Txoramena
Blaust! Bat-batean udaberrian naiz. Eguna ikaragarri luzatua da, elurte eta egundoko hotzaldien ondoren ilgorak izerdia bor-bor dakar, dakarkit, gora noski. Eta buruak zut! Gozo ibiliko da Zakilixut, kupel artean...
Sagardozaleoi kupelekoaren etorriak udaberritzearen neurriaren berri ematen digun eran, makina bat metro bada. Bere burua, galanta hain zuzen, hain borobil, bere burua euskalduntasunaren erretoretzat zuen bizilagun batek udaberria sahatsak (Salix sp.) zekarrela zioen. Nire ustez lehen sahatsak loratu direnerako udaberriaren ufada nabarmenegia da, itsuenak ere ikusi du. Botanikariek, bere motxean luzexeago, pendiz ospelak lore laruz janzten dituen San Jose lore goiztiarrari (Primula vulgaris) eman zioten sasoiberritzearen mugarritza; hortik Primula izena, latinez lehena den primus hitzaren txikigarri femeninoa. Antzeko tokietan baina eguzkizaleago, burua luzatuta, zurikatxak edo txilar zuriak (Erica arborea) nabarmen erakusten du bere burua loretza zurizko soinekoa burutik behera sartuta. Zurietan zuririk bada patxaranzaleena, horiek elorri beltzaren (Prunus spinosa) loraldian dakusate udaberria.
Horia nahi izaten dute beste batzuek. Acacia dealbata, mimosari askok aitortzen dio udalehen berriaren geretaren gakoa. Baina kanpotik ekarria izaki, hango sasoiak erakusten dizkigu. Japoniako irasagarrondoak (Chaenomeles japonica) eta Europa eta Asia arteko mugako aranondo hosto gorriak (Prunus cerasifera) ere nahiko lukete udaberriaren irteteko seinalea beretzat jotzea. Urrutiko lurralde hotzetatik datoz, ordea, eta hemengo paradisuko klimarekin txoratuta ibili ohi direnez ezin gure odola piztu.
Neurea oteak pizten du, ote zuriak (Ulex europaeus), idiaren bizkarra mantak bezala mendia loretza horiz izartzen, zerutzen duenean. Otea ote, ala hagina? Taxus baccata, hagina ere loratua da. Hagin arrak nabarmenago, milioika polen alez gure airea betez. Bai, haginak sasoi berria bizi duela ikusteak neu ere biziberritzen nau.
Lore eta kolore! Odol berritze ozenagoa ez al dakarte soinuek? Bor-bor. Antzarak lehen, kurriloak segidan eta gero miruak iparrerako bueltako bidean garrasi builaka eta zalapartaka. Hori bai udaberria.
El dia sobrepassa la nit amb l'equinocci de primavera. Enguany ha ocorregut el 20 de març, a les 22.59 hores, obrint la porta de la primavera. El prefix Eki significa el mateix. Fins llavors la nit havia estat més llarga. El dia i la nit van tenir dotze hores. Des de llavors el... [+]
Fa molt temps que el temps està en la nostra línia, però el clima és relativament recent. No cal aclarir massa el que és el canvi climàtic. Explicar què és el paisatge sí que és una necessitat més vermella. Està en plena actualitat organitzar conferències, taules... [+]
És el moment de recollir els fruits i posar-los en camí a l'almàssera. Pera (Pyrus communis), poma (Malus x domestica), raïm (Vitis vinifera)... Sembla un camí curt i ràpid, però cal treballar un munt de marrades i les seves variants fins que el fruit es converteixi en... [+]
Al País Basc l'agricultura és la història de la colonització permanent. Com a tot arreu. Abans no es conreava la terra; abans no se sembrava la collita; es gaudia del que abans no es menjava. Ho havien portat tot d'una altra part. Moltes d'aquestes històries han estat escrites... [+]
Tornant als vins que s'elaboren amb els cultius, el lligabosc esquerre (Humulus lupulus) és conservadora i agregadora de tast amarg. La unió de cultius i lligaboscs produeix molts bruts dolls, especialment als països de la cervesa. Un amic m'acaba d'explicar les històries de la... [+]
A la nostra casa ho vam conèixer amb el nom de lligabosc (Humulus lupulus). De fet, s'ha treballat a tort i a dret en les riberes del riu del nostre país, coincidint amb l'expansió de la cervesa. Hem après que se'n diu també llagosta, cervesa, cervesa, berruga i herba a... [+]
La primavera m'ha portat el tema al nas. C. treballava en diversos centres de recerca de Nova York. Bushdid, M. Oh! Magnasco, L.B. Vosshall i A. Un article publicat pels científics Keller al març de 2014 en el prestigiós “Science Magazine” va produir un gran renou. El... [+]
Acaben els curiosos dies interanuals, els que es mengen i beuen de les emanacions de la terra. Menjaré del millor al millor. Suposadament. Ampolles de cava i xampany pesades són fàcils de ballar. Encara que avui dia són de tota mena, abans era la sidra de l'altre barril. Quan... [+]
