promptitud a l'última pregunta, i jo la primera: No hi ha justificació. Però més que una qüestió de resposta, crec que és una qüestió de valoració. Els crims són una qüestió que cal pagar, però no tot és tan clar com creiem i veiem.