Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Comunistes del batalló Perezagua

  • La Societat de Ciències Aranzadi ha exhumat els cadàvers de dotze persones en el llogaret d'Etxaguen de Zigoitia. Tots els indicis apunten al fet que Facundo Perezagua podria ser un dels integrants del batalló comunista, que va participar en nombroses batalles durant la guerra civil de 1936.
Milizianoen gorpuzkinak
Milizianoen gorpuzkinakEuskadi.net

Al costat de l'església d'Etxaguen, semi-oculta per una nova carretera, Aranzadi ha desenterrat una fossa en la qual es troben restes d'arbres. Es tracta de la major fossa descoberta fins ara a Euskal Herria dedicada a la recuperació de cadàvers de la guerra civil. La troballa dels ossos de dotze persones ha provocat, no obstant això, la hipòtesi de l'investigador d'Aranzadi Pako Etxeberria apunta al fet que podria haver-hi altres restes. No obstant això, com en molts altres casos, no podran sortir a la llum tots els expositors, ja que la fossa va ser semi-capturada per una carretera construïda des de 1936.

Aranzadi porta realitzant aquest tipus d'excavacions des de l'any 2000 i en els últims anys s'han recuperat nombroses restes a Euskal Herria i a Espanya. No obstant això, l'antropòloga Lourdes Errasti, que treballa en aquestes excavacions, ha explicat a Hitza de Guipúscoa que “sembla que aquest tema està al final”, ja que s'estan matant persones amb informació per a trobar fosses: “És imprescindible que algú doni una pista, aquí està la clau” diu Errasti.

En Zigoitia, els veïns sempre han sabut que en aquest lloc els feixistes van enterrar els cadàvers de diverses persones, alguna cosa que s'ha dit en secret a l'interior de les cases. Recentment, el sacerdot Félix Placer i la presidenta de la junta administrativa d'Etxaguen, Marisol Hernando, es van posar en contacte amb les institucions i es van prendre la iniciativa. Els treballs dels arqueòlegs van començar i van acabar el 4 d'abril.

Els ossos exposats poden pertànyer a milicians que van morir en la batalla de Legutiano al desembre de 1936. En la baralla de Legutiano van participar abertzales i d'esquerres, amb l'objectiu d'arribar a Vitòria-Gasteiz, una ciutat dominada pels franquistes. Però no van aconseguir passar per Legutiano i van tenir molts morts en la zona; a l'hora d'explicar aquest fracàs s'ha esmentat la falta d'experiència.

Aranzadi creu que les restes exposades en Etxagune podrien correspondre als membres del batalló comunista Facundo Perezagua, que van ser enterrats boca avall, “com a ateus”, en paraules de Plaer. Entre els ossos també han aparegut diversos llapis i monedes.

Batalló Perezagua

Perezagua era un dels 25 batallons que van lluitar en Legutiano. Es va fundar en l'estiu de 1936, format principalment pels comunistes de la zona minera. Va participar en la batalla de Legutiano, en la zona d'Otxandio, on van ser assassinats nombrosos companys.

Posteriorment, al febrer de 1937, van ser traslladats a Astúries, dins de les brigades basques constituïdes pel Govern d'Agirre per a atacar la ciutat d'Oviedo. Els membres de Mandrosa van aconseguir dominar un cim estratègic, però allí també va fallar l'operació general, sent el desastre del llogaret d'Areces l'esdeveniment més conegut d'aquell combat, l'assassinat del comandant Cándido Saseta.

En l'estiu de 1937 el batalló Perezagua estava pràcticament destruït, molts milicians locals havien mort o havien estat detinguts. No obstant això, els comunistes de Mandrosa es van unir a un altre batalló i van continuar lluitant fins que a l'agost de 1937 van cedir davant els italians a Santoña, amb altres milers de soldats. El 4 de setembre, quan els presos de Santoña van quedar en mans dels franquistes, la primera persona que va ser afusellada va ser el bilbaí Manuel Egidazu Garai, comandant cap del batalló Facundo Perezagua.


T'interessa pel canal: Oroimen historikoa
Reprenen els treballs per a exhumar a més víctimes de la presó franquista d'Orduña
Les obres es van iniciar el dilluns i s'han recuperat els cadàvers de 20 noves víctimes del franquisme, segons ha informat el Departament basc d'Interior. La tercera campanya d'exhumació de restes humanes es prolongarà fins al cap de setmana i està previst que s'allarguin.

2024-11-28 | Irutxuloko Hitza
L'Ajuntament de Sant Sebastià col·locarà el dissabte una placa en record de Mikel Zabalza enfront de la caserna d'Intxaurrondo
L'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià col·locarà aquest dissabte, 30 de juliol, una placa en record de Mikel Zabalza Garate (1952-1985), enfront de la caserna de la Guàrdia Civil d'Intxaurrondo (c/ Baratzategi, 35). Zabalza va ser detingut per la Guàrdia Civil en el seu... [+]

Monument als Caiguts de Pamplona
Familiars dels afusellats demanen que no s'usi el nom de Meravelles Lamberto
L'Associació de Familiars d'Afusellats de Navarra ha criticat durament l'acord aconseguit per EH Bildu, Geroa Bai i PSN sobre el Monument als Caiguts a Pamplona. Diu que hi ha millors llocs per a fer "pedagogia" i que al centre d'interpretació se li farà una "revictimització" de les... [+]

Acorden que el Monument als Caiguts de Pamplona sigui el centre d'interpretació Meravelles Lamberto
EH Bildu, PSN i Geroa Bai han acordat convertir el Monument als Caiguts de Pamplona en un centre d'interpretació per a la denúncia del feixisme i la memòria democràtica. L'enderrocament parcial de l'edifici i l'eliminació o cobriment d'elements de sentit franquista, inclosa la... [+]

2024-11-18 | Hala Bedi
L'Ajuntament de Lagrán va homenatjar el dissabte als represaliats del franquisme [Galeria de fotos]
"N'hi ha prou amb 88 anys de silenci; els nostres ciutadans es mereixen per fi un acte de reconeixement"

2024-11-12 | Julene Flamarique
Sortu es manifestarà el 20 de novembre a Bilbao amb motiu de l'aniversari dels assassinats de Brouard i Muguruza
Sortu ha advertit que els Estats espanyol i francès volen "ofegar el moviment d'alliberament nacional" i ha afirmat que els assassinats dels militants d'HB Santi Brouard i Josu Muguruza "formen part de la guerra bruta" que fan tots dos estats.

Guardats en la memòria i en el cor, continuaran ampliant la història de Saturraran
Organitzat per l'Associació Saturraran, s'ha reunit aquest dissabte en el Dia de la Memòria als voltants de la Presó de Dones de Saturraran, entre 1939 i 1944, per a recordar i homenatjar les dones i nens presos.

2024-10-25 | ARGIA
Identificades altres set persones ferides el 3 de març de 1976 a Vitòria-Gasteiz
Aquell dia, la Policia Nacional va matar a cinc treballadors i va ferir a diverses desenes de persones. Ara, l'Associació 3 de Març ha anunciat que ha trobat a altres set ferits que no han estat identificats com a tals. No obstant això, encara no s'ha pogut identificar a altres... [+]

Puig Antich, l'Estat mai demana perdó
El Govern espanyol ha remès a les germanes de Salvador Puig Antich un document de la mà del ministre de la Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres. Es tracta de l'acta " de nul·litat" de la condemna de mort que el franquisme va imposar a l'anarquista català. És sorprenent... [+]

Eguneraketa berriak daude